Etiqueta: piratear

Instal·lar i activar Office 2013

Bones!

Ja que últimament estic un poc apartat del mon de la tecnologia hui vaig a explicar d’on i com podem “arreplegar” i instal·lar l’office 2013 i poder deixar-lo activat (per si perdem el nostre CD original o la clau d’activació o en el moment d’activar l’office no tenim connexió a internet i ens fa falta precís precís).

L’Office 2013 es pot baixar de la web de digitalrivercontent.net, a continuació els enllaços directes:
– Office 2013 Professional Plus x86
– Office 2013 Professional Plus x64
– Office 2013 Language Pack x86 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
– Office 2013 Language Pack x64 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
– Project 2013 Professional x86
– Project 2013 Professional x64
– Visio 2013 Professional x86
– Visio 2013 Professional x64

Aquestes versions són retail i nosaltres volem passar-ho a VL per a després poder-ho activar amb el nostre “programeta” i el que vaig a explicar sols ho he provat en l’Office 2013 Professional Plus. Anem allà.

1. Primer que res extreure el contingut de la ISO a una carpeta (o utilitzar un programa que ens deixe editar les imatges ISO).

2. Renombrar la carpeta proplusr.ww a ProPlus.WW

3. Dins d’aquesta carpeta renombrar els arxius proprww.cab a propsww.cab i proprww2.cab a propsww2.cab

4. Eliminar els arxius config.xml, proplusrww.msi, proplusrww.xml i setup.xml

5. Extreure els arxius d’aquest fitxer (per a 32 bits) o d’aquest altre (per a 64 bits) dins de la mateixa carpeta. Aquestos fitxers porten el mateix nom que els que acabem d’eliminar però modificats per a que instal·le la versió que nosaltres volem.

Ara ja si hem editat la ISO guardem canvis i grabem la imatge o si ho hem fet en una carpeta ja podem executar la instal·lació.

Una vegada instal·lat el paquet ofimatic es passa a l’activació d’aquest, que es fa de la mateixa forma que vaig explicar en aquest post  per a Office 2010 però en la nova versió del programa que pots aconseguir des d’ací.

Aquesta informació i els arxius per a convertir la versió retail a VL els he extret de la web sanperinf.blogspot.com.es.

El password dels arxius és “123456” sense les cometes

Lliberar Samsung Galaxy Ace S5830

Vaig a obrir una nova secció al meu blog, aquesta va a dedicar-se a l’android, ja que en tinc un ja fa un parell d’anys i no li he dedicat temps per a trastejar amb ell.

Per a estrenar aquesta secció no vaig a parlar del meu telèfon (que igual prompte el canvie) si no que vaig a parlar com lliberar el telèfon Samsung Galaxy Ace S5830, que no se jo però serà paregut per als seus germans. Ja comence diguent que no servix aquest mètode per al HTC HERO (que és el que tinc jo per ara). Primer explique un poc el que es vol aconseguir i després ja ho explique com es fa.

Resulta que en aquest mòbil la informació del IMEI i del número de desbloqueig de xarxes està guardat en un fitxer imatge, així que el que es pretén fer és muntar aquest fitxer en un directori i accedir a eixa informació. Compodeu vore no hi ha complicació alguna en la explicació de la falla, així que passe a la part pràctica (però sense il·lustracions).

Per a poder entrar en mode escritura a les particions arrel primer tenim que ser ROOT, sino sols podem en mòde lectura, aixi que anem a ‘rootear’ l’android. Per a poder fer-ho es baixa l’aplicació One Click i s’instal·la el Samsung Kies (aquest és per a que el Windows tinga els drivers del mòbil i es puga detectar). Una vegada instal·lat el Kies i baixat el OneClick, executem el Oneclick (tenint el mòbil connectat al PC), clic al botó “root” i arreglat!

Ara passem a la segona part, en aquesta part s’instal·la la SDK de l’Android (a la seva pàgina oficial, gratuït) i una vegada instal·lat afegim el paquet “android platform tools”

Va que açò ja va arribant al final, ara que ja tenim tot el necessari és quan va de bo. S’obri una consola de windows (Inicio -> Ejecutar -> ‘cmd’) i s’escriu el següent:

set PATH=%PATH%;R_U_T_A

On R_U_T_A és la ruta on està instal·lades les platform-tools, en el meu cas és “C:\Program Files\Android\android-sdk\platform-tools”, depenent d’on s’instal·le serà una ruta o una altra. I ara ja a seguir en les següents comandes:

cd /
mount -o remount rw /
mkdir /efs
mount -o nosuid,ro,nodev -t vfat /dev/block/stl5 /efs
cat /efs/mits/perso.txt

i eixirà una informació pareguda a la següent:

Fixeu-se que en la consola aparega el símbol #, si apareix el $ aleshores abans del cd / executeu un su.

La explicació del que s’ha escrit és fàcil: Es passa al directori arrel, es modifiquen els permisos de muntatge a escritura/lectura, es crea un directori amb el nom efs, es munta l’arxiu imatge on està el número que busquem i finalment es mostra per pantalla la informació (clar? més clar aigua).

Ara s’apaga el telèfon i es canvia la targeta SIM, s’encen i després de posar el PIN ens demanarà el codi que hem obtés per a desbloquejar el terminal. Pot ser que al tornar a posar la SIM antigua ens torne a demanar aquest codi, es torna a posar i ja està.

 

Referències:

– http://flashea.com/2011/08/liberar-samsunggalaxy-ace-s5830.html

– http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1204705

Xifrar les nostres dades

Ve Setembre (ja ha passat) i és època per a començar nous projectes o com a mínim per a anar pensant-los. Esta vegada m’ha pegat per la seguretat de les nostres dades, sobre tot si compartim equip i hi ha dades que no volem que els demés usuaris puguen accedir a elles.

Poc a poc aniré introduïnt nous posts amb més informació sobre aquest tema, passant pel Truecrypt, dropbox, STRATO HiDrive i tot el que se m’ocurrixca. No sols és el xifrar les dades sino també el tindre les dades en un lloc segur, còpies de seguretat,….

Per començar podem trobar una utilitat molt senzilla que s’anomena My Lockbox, de la qual trobem la versió free i la pro (la segon és de pagament, com no)

Per a l’us que li volem fer en la free edition ja tenim prou. La diferència més gran és que en la free sols pots controlar una carpeta i en la pro pots controlar varies carpetes. Aquesta utilitat el que fa és xifrar una carpeta i ocultar-la, per a poder recuperar la carpeta i treballar amb ella cal executar el programa (que ens preguntarà la clau que hem introduït) i ja serà visible a l’explorador.

Amb aquesta ferramenta ja hem posat un grau de seguretat a les nostres dades personals, ja que per a qualsevol altre usuari que accedisca al nostre equip aquestes no seran visibles. Cal recordar que un dels problemes més greus en aquest tipus de programes és que el propi usuari s’oblide del password que ha posat i és un problema molt gran perquè aleshores no hi ha possibilitat per a poder accedir novament a les dades, així que aneu amb compte amb el passwords, tampoc val a apuntar-s’ho en un post-it perquè a les hores… per a qué tanta seguretat si ‘deixes la clau al pany’?

Ah! no comente res més sobre el funcionament del programa perquè és molt senzill, la instal·lació és la típica ‘siguiente, siguiente’, després li indiques el password de seguritat i la carpeta a la que vols que ‘monitoritze’ i ja està (més o menys “a grandes rasgos”)

Links:

Pàgina web oficial de My LockBox

Utilitats: Offline NT Password & Resgistry Editor

Aquesta utilitat permet canviar el password de qualsevol usuari de Windows d’una máquina en local (no val par a equips dins d’un domini). Aquesta utilitat es pot baixar de la web que més endavant indique, es crema en un cd i a rodar! Arranquem l’equip des del cd i es seguixen les instruccions, es ben clar i fàcil, però està en anglés. Permet canviar el password, deixar-lo en blanc, si un usuari està bloquejat permet desbloquejar-lo i també hi ha edició HEX, però que ja és un tema més complicat. És molt interessant.

Hui he estat mirant qué és el que suporta les noves versions i he vist que diu que també suporta el windows 7, s’haurà de provar a vore si és veritat

web de l’aplicació:  http://pogostick.net/~pnh/ntpasswd/

P.D. Ja fa temps que el coneixia aquesta utilitat des que un professor de la universitat ens el va mostrar, pareix que no però ja fa uns anyets, el que passa és que ja m’havia oblidat d’ell fins que avuí m’ha fet falta, així que ací el teniu.

Informació interessant sobre allotjament i dominis gratuïts

I ara a parlar un poc sobre l’allotjament web i dominis, però sols un poc. Per ara, sense voler, he descobert un parell de hostings gratuïts que no estan mal (tampoc és que siga una cosa ‘hasta allà’).

El primer hosting que he vist, que inclou un editor WYSIWYG és Jimdo, es pot trobar en diverses llengües, entre elles el castellà. Té un hosting de 500Mb el paquet gratuït, està molt be si no sabem com fer una web ja que l’editor que dú està dissenyat per al “drag & drop” i té molts complements predefinits de plantilles, flash,… és a dir que si vols fer una web ‘boniqueta’ en 4 pasos aquest és el teu hosting. També té el hosting pagat, que encara té més opcions, més capacitat, poder incloure un domini personal,…

L’altre hosting, que és un poc pobre però no és tant tancat és el de Awardspace. Aquest és un hosting dedicat més a usuaris un poc més avançats en la programació web, com a característiques té 200Mb d’espai, 5Gb de trafic,  es poden configurar 2 dominis i fins a 5 subdominis,FTP,  PHP, MySQL, es poden configurar fins a 5 comptes e-mail, webmail,…

I ara ja entre en el tema dels dominis, per al hosting anterior es necessita tenir un domini. Ara parlaré del famós dyndns.org (no parlaré molt) i dels dominis cz.cc

De dyndns.org no hi ha molt que dir que no s’haja dit ja per la xarxa, porten molts anys donant servicis gratuïts (i de pagament) i per a mi són els que millor servei donen en aquest camp. A mi m’ha servit molts anys per a poder posar-li nom a la meua ip i poder accedir desde l’exterior al meu servidor web (i continua fent-ho), també pot donar-te un subdomini dins d’un llistat extens de dominis per a triar i configurar les dns per a que apunten a un hosting. Fins fa poc en la versió gratuïta es podien configurar fins a 5 subdominis, però ara ja han anunciat que van a canviar la seva política, rebaixant el número de subdominis a 2, però tot el demés seguix igual. També es pot contractar el servici de pagament per 15€ a l’any, que té millories, com menor temps de TTL, més dominis per a triar,…

I per a acabar aquesta  entrada… vaig a parlar dels dominis CZ.CC, són dominis totalment gratuïts, si has llegit be, totalment gratuïts. Malauradament aquests dominis es solen utilitzar per a ‘fer mal’, servidors per a correu spam, amb codi maliciós,… Però nosaltres els podem utilitzar per al que vulgam. Per a registrar el nostre domini tant sols hem d’entrar ací i donar d’alta el domini gratuïtament. Després s’haurà de contractar un hosting, en aquesta web recomanen el d’Awardspace, que he comentat abans, en el qual, configurant les dns ja pots disfrutar d’un servici totalment gratuït amb domini i hosting inclós.

Be això ha sigut tot per ara, igual si m’anime pose alguna cosa d’interés més

SERVIDOR QNAP TS-110 (1era NAS hardware en ma casa)

Ja que m’he mudat a un pis nou i a casa els meus pares ja tinc el meu CPD muntat (on està allotjat aquest blog entre altres coses), no vaig a muntar un altre espècie de CPD al meu nou pis, més que res perquè no se el temps que estaré en aquest pis (mig any, 1 any, 2 anys,… no ho se) així que finalment m’he decidit de comprar un disc dur amb connexió a xarxa que tanta gent ja té i que Justo no para de dir-me que me’n compre un, he estat mirant i m’he comprat el QNAP TS-110. És curiós que quan el vaig comprar jo l’altre dia per internet en PC City el venien sense disc dur i ara ja el venen en disc dur de 500Gb o de 1Tb, jo el vaig comprar sense disc dur i li’n he posat un que tenia per casa de 500Gb.

A simple vista pareix bona màquina, un poc de rollo al configurar-la per primera vegada, quan li poses el disc dur, detectar la IP que té amb el seu software…. en realitat després de tot el procés m’he donat compte que el que estava fent és instal·lar el S.O. des de 0, com un ordinador acabat de formatar, ja que el primer pas és configurar el disc dur, després el pujar el firmware que porta al CD (jo vaig descarregar l’última versió que havia a la web) i a partir d’ahí es fa la instal·lació i particionament del disc dur. La veritat que un poc complicat per al que no té molta idea si que és, igual per això ja no es ven sense disc dur i ja venen configurats, no se.

Una volta instal·lat he entrat i té acces controlat per usuaris, corre sobre un nucli de linux, té per a baixar fitxers torrent, directe, edonkey… està prou be, accés de FTP, web… Té moltes opcions i jo poc de temps per a fusar, per ara el que faré en arribar a casa és connectar-lo a la meua nova xarxa (configurada aquest migdia) i vore si puc baixar qualsevol cosa del emule i del torrent.

Ah! Es pot vore aquest producte en PC CITY. I les propietats i característiques en la seva web (en anglés, clar,jajaja)

Nova instal·lació al nou poble

Ja fa uns dies que no escric res i simplement és perquè no faig res nou que veja jo interessant per a postejar al blog. Si, pareix que siga un poc avorrit, però al arribar l’estiu es veu que el meu cervell passa a standby i no se li ocurreix res, sols vol disfrutar del bon oratge i de les vacances (ja acabades).

M’he mudat a un nou poble al qual no tinc el privilegi de tenir ADSL (i mens ONO), més que res perquè m’ho tinc que pagar jo i no els meus pares, així que m’he posat a investigar i a obrir xarxes. En una vesprada n’he desxifrat 3, una que la senyal era “especial!!”, però de sobte ja no estava, pfff la millor i ja no la tinc. Total, després d’observar detingudament el comportament d’aquesta xarxa arribe a la conclusió que és de la tenda de ‘baix de ma casa’ ja que està pel matí fins a les 2 i per la vesprada fins a les 8, així que és la millor però té un horari de connexió.

Hi ha una altra que al principi em costava agarrar la senyal, però finalment he trobat el lloc idoni: Posar el receptor wifi damunt de la tele i el portàtil al costat. Va be, però per a utilitzar el portàtil diariament… molesta un poc.

L’altra sols l’agafe en l’entrada de casa per tant… descartada. També agafe altres xarxes, però després de desxifrar-ne 3… crec que ja ho tinc be, ademés les altres són WPA i encara no se, jajaja

En les meues mereixcudes vacances he tornat a casa i he agarrat ‘4 trastos’ que tenia per a emportar-me al meu nou pis, un d’aquests ‘4 trastos’ era un Ubiquiti Bullet de 800mw, que l’havia comprat per a posar a l’atalaia però que al final no he muntat encara aquest repetidor, una altre ‘trasto’ es una antena omnidireccional de 4db’s i l’últim ha sigut un router wifi de telefònica que ja no utilitze (vos he enganyat, no eren ‘4 trastos’ eren ‘3 trastos’). El que volia fer (i he fet) amb estos aparells és posar la ubiquiti amb l’antena al balcó, agafar senyal i enviar-la al router de telefònica per a que funcione de switch i la repartixca a ma casa. Total, que connecte la ubiquiti al balcó i la millor senyal que tenia (a part de la de la tenda de baix de ma casa) és la que jo em connectava damunt de la tele, així que he configurat aquesta xarxa en la ubiquiti, en mode router i habilitat el NAT i el servidor DHCP (per a la meua xarxa), després he configurat el switch (router de telefònica) llevant-li el server dhcp (preferisc el del ubiquiti) i posant IP’s al mateix rang i tot arreglat! Ara ja tinc accés a internet sense cap complicació, on vulga, bueno on vulga no perquè no trobava l’antena del router de telf i n’he posat una de una targeta wifi, així que no té molta cobertura però a la saleta que és on em connecte… si!

Ja per a acabar pose un esquema d’aquestos que m’agrada tant crear amb el DIA per a veure la estructura que he seguiten la nova xarxa:

Es veu com amb el UBIQUITI em connecte a la xarxa, el router de telefònica (en funció de switch wifi) està connectat per ethernet al UBIQUITI i repetix la senyal a casa i aixina ja tinc internet. De vegades la connexió a webs costa un poc, però siguent de bades…

inSSIDer

Presente aquesta nova eina de detecció de xarxes inalámbriques. Segons he llegit ‘per ahí’ aquesta eina (gratuïta, per supost) neix al veure que el NetStumbler no ha evolucionat des de fa uns anys, sense donar suport al Vista, al 7 o al XP de 64bits, per tant MetaGeek decidix desenvolupar aquesta nova eina, realment servix per al mateix que servix el NetStumbler, amb una gràfica temporal general amb la ganància, una altra amb els canals que ocupen les xarxes i un llistat amb les xarxes que hi ha, com es pot observar a la imatge:

Doncs si voleu provar aquesta aplicació, visiteu la seva pàgina principal des d’on es pot baixar, jo ja l’he provada i m’ha anat be al Windows 7, ja digueu com vos va a vosaltres

VoIP II: Documentació

Ací deixe enllaços a llibres amb llicència Creative Commons, el que significa que no estic fent ninguna ilegalitat compartint aquests documents:

Introducción a la VoIP: Llibre pel qual es deu començar per a entendre un poc aquest mon (Castellà).

Asterisk: The future of Telephony: Hui per huí és la millor guia sobre asterisk que s’haja pogut fer (Anglés).

Elastix a ritmo de merengue 1.3: Una molt bona guia sobre la distribució elastix, en la que es mostren totes les característiques d’aquesta distribució (catellà, sudamericà)

Comunicaciones unificadas con elastix 1 i 2: Podriem dir que és la guia oficial de la distribució Elastix, és la que es troba a la web. Té una bona introducció al mon del VoIP i després al Elastix, el problema és que és molt extens, però és també molt completa

Finalment dir que també hi ha un llibre a la venta que es podria dir que és la guia més completa de l’aplicació 3CX, i aquest llibre es diu The 3CX IP PBX Tutorial. Pel nom ja vos podeu figurar que està en anglés, malauradament aquest llibre no es pot compartir, s’ha de comprar, així que si algú se’l compra que faja el favor de dixar-me’l i em pegue una llegideta.

Edite (21/05/2010): Comprimixc els documents perquè sinó els robots me’ls detecten i em crea massa tràfic al servidor per a la meua línia, el password és 123456

Com fer una imatge bootable del Windows 7

Hui vaig a parlar d’aquest tema, ben senzill de fer i del qual ho trobat informació que parla sobre instal·lar aplicacions, baixar-se el AIK de W7 (de més d’1Gb), etc…

Per a que la imatge del W7 puga ser bootable el format utilitzat és el UDF. Aleshores quan fem el ‘copia i pega’ dels arxius al pc, per a modificar-los o per a afegir nous programes o fitxers de configuració ens topem que no hi ha forma de fer bootable el nou DVD, per a això existix un xicotet programa que es pot baixar d’ací, anomenat CDIMAGE, amb el qual crearem la imatge bootable. Escrivint el següent al cmd ens generarà la imatge:

CDIMAGE.EXE -lW7 -m -u2 -bc:\path\del\etfsboot.com c:\path\dels\arxius\de\windows c:\path\on\crear\iso.iso

Un exemple (el que jo he  utilitzat) seria el següent:

D:\downloads>CDIMAGE.EXE -lW7_i_OFF07 -m -u2 -bd:\cd_instalacio_windows\w7_office2007\boot\etfsboot.com d:\cd_instalacio_windows\w7_office2007\ d:\w7o2007.iso

La explicació és ben senzilla, el W7 és el label, que es pot canviar pel que es vulga. Després del -b va el path on es troba l’arxiu etfsboot.com (sol estàr en CDROM\boot\), després el path dels arxius a grabar al DVD i finalment el path on es vol que es cree la i matge.iso.

Les altres dues opcción són per a no llimitar la imatge a la capacitat d’un CD (-m) i el format amb el que volem el DVD, UDF (-u2).

Ale, ja està, facilet del tot. Ah! aquest procediment també és aplicable al windows vista. No es que estiga molt a favor d’aquests pseudo S.O. però m’agrada compartir el poc que se.