Configurar connexions VPN client CISCO (VPNC)

Per a hui… com connectar-se a un servidor Cisco al qual en windows (i també en linux) ens connectem a través del VPN Client de Cisco. Al Debian 8 + Gnome 3 és prou fàcil (una vegada ja saps, jeje).

Primer instal·lem el paquet necessari per a fer la connexió VPN amb aquest protocol: network-manager-vpnc-gnome
Si volem utilitzar un altre protocol, instal·larem el seu corresponent. Amb un apt-cache search network-manager* ens mostrarà el llistat disponible.

Després executem nm-connection-editor amb l’usuari que voldrem utilitzar la connexió VPN.

imatge1Li donem a ‘afegir’ i elegim el protocol que volem.

imatge2Ens obrirà una altra finestra on configurar les dades de la connexió que tenim guardades al fitxer *.pcf

imatge3

– El nom de la connexió és el nom que volem que aparega en l’apartat connexions (com la de Wi-fi, Ethernet,….)

– La passarel·la és el gateway, “Host” al fitxer pcf.

-El nom d’usuari/contrasenya d’usuari són el nom d’usuari/pass que utilitzarem.

– El nom de grup/contrasenya del grup són els que estan configurats al fitxer pcf com a “GroupName” i “GroupPwd”. Si en compte de “GroupPwd” tenim el “enc_GroupPwd”, podem decodificar aquest ‘rastre de caracters’ a la web https://www.unix-ag.uni-kl.de/~massar/bin/cisco-decode.

I si volem que s’aplique a qualsevol usuari, en la pestanya general marcarem aquest ‘tic’. És precís ‘ticar-lo’ si executem aquest asistent com a root. També avise que si es guarda qualsevol contrasenya al intentar connectar amb un altre usuari, el sistema tornarà a preguntar per ella la primera vegada.

imatge4

Finalment reiniciem l’administrador de xarxes del Gnome sudo /etc/init.d/network-manager restart. I ara al panel de connexions ja ens apareixerà la nova connexió de xarxa amb el nom que li hem assignat

Aquesta info l’he trobada per varies webs, ara mateixa no recorde quines són però agraixc que existixquen jeje. També he vist que molta gent li passava el mateix que a mi. La solució com es veu és primer crear la connexió i després reiniciar el manager, sino no apareixerà fins al pròxim reinici d’equip.

Xifrar les nostres dades (IV)

En aquest post vaig a parlar de com implementar Dropbox per a poder tindre les nostres dades segures i disponibles des de qualsevol lloc. Com casi sempre vaig darrere de les tronades crec que no fa falta explicar a estes altures qué és Dropbox, de totes formes faig un resum. Dropbox és un servei d’allotjament en el que ens trobem en la opció de 2Gb gratuïts i altres opcions que són pagant. Però a nosaltres ens interessa la part gratuïta (que es pot extrapolar a les altres opcions també), ah! per cert vos podeu registrar si encara no teniu un compte fent clic ací. No s’apureu que és l’enllaç per a la meua “invitació” aixina em doneu 250Mb a mi i vosaltres comenceu en 2’25Gb, que no està mal,no?.

Be seguim en el tema. El que anem a fer es crear un arxiu contenedor del tamany de 2Gb (2’25Gb si s’heu registrat des del meu enllaç) i que es puge a l’espai en ‘el nuvol’. Per a fer això primer s’instal·la el software del Dropbox, disponible tant per a Linux com per a Windows, es configura amb el nostre compte (està molt be perquè també té la opció de configurar proxy inclós si fa falta usuari i clau de pas), s’indica la carpeta que es sincronitzarà i després es pot modificar les opcions per a indicar quines carpetes del Dropbox sincronitzar.

El que fa el programa del Dropbox és comprovar l’estat de la carpeta que hem escollit i la sincronitza en el nostre compte de Dropbox, aleshores si ho instal·lem en els nostres pc’s (casa, feina, …) tindrem una carpeta sincronitzada en tot moment entre els nostres pc’s. El que fa Dropbox és comprovar els bits que s’han modificat i els sincronitza, així si tenim un arxiu de 2Gb (l’arxiu continedor) i es modifica… no es tindrà que sincronitzar tot l’arxiu, sols la part modificada, és un punt en tindre en compte ja que si s’haguera de sincronitzar tot el fitxer no es podria dur a terme pel temps necessitat. No ho he comentat però el nostre disc també està disponible a la web, on es poden descarreguar els arxius que vulgam.

Ara que ja està instal·lat i configurat el software del Dropbox, creem un arxiu contenidor en el Truecrypt i el deixem en la carpeta que es sincrontiza amb el compte de Dropbox, si el registre del compte l’heu fet des de l’enllaç que vos he posat, podeu crear un arxiu contenidor de 2’1Gb (per exemple) i copiar també el programa de Truecrypt a la carpeta, així sempre ‘tenim a mà’ el programa per a muntar l’arxiu. No es realitza el muntatge de la imatge i s’espera a que es sincronitze (tardarà unes quantes hores, no vos despacencieu, jo ho vaig fer després de sopar, em vaig gitar i a l’endemà ja estava sincronitzat), aquesta és la part que més tarda, després la sincronització amb els altres pc’s és més ràpida, ja que es baixa la informació, no es puja.

Una vegada sincronitzada es fa la prova de muntar l’arxiu, modificar, desmuntar i es vorà com s’actualitza l’arxiu (i no tot sencer, sino sols els bits modificats). El problema més gran es que Dropbox no sincronitza mentre la imatge està muntada, aleshores no és una sincronització inmediata, com ocurrix en els arxius no xifrats.

Ara ja tenim les nostres dades ‘al núvol’ xifrades. I amb l’aplicació que ho des-encripta amb elles, que no és problema perquè ningú més sap de la nostra clau de pas. La veritat que aquest post tampoc té res que veure amb el que anomenem realment xifrar dades, però si que ho complementa, ja que així tenim la nostra informació compartida i xifrada.

Links:

Registrar-se al Dropbox (‘invitació’ meua per a tenir més espai tu i jo 😉 )

Xifrar les nostres dades (II)

L’altre dia estava parlant de com ocultar les dades als altres usuaris del mateix equip. És veritat que també es xifren les dades però és un mètode poc segur en comparació amb l’aplicació que presente hui: Truecrypt.

Jo m’atreviria a dir que aquesta és la aplicació per excelència al àmbit del xifratge d’arxius. Igual hi ha software més potent o més segur, però aquest dona molt bon servei a part de ser gratuït. El seu funcionament és senzill, després de triar el tipus de xifratge (en la web oficial descriu els tipus que suporta) es crea un arxiu contenedor el qual l’aplicació s’encarrega de muntar en una unitat virutal (al cas de Windows) o un punt de muntatge (al cas de linux), està clar que per a poder muntar aquest arxiu fa falta una clau de pas. És a dir que el sistema interpreta aquest arxiu com una unitat més, el problema es que el tamany de l’arxiu contenidor no es pot variar, sempre serà l’inicial, així que es deu escollir be el tamany d’aquest a l’inici. També hi ha opció de xifrar una partició sencera, però no l’he provat.

Aquesta aplicació es pot instal·lar o simplement descomprimir i executar-la. Per al cas de l’arxiu contenidor no fa falta instal·lació. Com vegeu tampoc comente el funcionament tècnic del programa perquè és molt senzill. Aquesta ferramenta va be, per exemple, per a fer un arxiu contenidor en una memoria flash i deixar en la mateixa memòria el programa, així per exemple en una memòria de 8Gb es pot crear un contenidor de 7’8Gb i es deixa el programa també, així s’obté una memòria amb dades completament xifrades. Però aquest és sols un exemple.

Torne a recordar que el perill més gran d’aquestes aplicacions i del xifratge de les dades no és que altres puguen accedir a elles sino que s’oblide la clau i ja no es puga tornar a accedir a les dades!!

Links:

Web oficial de Truecrypt

Xifrar les nostres dades

Ve Setembre (ja ha passat) i és època per a començar nous projectes o com a mínim per a anar pensant-los. Esta vegada m’ha pegat per la seguretat de les nostres dades, sobre tot si compartim equip i hi ha dades que no volem que els demés usuaris puguen accedir a elles.

Poc a poc aniré introduïnt nous posts amb més informació sobre aquest tema, passant pel Truecrypt, dropbox, STRATO HiDrive i tot el que se m’ocurrixca. No sols és el xifrar les dades sino també el tindre les dades en un lloc segur, còpies de seguretat,….

Per començar podem trobar una utilitat molt senzilla que s’anomena My Lockbox, de la qual trobem la versió free i la pro (la segon és de pagament, com no)

Per a l’us que li volem fer en la free edition ja tenim prou. La diferència més gran és que en la free sols pots controlar una carpeta i en la pro pots controlar varies carpetes. Aquesta utilitat el que fa és xifrar una carpeta i ocultar-la, per a poder recuperar la carpeta i treballar amb ella cal executar el programa (que ens preguntarà la clau que hem introduït) i ja serà visible a l’explorador.

Amb aquesta ferramenta ja hem posat un grau de seguretat a les nostres dades personals, ja que per a qualsevol altre usuari que accedisca al nostre equip aquestes no seran visibles. Cal recordar que un dels problemes més greus en aquest tipus de programes és que el propi usuari s’oblide del password que ha posat i és un problema molt gran perquè aleshores no hi ha possibilitat per a poder accedir novament a les dades, així que aneu amb compte amb el passwords, tampoc val a apuntar-s’ho en un post-it perquè a les hores… per a qué tanta seguretat si ‘deixes la clau al pany’?

Ah! no comente res més sobre el funcionament del programa perquè és molt senzill, la instal·lació és la típica ‘siguiente, siguiente’, després li indiques el password de seguritat i la carpeta a la que vols que ‘monitoritze’ i ja està (més o menys “a grandes rasgos”)

Links:

Pàgina web oficial de My LockBox

Configurant el MySQL al DRBD

Ara que ja tenim el servidor redundant (però redundant del tot eh! jaja), anem a donar-li alguna utilitat, perquè per ara està configurat per a que monitoritze el HeartBeat al Apache, però este no està configurat per a que siga redundant, simplement està per a saber quan està o no en marxa.

Instal·lació i configuració del servidor MySQL
Anem a instalar el MySQL i configurar-lo per a que siga redundant, és molt fàcil. Primer que res s’instal·la el servidor MySQL als dos servidors i es configura com si foren independents (al final la configuració que valdrà serà la del servidor 1)
root@pc:/# apt-get install mysql-server mysql-common mysql-client

Aixina amb el client podem provar que està en marxa quan s’acabe la instal·lació:
root@pc:/# mysql -u root -p

I si tot va be ja estarem en la línia de comandament del servidor MySQL. Després d’aquesta comprovació (que s’ha de fer precís i així sabem que com a mínim fins a ací arriba be) es configura la redundancia de les dades al servidor 1, així que tot el que s’explica a continuació fa referència al servidor 1.
Parem el servici:
root@pc:/# mysqladmin -p shutdown

I ara anem a moure els fitxers de configuració i de la base de dades a la partició del DRBD. Ací explique com fer-ho sensefer backups dels fitxers però és recomanable que abans de moure cap arxiu també es faja un backup d’aquestos ‘per si les mosques’, quedeu avisats!
Primer creem una carpeta per a tenir-ho tot ben estructurat en la partició del DRBD:
root@pc:/# mkdir /mnt/mysql

Migrem la carpeta de configuració a aquesta carpeta i fem un enllaç simbolic que reemplaça la carpeta anterior:
root@pc:/# mv -f /etc/mysql /mnt/mysql/conf
root@pc:/# ln -s /mnt/mysql/conf /etc/mysql

Ara es mou la carpeta on es troben les db’s:
root@pc:/# mv -f /var/lib/mysql /mnt/mysql/data
root@pc:/# chown mysql:mysql /mnt/mysql/data
<– Per a que funcione correctament el MySQL aquesta carpeta tindrà com a owner l’usuari que utilitze mysqld (per defecte mysql).

I es modifica l’axiu de configuració per a indicar la nova ruta, així que s’edita el my.cnf que es troba al /etc/mysql, modificant el paràmetre datadir:
datadir = /mnt/mysql/data

Finalmente posem en marxa una altra vegada el servici de mysql
root@pc:/# /etc/init.d/mysql start

Si ha arrancat el servici comprobem que es pot accedir correctament
root@pc:/# mysql -u root -p

I funciona, a que si? Be ací he supost que l’usuari per a accedir al servidor de dades és el root i que necessita password. També s’havera pogut configurar la carpeta de bd’s com la de configuració, és a dir, mitjançant enllaços simbòlics però crec que aixina està tot més controlat.
Ara que ja està configurat l’apartat del MySQL al servidor 1 passem al servidor 2, que és més senzill. S’elimina la carpeta de configuració (recordeu que recomane fer primer un backup) i després es crea l’enllaç simbòlic a la carpeta de la partició DRBD:
root@pc:/# mysqladmin -p shutdown <– Parem el servici
root@pc:/# rm -fr /etc/mysql
root@pc:/# ln -s /mnt/mysql/conf /etc/mysql

Per a fer la prova de l’ou ara forcem el HeartBeat per a que el servidor 2 es pose en marxa i una vegada fet això tornem a posar en marxa el servici del MySQL i comprovem que es pot entrar, no fa falta que torne a escriure les ordres perquè ja està abans.
Funciona? Espere que si, a mi si que m’ha funcionat.

Configuració del HeartBeat
Tot el que es configura es farà tant en el servidor 1 com en el servidor 2. Ara passem a configurar el HeartBeat per a que monitoritze i pose en marxa el MySQL automàticament. Creem l’arxiu (si no està creat ja) /etc/ha.d/resource.d/mysql.resource amb el següent contingut:

#!/bin/bash
#
#This script is inteded to be used as resource script by heartbeat
#
#Mar 2006 by Monty Taylor
#
###
. /etc/ha.d/shellfuncs
case "$1" in
start)
res=`/etc/init.d/mysql start`
ret=$?
ha_log $res
exit $ret
;;
stop)
res=`/etc/init.d/mysql stop`
ret=$?
ha_log $res
exit $ret
;;
status)
if [[ `ps -ef | grep '[m]ysqld'` > 1 ]] ; then
echo "running"
else
echo "stopped"
fi
;;
*)
echo "Usage: mysql {start|stop|status}"
exit 1
;;
esac
exit 0

Que serà el script encarregat de posar en marxa i parar el servici de MySQL quan canvie de servidor (si està mal escrit en la referència que pose més avall es pot aconseguir)

Per a finalitzar la configuració del HeartBeat modifiquem l’arxiu /etc/ha.d/haresources afegint mysql al final de la línia, tenint en compte que aquesta instal·lació s’ha fet als servidors que hem configurat en el post anterior, l’arxiu quedaria així:
server1 drbddisk::r0 Filesystem::/dev/drbd1::/servidor::ext3 IPaddr2::10.7.250.10/16/eth0 apache2 mysql

Es reinicia el servei de HeartBeat als dos servidors…. i a rodar!!! Ja es pot fer les proves per a comprovar

Webs d’interés
==============
http://downloads.mysql.com/docs/mysql-ha-drbd-en.pdf

 

Feliç 2011

Feliç any nou primer que res. Ja se que és una xorrada, que ens hem gitat, ens hem alçat, hem canviat d’any però continuem estant al mateix lloc i continuem siguent els mateixos (si no tots… casi tots). Pero com tots els principis d’anys… la gent es fa uns propòsits (deixar de fumar, de menjar, de gastar, de….) i ara mostre els meus propòsits per a any nou en el que respecta a la informàtica(així els tinc escrits en algun lloc i no se m’obliden.

  • Primer que res el que vull és fer l’enllaç Castelló – Quatretonda, que entre uns i altres encara no hem pogut quedar per a fer la prova, aquest repte ja estava plantejat l’any passat però no ho vam provar.
  • També vull tornar a posar en marxa la xarxa de casa ma tia, que després que l’any passat es trencara el HDD del pc i li reinstal·lara el Windows 7…Caguerà de bou! No va tot com anava al Win XP, així que amb el router de Mikrotik que m’he comprat vull fer anar la xarxa (excepte l’apartat de VOIP). Per ara, en Nadal l’he connectat a la xarxa i fa de bypass entre l’antena i la xarxa local, configurat com a servidor VPN, però no dona eixida a cap lloc quan es connecta un client, algo no estic fent be. Així que el segon propòsit és fer que funcione correctament la xarxa sense falta del pc, la telefonia IP ja voré com la clave.
  • Altre propòsit és posar en marxa un punt d’accés autónom a la talaia, amb les seves plaques solars i tot eixe muntatge, que si l’enllaç Castelló-Quatretonda funciona, l’aprofitaré també per a deixar aquest enllaç permanentment connectat (això ja depén de més gent com Ivan i també depén de l’us que podem donar-li, perquè si no anem a fer res amb aquest enllaç… pa’ que?). En un principi l’enllaç serà a nivell local, per a poder enllaçar Quatretonda.
  • Després també tinc altres idees com posar-li el Mac OSX al meu portàtil

Ale ja esta un poc resumit el que vull fer a l’any nou, el que si que puc asegurar es que lo de l’antena a la talaia… abans de falles no em posaré, més que res per temes econòmics. L’enllaç Castelló-Quatretonda… quan Ivan tinga temps, fins que no pasen reis i supose que rebaixes… no es podrà fer. Mentre estic ‘peleant’ en el servidor VPN i descarregant-me del megaupload part a part el DVD del Leopard per al meu portàtil

Mikrotik

Ja és hora d’adintrar-se en nous sistemes d’administració de les xarxes, ara li ha tocat al Mikrotik. Mikrotik és una empresa letona, que es dedica a la venta de productes per a xarxes, ha creat un nou sistema operatiu basat en linux que es pot instal·lar tant en pc’s com en altre tipus de hardware. A part també venen routers amb el seu S.O. (RouterOS).

El RouterOS té una versió gratuïta de 24h de funcionament, es pot obtenir una llicència per a poder utilitzar-lo indefinidament. Hi ha 5 nivells de llicència (crec que eren 5) el primer el més limitat i l’últim el menys llimitat.Aquest RouterOS pot ser com a servidor VPN (o client), Hotspot, servidor/client NTP, SNTP, Tallafocs… per a més informació podeu visitar la seva web o el seu pdf de presentació, no m’apetix posar ara un ‘rollo’  sobre el que fa aquesta meravella.

El que passa es que jo m’he comprat ja un router d’aquests (el més baratet, 30€ + IVA), amb el qual vaig a fer tot el que tenia muntat en el pc de casa ma tia, servidor VPN, Hotspot,… Així no fa falta tenir aques pc en marxa per a poder accedir a internet des de la caseta i de paso recupere una targeta de xarxa i un PLC. Aquest router té la opció de poder utilitzar cada port com es vulga (es pot enrutar 5 ports diferents, o fer de switch o moltes més possibilitats de configuració), com sempre, la millor forma de configurar “l’aparato” és per consola.

Ademés he tingut la sort de trobar aquest projecte de final de carrera (que es pot baixar en pdf) on utilitzen el RouterOS (instal·lat a un pc) per a fer una configuració de xarxa, de la qual em ve “como anillo al dedo” per a configurar el meu router.

Ah! finalment dir que el router que he adquirit és el RouterBoard750 de la web de Ditecal, per a veure els preus t’has de registrar, però val la pena és prou barat, també està la versió 750G que té els ports a 1Gb en compte de 10/100. Però puja massa el preu (casi el doble) i com jo el vull per al wifi (no passa de 54 i ademés sols utilitce 2 ports del router… no tinc problemes. Ja contaré més cosetes comforme vaja fent

Idea: Nou enllaç => Quatretonda – Castelló

Ara que visc a Castelló de Rugat i ahir vaig pujar al terrat de la finca on visc, vaig vore Quatretonda allà al fons i em va vindre una idea… intentar connectar 2 portàtils de Quatretonda a Castelló.

He estat mirant pel google maps i conforme es veu en el mapa, en línia recta no hi ha casi ningun obstacle, alguna lloma intenta dificultar l’enllaç, però no crec

La distància és d’uns casi 9’5km, ara falta arreplegar el material, en casa ja tinc una tarjeta de 800mW que no estic utilitzant-la i voré si algú em dixa una targeta d’aquestes per a fer les proves un cap de setmana. El tema de les antenes igual està un poc més mal, ara no recorde si en tinc alguna yagi per Quatretonda, però de totes formes en farien falta 2, i segur que no les tinc.

La idea és fer primer una prova intentant enllaçar l’ermita de Castelló amb els corrals de Quatretonda, una vegada es veja que si que funciona s’intentarà fer desde la terrasa de la meua finca fins als corrals. I finalment, si es pot, s’intentarà fer desde l’atalaia de Quatretonda a la meua finca L’enllaç es donarà com a aconseguit quan es puga tranferir un fitxer txt d’un equip a l’altre. Ara només fa falta convencer a Justo per realitzar l’enllaç desde la seua caseta que està als corrals

SERVIDOR QNAP TS-110 (1era NAS hardware en ma casa)

Ja que m’he mudat a un pis nou i a casa els meus pares ja tinc el meu CPD muntat (on està allotjat aquest blog entre altres coses), no vaig a muntar un altre espècie de CPD al meu nou pis, més que res perquè no se el temps que estaré en aquest pis (mig any, 1 any, 2 anys,… no ho se) així que finalment m’he decidit de comprar un disc dur amb connexió a xarxa que tanta gent ja té i que Justo no para de dir-me que me’n compre un, he estat mirant i m’he comprat el QNAP TS-110. És curiós que quan el vaig comprar jo l’altre dia per internet en PC City el venien sense disc dur i ara ja el venen en disc dur de 500Gb o de 1Tb, jo el vaig comprar sense disc dur i li’n he posat un que tenia per casa de 500Gb.

A simple vista pareix bona màquina, un poc de rollo al configurar-la per primera vegada, quan li poses el disc dur, detectar la IP que té amb el seu software…. en realitat després de tot el procés m’he donat compte que el que estava fent és instal·lar el S.O. des de 0, com un ordinador acabat de formatar, ja que el primer pas és configurar el disc dur, després el pujar el firmware que porta al CD (jo vaig descarregar l’última versió que havia a la web) i a partir d’ahí es fa la instal·lació i particionament del disc dur. La veritat que un poc complicat per al que no té molta idea si que és, igual per això ja no es ven sense disc dur i ja venen configurats, no se.

Una volta instal·lat he entrat i té acces controlat per usuaris, corre sobre un nucli de linux, té per a baixar fitxers torrent, directe, edonkey… està prou be, accés de FTP, web… Té moltes opcions i jo poc de temps per a fusar, per ara el que faré en arribar a casa és connectar-lo a la meua nova xarxa (configurada aquest migdia) i vore si puc baixar qualsevol cosa del emule i del torrent.

Ah! Es pot vore aquest producte en PC CITY. I les propietats i característiques en la seva web (en anglés, clar,jajaja)

Telefonia IP: Al 50%

Ja he acabat de configurar la part de la casa de ma tia (edifici 1) i funciona tot correctament, el problema que tenia amb la resol·lució de la IP del terminal darrere de NAT se’n ha anat amb la configuració del servidor STUN. El protocol STUN (Session Traversal Utilities for NAT) és el encarregat de resoldre la IP externa, com el terminal estava darrere de NAT, hi havia problemes a l’hora de comunicar-se amb ell, encara que des del terminal si que es podia cridar a l’exterior (ja comentat en un post anterior) i aquesta ha sigut la sol·lució: Muntar un servidor STUN a la PBX per a que resolga la direcció IP externa del terminal (parlat ja en aquest post). Però el problema és que no es podía executar en background en windows, he estat googlejant prou per a poder fer un servici d’aquest programa però no he pogut treure rés de trellat i senzill, així que he canviat de pensar… i si en compte de intentar executar com a servici busque la forma d’executar qualsevol programa en background? i googlejant més m’he trobat amb la sol·lució, un script en visual basic ben senzillet, el qual he posat per a que s’executi al principi d’iniciar sessió i ja està. Aquest script té el següent codi:

dim shell
set shell=createobject("wscript.shell")
shell.run "stun.bat" ,0
set shell=nothing

on stun.bat és el bat que executa el programa amb les opcions, jo ja tinc preparat un rar amb els tres arxius necessaris per a fer un servidor STUN en windows, els tres arxius són el script, el bat (s’ha de modificar el bat i escriure la ip de la màquina on s’instal·la) i l’executable. El password és 123456

Continuant en el tema del post… una vegada ja en marxa he comprovat que el programa estava executant-se correctament amb el Winstun i li he obert el port (per defecte el 3478 UDP) al tallafocs i “arreando!”. Després al terminal li he configurat el servidor STUN, l’he reiniciat i ja accepta les cridades, faig unes proves… cride des del meu mòbil a casa i si que sona el terminal, parle… tot correcte, perfecte! Ja tinc configurada aquesta part.

He estat estat mirant informació ‘per ahí’ i crec que em faré amb un altre SPA3102 per a l’asterisk perquè les targetes que he comprat en X100P.com tenen massa feina per a que es detecten, estic vegent que l’asterisk és prou ‘caprixós’ a l’hora de detectar aquest tipus de targeta, per temes de IRQ, etc, etc. Per ara el pròxim pas és el de connectar les 2 centrals, després ja vorem