configurar – Coses que passen

Entendre el programador de tasques de linux (CRON)

El programador de tasques per exelència al mon linux és l’anomenat CRON. Aquest és un servici (dimoni) que està presenc a totes les distribucions de linux (crec que és així). Jo no vaig a extendre’m molt explicant cóm funciona ja que es pot complicar bastant la configuració que es vulga aplicar en l’execució d’una tasca (que si vull que s’executi cada 10 minuts de tal a tal hora i sols tal i tal dia de la setmana….). Sols vaig a explicar breument cada columna i possibles configuracions.

Per a poder editar el fitxer de configuració del cron s’executa l’ordre
sudo crontab -e
L’editor és un editor en mode text. Igual hi ha alguna ordre ja posada o no, però siga com siga explique les columnes que hi ha:

# Exemple de definició de cron: # .---------------- minut (0 - 59) # | .------------- hora (0 - 23) # | | .---------- dia del més (1 - 31) # | | | .------- mes (1 - 12) O jan,feb,mar,apr ... # | | | | .---- dia de la setmana (0 - 6) (diumenge=0 or 7) # | | | | | # * * * * * comandament

En la primera columna indiquem a quin minut volem que s’execute.
En la segon columna indiquem a quina hora volem que s’execute.
En la tercera columna indiquem quin dia del mes volem que s’execute el comandament.
En la quarta columna indiquem en quin mes volem que s’execute.
En la quinta columna indiquem en quin dia volem que s’execute (0 = diumenge, 1 = dilluns,…, 6 = dissabte, 7 = diumenge).
En l’última columna indiquem qué volem executar.

El caràcter comodí * indica que no es definix res en eixa columna i sols s’admet en les primeres cinc columnes
Si volem posar varies unitats de temps en una mateixa columna, per exemple que s’execute a les 12 i a les 19, separarem els valors per una ‘,‘: 12,19
Si volem indicar un rang de valors consecutius (que s’execute a cada hora des de la 1 fins a les 5) utilitzarem el ‘–‘:1-2
Si volem indicar “executar cada X temps”, utilitzarem el ‘/‘ per exemple executar cada 5 minuts: */5

Un exemple de com complicar la cosa seria aquest:
0-30/5 9,12 1-7 * 1 Executar durant 5 minuts els primers 30 minuts de les 9 i les 12 del primer dilluns de cada mes

A la primera columna indiquem primer el rang de temps en minuts (0-30) i després que volem que s’execute cada 5 minuts (/5).
A la segona columna li indiquem que s’execute a les 9 i les 12 (9,12).
A la tercera columna li indiquem que s’execute del dia 1 al 7 del mes.
La quarta la deixem al caracter comodí, que significa ‘per a qualsevol’ mes.
La quinta columna li indiquem que volem que s’execute el dilluns, aquesta columna condiciona a la tercera columna fent que sols s’execute quan coincideixquen les 2 columnes (dia del mes entre 1 i 7 i que ademés siga dilluns).

Com es pot observar… es pot complicar. Aquest exemple l’he tret de la xarxa i l’he complicat un poc més

I ara un exemple un poc més pràctic:
30 18 * * * rm /home/someuser/tmp/*

(tots els dies a les 18:30 es borra el contingut de la carpeta /home/someuser/tmp)

Ah! pel que he pogut observar, abans també existia 2 columnes més on s’indicava l’usuari i l’any que es volia executar. Ara ja no apareixen i si es vol programar alguna tasca com a usuari X el que es fa és fer un crontab -e en la sessió d’aquest usuari

http://www.adminschoice.com/crontab-quick-reference
http://www.pantz.org/software/cron/croninfo.html
http://www.nncron.ru/help/EN/working/cron-format.htm

Configurar RSYNC III

Bones!

Ara explicaré com poder automatitzar el rsync tant si s’utilitza el protocol rsync com si s’utilitza el del ssh. Com en les altres publicacions primer explique la part menys laboriosa i després la resta.

Protocol RSYNC

Per a poder fer un rsync sense que ens demane el password el que farem és guardar eixe password en un fitxer i passar-li aquest fitxer com a paràmetre al rsync:
echo el_meu_password > /ruta/password.meu chmod 700 /ruta/password.meu
I ara a l’ordre que he utilitzat en les altres entrades afegim – -password-file /ruta/password.meu
rsync -avz --password-file /ruta/password.meu /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí:port/BACKUP
Fent que no ens demane cap password, el que tindrem clar és que al fitxer password.meu sols té accés l’usuari owner i que l’ordre s’executarà des d’aquest usuari ja que sino no podrà accedir al fitxer a llegir el password

Protocol SSH

Per a aquest protocol, com realment és una capa que es posa baix del RSYNC, utilitzarem tant l’opció del password de rsyn com el que anem a fer ara.

Realment el que es fa és generar en el pc client una clau parell privada – pública i passar-li al pc servidor de backup la clau pública, així quan el pc client intente connectar-se al servidor aquest comprovarà que és una connexió fiable (fiable perquè nosaltres li hem indicat abans que confie en aquesta clau).

PC Client

Generem una nova clau, aquesta clau es generarà amb l’usuari el qual executarà el backup (que pot ser diferent al que indiquem al servidor SSH):
ssh-keygen -b 4096 -t rsa
Li donem permisos totals sols al owner del fitxer de la clau privada (molt important ja que la clau privada d’un usuari sols la té que tindre eixe usuari.
chmod 700 /ruta/de/la/clau/generada/id_rsa
I finalment copiem la clau pública al servidor, normalment es copia a la carpeta .ssh de l’usuari amb el qual es connecta al servidor:
scp /ruta/de/la/clau/generada/id_rsa.pub @:/home//.ssh/
Fixeu-se que estem passant la clau id_rsa.pub (pública) i no la id_rsa (privada).

PC Servidor

En aquest pc el que anem a fer és incloure aquesta clau pública al fitxer d’autoritzacions anomenat authorized_keys. Aquest arxiu per defecte no està creat, així que primer el crearem:
touch /home//.ssh/authorized_keys
I després importem des del fitxer de la clau pública a aquest fitxer el contingut de la clau pública:
cat /home//.ssh/id_rsa.pub >> /home//.ssh/authorized_keys

Amb aquesta acció el que hem definit és que quan el servidor detecte un intent de connexió via ssh des d’un altre equip el qual tinga la clau privada corresponent a la clau pública definida en authorized_keys, aquest acceptarà la connexió sense demanar password ja que explícitament li hem indicat que és de fiar. Per això la importància de fer el chmod 700 a la clau privada al pc client per a prevenir que no ‘furten’ aquest fitxer i el posen en altres màquines o en altres usuaris.

Ara per a poder executar des del pc client el rsync via SSH sols cal executar la següent línia:
$rsync -avz --password-file /ruta/password.meu --rsh 'ssh -p port -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

El que s’ha afegit a l’ordre del rsync via ssh és simplement el – -password-file /ruta/password.meu per a que rsync no demane password. Recordeu el que explique en aquest post sobre aquest tema, que executant aquesta odre s’introdueixen dos contrasenyes diferents: una correspon a ssh i l’altra al rsync. Doncs be, la del ssh no fa falta definir-la perquè ja l’hem definit amb el parell de claus privada – pública i s’aplica a qualsevol connexió ssh que fem (sftp, ssh, rsync per ssh,…) mentre tingam la clau privada al nostre usuari. Aleshores sols definim la introducció de la contrasenya rsync com hem fet amb el primer exemple.

Com se m’ha fet bastant extens aquest post (com sempre!) deixaré un altre post per a explicar com automatitzar les còpies de backup.

http://blog.desdelinux.net/ssh-sin-password-solo-3-pasos/
http://www.ubuntufacil.com/2014/01/generar-y-anadir-claves-ssh-para-acceso-sin-contrasenia/

Configurar RSYNC II

En aquesta segona entrada anem a fer segura la connexió entre client i servidor. Ara que ja hem aconseguit fer connexió ‘a pèl’ i comprovar que funciona be, ens toca configurar la seguretat. Per a encriptar la informació que enviem s’utilitza SSH ja que rsync no té encara opció de fer-ho (però si opció d’ajudar-se amb ssh).

El que fa rsync amb ssh és connectar les dues màquines pel protocol segur (amb usuari/password) i una vegada establida la connexió és quan s’executa l’odre del rsync, que demanarà el password de l’usuari del rsync. Ací ja venen diversos errors com confondre usuaris o passwords, que l’usuari que s’utilitza al ssh tinga accés a la carpeta del rsync al servidor,…..que si seguim aquesta configuració desapareixeran.

Com acabem de veure, realment posem en marxa dues aplicacions i les dues necessiten usuari/password, que no tenen perque coincidir els usuaris a les dues connexions (ni els passwords tampoc, clar).

Aleshores, per a començar tenim dos usuaris diferents: Un per a la connexió ssh, que serà un usuari del servidor, i l’altre l’usuari per a la connexió rsync, que estarà configurat a rsync (i no té perquè existir al sistema del servidor). Però recordem que el que volem és copiar els arxius i preservar els seus atributs, owners,… (el que significa executar rsync com a super usuari ja que el uid l’hem posat com a root). La forma més ràpida (i perillosa) és connectar-se per ssh com a root, amb el perill que comporta ‘deixar’ el password de root d’una màquina a un usuari d’una altra. L’altra forma és fer-ho ben fet: al servidor habilitar que el nostre usuari que utilitzarem per a ssh puga executar rsync amb drets de super usuari i sense que ens demane password (aquest últim requisit no és per gust sino perquè rsync no admet interacció amb sudo, l’apicació que utilitzarem).

Per supost anem a fer la segona opció! Primer anem a instal·lar l’aplicació sudo, que al debian no està i s’instal·la fent un #apt-get install sudo i després anem a configurar per a que l’usuari que anem a utilitzar a ssh puga executar rsync com a super usuari sense que ens demane password. Exactament anem a indicar el que acabe d’escriure, solament podrà executar aquest programa com a super usuari sense que demane password, eixe i solament eixe. És més, si no es configura com a usuari sudoer (que no anem a fer-ho) no podrà executar ninguna aplicació més com a super usuari encara que siga demanant password. Insistixc molt per a que es veja que és molt més segur la segona opció que la primera. Ale va! a configurar:

#nano /etc/sudoers

i afegim al final aquesta línia:

user_ssh ALL= NOPASSWD:/usr/bin/rsync

user_ssh: És l’usuari que utilitzarem per a fer login a ssh.
ALL: indiquem que des de qualsevol màquina.
NOPASSWD: indiquem que no fa falta introduïr password.
/usr/bin/rsync: És la ruta on està l’executable rsync ( si és una altra ruta, es posa l’altra ruta).

Ara com ja ho tenim configurat anem a fer la còpia utilitzant ssh:

$rsync -avz --rsh 'ssh -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

–rsh ‘ssh -l user_ssh’: Indica que la remote shell serà ssh i que l’usuari per a ssh serà user_ssh.
–rsync-path=”sudo rsync” aquesta opció s’utilitza per a indicar on està rsync si no està al seu lloc per defecte però es pot utilitzar per a fer el que nosaltres volem, indicant-li que el path és “sudo rsync”. Aleshores quan es faça la connexió ssh, rsync executarà l’odre sudo rsync com al usuari user_ssh (que ja hem indicat que no necessita password per a executar rsync), aconseguint dret de super usuari per a l’aplicació i poder mantindre els seus atributs, owners,…

Si ara el que volem és fer una connexió però a un port ssh diferent (podem observar que ara no utilitzem el port del rsync sino el del ssh), ho executem de la següent forma:

$rsync -avz --rsh 'ssh -p port -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

El :: és correcte i també es pot canviar –rsh per -e, és la mateixa opció però amb el mètode abreviat

Per a finalitzar dir que al executar aquesta ordre primer demana el password del usuari ssh i després el del usuari rsync, si es passa la primera autenticació però no s’arriba a la segona es que hi ha un error amb l’usuari ssh, una vegada ja s’ha posat el password de l’usuari de rsync… ja el problema està a la teulada del rsync.

I ja està acabat el segon post sobre el tema, prompte el tercer! on vorem com fer que no ens demane passwords el rsync i poder posar al cron per a que s’execute automàticament

Configurar RSYNC I

Bon dia!

Hui vaig a explicar com configurar un servidor rsync per a que des d’un client rsync es puguen fer còpies de seguretat. Primer vaig a fer-ho senzill, després aniré complicant un poc més la coseta fins que se’ns quede ‘una cosa be’. Vaig a escriure-ho perquè m’he vist en la necessitat de fer-ho i pensant-me que hi hauria molta informació al respecte m’he equivocat: al principi costa bastant arrancar, si busques a la xarxa veus molts problemes diferents que donen els mateixos errors i exemples de configuració que a mi no m’han funcionat. Així que jo explique el meu cas, pot ser que a vosaltres tampoc vos vaja be (qui sap!) però espere que al menys vos ‘despeje’ dubtes.

Primer vaig a aclarir unes definicions que diuen per ahí per la xarxa: PULL i PUSH, que si ho traduïm és com les etiquetes de les portes de les tendes “ESTIRAR” i “EMPUJAR”, és adir que en la primera “estires” la informació i en la segona “espentes” la informació:

PULL és quan el directori oritge és extern (una altra màquina) i el directori destí és local. Exemple: Tens un servidor on es configuren totes les tasques de còpies de seguretat dels demés servidors i va copiant de les demés màquines a local

PUSH és quan el directori orige és local i el directori destí és extern (una altra màquina). Exemple: En aquest cas cada servidor tindria la seua tasca de còpia de seguretat apuntant al servidor de còpies.

Depén de situacions serà millor un sistema o un altre, depen de l’accés que es tinga a les màquines, accés de xarxa, enrutament,… Per exemple si eres administrador de totes les màquines i estan connectades a la mateixa xarxa igual és millor centralitzar les còpies i utilitzar PULL, per contra si sols eres administrador de la teua màquina i t’han passat els paràmetres per a connectar-te al servdor de còpies o no estan les màquines en una mateixa xarxa privada (accés per internet) o moltes altres possibilitats, es possible que vulgues utilitzar PUSH. Jo vaig a utilitzar PUSH, però si vols utilitzar PULL tan sols has de canviar les rutes. De totes formes a veure si tinc un ratet i faig també una entrada utilitzant configuració PULL. Ara anem al lio!

La instal·lació a debian és molt senzilla: apt-get install rsync, i ja està!

Ara falta crear el fitxer de configuració, de passwords i habilitar el servei per a que arranque automàticament. El fitxer de configuració és ben senzill, es diferèncien dues parts: la part global i la part dels mòduls, cada mòdul és una configuració per a fer còpies (on es còpia, permisos, comentaris, accions a realitzar, canviar paràmetres globals per a aquest mòdul en concret,…). Ací deixe un petit exemple:

#nano /etc/rsyncd.conf lock file = /var/run/rsync.lock log file = /var/log/rsyncd.log pid file = /var/run/rsyncd.pid

[BACKUP] uid = backup_user gid = backup_user path = /mnt/backup comment = Copia de backup auth users = backup_user read only = no list = yes secrets file = /etc/rsyncd.pass

La part global és la inicial, i la part de cada mòdul começa amb els comentaris entre [], en aquest cas hi ha un sol mòdul, el [BACKUP]. Els primers tres paràmetres són importants però no necessaris per al funcionament (si els lleves funcionen igual, jeje). El lock i el pid és per a controlar les execucions de l’aplicació i el log per a tenir un registre general del programa. També va be posar el llímit d’usuaris per a no saturar el servidor, aquest paràmetre és el max connections. Com ja he comentat, qualsevol paràmetre pot estar en global o al mòdul (al menys els que jo he provat).

Ara passem al mòdul d’aquest exemple:
– Primer indiquem el usuari:grup (uid i gid respectivament) que serà el owner (l’amo) de les dades que van a copiar-se al servidor, si al orige és un altre… al copiar-se al destí es canviarà per l’indicat ací.
– Es definix la ruta destí al servidor (path). Important que l’usuari definit abans tinga accés rw a aquesta ruta, sino dona error i no funciona. Feu-me cas que ja he estat ‘peleant’ pensant que havia donat permisos i resulta que no ho havia fet 🙁
– Comment: un xicotet comentari per a saber de que va
– Indiquem que no és soles lectura (per a poder escriure també) amb el read only
– El següent paràmetre si no està no passa res, és per a que aquest mòdul siga visible a l’hora de llistar els mòduls disponibles al servidor, crec que per defecte està habilitat encara que no es configure.
– I finalment una part important (i crec que sense ella no funcionaria el rsyncd): El fitxer on es guarda la relació user:pass, aquest fitxer és un fitxer pla (es pot llegir perfectament per una persona, no està encriptat) i he vist que si no se li fa un chmod 600 com a root a aquest fitxer, no es pot llençar backups com a un usuari normal des del client. Al log ix un error com aquest:

[4834] secrets file must not be other-accessible (see strict modes option) [4834] continuing without secrets file [4834] auth failed on module NAS from nom_ip_que_he_ocultat (ip_que_he_ocultat): missing secret for user "backup_user"

Recordem: l’usuari que indiquem com a owner dels fitxers que van a copiar-se té que tindre accés de rw a la ruta que es posa en path. Ademés s’ha d’especificar un screts file i com a root fer-li un chmod 600. Important perquè sino donarà bastants errors. Ah! i no va mal definir un fitxer de log per a revisar els possibles errors que apareguen a la part del server.

Tot seguit passem a crear el fitxer de passwords, la configuració d’aquest fitxer és senzilla: en cada línia una parella de usuari:password. Aleshores fem un

#nano /etc/rsyncd.pass

I posem a la primera línia: backup_user:pass_back

Amb aquesta línia estem definint l’usuari backup_user amb password pass_back (que és el que hem indicat que té accés al mòdul BACKUP al fitxer de configuració del rsyncd.

Finalment anem a habilitar el servidor de rsync:

#nano /etc/default/rsync

i la línia que diu: RSYNC_ENABLE=false, la canviem per RSYNC_ENABLE=true

Amb aquesta configuració ja es pot fer una còpia de backup des del client amb el següent comandament:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí/BACKUP

Amb aquesta ordre es fa una còpia amb els paràmetres avz, que ho explicaré més endavant, de la ruta actual al servidor amb nom servidor_destí i al mòdul BACKUP, utilitzant l’usuari backup_user que hem definit al /etc/rsyncd.pass. El port per defecte del servici rsyncd és el 873, si pel que siga l’hem canviat al servidor l’ordre a executar seria:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí:port/BACKUP

Cal recordar que amb aquesta ordre el que fem és sustituïr el owner original dels fitxers copiats (els de backup) pel que hem indicat a la configuració. Modificant els paràmetres del uid i el gid a root ens solucionarà aquest problema.

Passem a explicar les opcions que hem posat al rsync:

-a: equival a -rlptgoD, que vol dir: recursiu, còpia enllàços simbòlics, preserva els permisos, guarda el temps, preserva el grup, preserva el owner i preserva els device files. Com hem vist, el tema de preservar permisos, temps, usuari i companyia sols ho fa si hem definit com a root el uid.
-v: verbose, necesari per al log
-z: transmitir la informació comprimint-la.

Hi ha més opcions però podem dir que ‘aquestes són les normals’. Respecte a l’opció -z he fet proves i he tingut els següents resultats:

Sense compresió: sent 27368118 bytes received 4818 bytes 71376.63 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.02
Amb compresió: sent 24222524 bytes received 5007 bytes 72429.09 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.15

Es pot veure que si que millora amb compresió.

Fins ara no han aparegut nous possibles errors que no haja comentat ja. Però si volem fer una còpia a través de internet a un altre servidor d’un amic (per exemple) tindrém en compte que:

Tenim resposta Ok del ping.
Té el port disponible (el que és per defecte o un altre que ens dirà per a configurar-lo). Ací entra que al router que tinga en casa estiga ben configurat la redirecció (fordwarding) del router a la IP del servidor rsyncd.
Primer heu provat a la seua xarxa (que no té cap intermediari) i ha funcionat OK.

Cal tenir en compte que la velocitat de còpia no serà la mateixa, els exemples que he posat jo corresponen a còpies petites a traves de la Internet. Si vos fixeu, he fet una còpia de 26Mb i pico a una velocitat de 70’73kb/s en el cas més ràpid tardant 6 minuts 18 segons. Ara fem càlculs i 1Gb tarda 4.20h, 500Gb ja són 87 dies (o el que és el mateix… casi 3 mesos!). Hem de tenir en compte el tema de volum, estic parlant d’un ADSL de 10mb, no res de fibra i coses d’ixes rares que no arriben al meu poble. En aquestos cas jo crec que és millor portar el client on estiga el server i fer la còpia en xarxa local, i després ja la incremental fer-la a distància.

I fins ací arriba el primer post parlant sobre la configuració del RSYNC

Configurant el MySQL al DRBD

Ara que ja tenim el servidor redundant (però redundant del tot eh! jaja), anem a donar-li alguna utilitat, perquè per ara està configurat per a que monitoritze el HeartBeat al Apache, però este no està configurat per a que siga redundant, simplement està per a saber quan està o no en marxa.

Instal·lació i configuració del servidor MySQL
Anem a instalar el MySQL i configurar-lo per a que siga redundant, és molt fàcil. Primer que res s’instal·la el servidor MySQL als dos servidors i es configura com si foren independents (al final la configuració que valdrà serà la del servidor 1)
root@pc:/# apt-get install mysql-server mysql-common mysql-client

Aixina amb el client podem provar que està en marxa quan s’acabe la instal·lació:
root@pc:/# mysql -u root -p

I si tot va be ja estarem en la línia de comandament del servidor MySQL. Després d’aquesta comprovació (que s’ha de fer precís i així sabem que com a mínim fins a ací arriba be) es configura la redundancia de les dades al servidor 1, així que tot el que s’explica a continuació fa referència al servidor 1.
Parem el servici:
root@pc:/# mysqladmin -p shutdown

I ara anem a moure els fitxers de configuració i de la base de dades a la partició del DRBD. Ací explique com fer-ho sensefer backups dels fitxers però és recomanable que abans de moure cap arxiu també es faja un backup d’aquestos ‘per si les mosques’, quedeu avisats!
Primer creem una carpeta per a tenir-ho tot ben estructurat en la partició del DRBD:
root@pc:/# mkdir /mnt/mysql

Migrem la carpeta de configuració a aquesta carpeta i fem un enllaç simbolic que reemplaça la carpeta anterior:
root@pc:/# mv -f /etc/mysql /mnt/mysql/conf root@pc:/# ln -s /mnt/mysql/conf /etc/mysql

Ara es mou la carpeta on es troben les db’s:
root@pc:/# mv -f /var/lib/mysql /mnt/mysql/data root@pc:/# chown mysql:mysql /mnt/mysql/data <– Per a que funcione correctament el MySQL aquesta carpeta tindrà com a owner l’usuari que utilitze mysqld (per defecte mysql).

I es modifica l’axiu de configuració per a indicar la nova ruta, així que s’edita el my.cnf que es troba al /etc/mysql, modificant el paràmetre datadir:
datadir = /mnt/mysql/data

Finalmente posem en marxa una altra vegada el servici de mysql
root@pc:/# /etc/init.d/mysql start

Si ha arrancat el servici comprobem que es pot accedir correctament
root@pc:/# mysql -u root -p

I funciona, a que si? Be ací he supost que l’usuari per a accedir al servidor de dades és el root i que necessita password. També s’havera pogut configurar la carpeta de bd’s com la de configuració, és a dir, mitjançant enllaços simbòlics però crec que aixina està tot més controlat.
Ara que ja està configurat l’apartat del MySQL al servidor 1 passem al servidor 2, que és més senzill. S’elimina la carpeta de configuració (recordeu que recomane fer primer un backup) i després es crea l’enllaç simbòlic a la carpeta de la partició DRBD:
root@pc:/# mysqladmin -p shutdown <– Parem el servici
root@pc:/# rm -fr /etc/mysql root@pc:/# ln -s /mnt/mysql/conf /etc/mysql

Per a fer la prova de l’ou ara forcem el HeartBeat per a que el servidor 2 es pose en marxa i una vegada fet això tornem a posar en marxa el servici del MySQL i comprovem que es pot entrar, no fa falta que torne a escriure les ordres perquè ja està abans.
Funciona? Espere que si, a mi si que m’ha funcionat.

Configuració del HeartBeat
Tot el que es configura es farà tant en el servidor 1 com en el servidor 2. Ara passem a configurar el HeartBeat per a que monitoritze i pose en marxa el MySQL automàticament. Creem l’arxiu (si no està creat ja) /etc/ha.d/resource.d/mysql.resource amb el següent contingut:

#!/bin/bash # #This script is inteded to be used as resource script by heartbeat # #Mar 2006 by Monty Taylor # ### . /etc/ha.d/shellfuncs case "$1" in start) res=`/etc/init.d/mysql start` ret=$? ha_log $res exit $ret ;; stop) res=`/etc/init.d/mysql stop` ret=$? ha_log $res exit $ret ;; status) if [[ `ps -ef | grep '[m]ysqld'` > 1 ]] ; then echo "running" else echo "stopped" fi ;; *) echo "Usage: mysql {start|stop|status}" exit 1 ;; esac exit 0

Que serà el script encarregat de posar en marxa i parar el servici de MySQL quan canvie de servidor (si està mal escrit en la referència que pose més avall es pot aconseguir)

Per a finalitzar la configuració del HeartBeat modifiquem l’arxiu /etc/ha.d/haresources afegint mysql al final de la línia, tenint en compte que aquesta instal·lació s’ha fet als servidors que hem configurat en el post anterior, l’arxiu quedaria així:
server1 drbddisk::r0 Filesystem::/dev/drbd1::/servidor::ext3 IPaddr2::10.7.250.10/16/eth0 apache2 mysql

Es reinicia el servei de HeartBeat als dos servidors…. i a rodar!!! Ja es pot fer les proves per a comprovar

Webs d’interés
==============
http://downloads.mysql.com/docs/mysql-ha-drbd-en.pdf