Etiqueta: ubuntu

Configurar RSYNC III

Bones!

Ara explicaré com poder automatitzar el rsync tant si s’utilitza el protocol rsync com si s’utilitza el del ssh. Com en les altres publicacions primer explique la part menys laboriosa i després la resta.

Protocol RSYNC

Per a poder fer un rsync sense que ens demane el password el que farem és guardar eixe password en un fitxer i passar-li aquest fitxer com a paràmetre al rsync:
echo el_meu_password > /ruta/password.meu
chmod 700 /ruta/password.meu
I ara a l’ordre que he utilitzat en les altres entrades afegim – -password-file /ruta/password.meu
rsync -avz --password-file /ruta/password.meu /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí:port/BACKUP
Fent que no ens demane cap password, el que tindrem clar és que al fitxer password.meu sols té accés l’usuari owner i que l’ordre s’executarà des d’aquest usuari ja que sino no podrà accedir al fitxer a llegir el password

Protocol SSH

Per a aquest protocol, com realment és una capa que es posa baix del RSYNC, utilitzarem tant l’opció del password de rsyn com el que anem a fer ara.

Realment el que es fa és generar en el pc client una clau parell privada – pública i passar-li al pc servidor de backup la clau pública, així quan el pc client intente connectar-se al servidor aquest comprovarà que és una connexió fiable (fiable perquè nosaltres li hem indicat abans que confie en aquesta clau).

PC Client

Generem una nova clau, aquesta clau es generarà amb l’usuari el qual executarà el backup (que pot ser diferent al que indiquem al servidor SSH):
ssh-keygen -b 4096 -t rsa
Li donem permisos totals sols al owner del fitxer de la clau privada (molt important ja que la clau privada d’un usuari sols la té que tindre eixe usuari.
chmod 700 /ruta/de/la/clau/generada/id_rsa
I finalment copiem la clau pública al servidor, normalment es copia a la carpeta .ssh de l’usuari amb el qual es connecta al servidor:
scp /ruta/de/la/clau/generada/id_rsa.pub @:/home//.ssh/
Fixeu-se que estem passant la clau id_rsa.pub (pública) i no la id_rsa (privada).

PC Servidor

En aquest pc el que anem a fer és incloure aquesta clau pública al fitxer d’autoritzacions anomenat authorized_keys. Aquest arxiu per defecte no està creat, així que primer el crearem:
touch /home//.ssh/authorized_keys
I després importem des del fitxer de la clau pública a aquest fitxer el contingut de la clau pública:
cat /home//.ssh/id_rsa.pub >> /home//.ssh/authorized_keys

Amb aquesta acció el que hem definit és que quan el servidor detecte un intent de connexió via ssh des d’un altre equip el qual tinga la clau privada corresponent a la clau pública definida en authorized_keys, aquest acceptarà la connexió sense demanar password ja que explícitament li hem indicat que és de fiar. Per això la importància de fer el chmod 700 a la clau privada al pc client per a prevenir que no ‘furten’ aquest fitxer i el posen en altres màquines o en altres usuaris.

Ara per a poder executar des del pc client el rsync via SSH sols cal executar la següent línia:
$rsync -avz --password-file /ruta/password.meu --rsh 'ssh -p port -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

El que s’ha afegit a l’ordre del rsync via ssh és simplement el – -password-file /ruta/password.meu per a que rsync no demane password. Recordeu el que explique en aquest post sobre aquest tema, que executant aquesta odre s’introdueixen dos contrasenyes diferents: una correspon a ssh i l’altra al rsync. Doncs be, la del ssh no fa falta definir-la perquè ja l’hem definit amb el parell de claus privada – pública i s’aplica a qualsevol connexió ssh que fem (sftp, ssh, rsync per ssh,…) mentre tingam la clau privada al nostre usuari. Aleshores sols definim la introducció de la contrasenya rsync com hem fet amb el primer exemple.

Com se m’ha fet bastant extens aquest post (com sempre!) deixaré un altre post per a explicar com automatitzar les còpies de backup.

http://blog.desdelinux.net/ssh-sin-password-solo-3-pasos/
http://www.ubuntufacil.com/2014/01/generar-y-anadir-claves-ssh-para-acceso-sin-contrasenia/

Configurar RSYNC II

En aquesta segona entrada anem a fer segura la connexió entre client i servidor. Ara que ja hem aconseguit fer connexió ‘a pèl’ i comprovar que funciona be, ens toca configurar la seguretat. Per a encriptar la informació que enviem s’utilitza SSH ja que rsync no té encara opció de fer-ho (però si opció d’ajudar-se amb ssh).

El que fa rsync amb ssh és connectar les dues màquines pel protocol segur (amb usuari/password) i una vegada establida la connexió és quan s’executa l’odre del rsync, que demanarà el password de l’usuari del rsync. Ací ja venen diversos errors com confondre usuaris o passwords, que l’usuari que s’utilitza al ssh tinga accés a la carpeta del rsync al servidor,…..que si seguim aquesta configuració desapareixeran.

Com acabem de veure, realment posem en marxa dues aplicacions i les dues necessiten usuari/password, que no tenen perque coincidir els usuaris a les dues connexions (ni els passwords tampoc, clar).

Aleshores, per a començar tenim dos usuaris diferents: Un per a la connexió ssh, que serà un usuari del servidor, i l’altre l’usuari per a la connexió rsync, que estarà configurat a rsync (i no té perquè existir al sistema del servidor). Però recordem que el que volem és copiar els arxius i preservar els seus atributs, owners,… (el que significa executar rsync com a super usuari ja que el uid l’hem posat com a root). La forma més ràpida (i perillosa) és connectar-se per ssh com a root, amb el perill que comporta ‘deixar’ el password de root d’una màquina a un usuari d’una altra. L’altra forma és fer-ho ben fet: al servidor habilitar que el nostre usuari que utilitzarem per a ssh puga executar rsync amb drets de super usuari i sense que ens demane password (aquest últim requisit no és per gust sino perquè rsync no admet interacció amb sudo, l’apicació que utilitzarem).

Per supost anem a fer la segona opció! Primer anem a instal·lar l’aplicació sudo, que al debian no està i s’instal·la fent un #apt-get install sudo i després anem a configurar per a que l’usuari que anem a utilitzar a ssh puga executar rsync com a super usuari sense que ens demane password. Exactament anem a indicar el que acabe d’escriure, solament podrà executar aquest programa com a super usuari sense que demane password, eixe i solament eixe. És més, si no es configura com a usuari sudoer (que no anem a fer-ho) no podrà executar ninguna aplicació més com a super usuari encara que siga demanant password. Insistixc molt per a que es veja que és molt més segur la segona opció que la primera. Ale va! a configurar:

#nano /etc/sudoers

i afegim al final aquesta línia:

user_ssh ALL= NOPASSWD:/usr/bin/rsync

    Explicació

  • user_ssh: És l’usuari que utilitzarem per a fer login a ssh.
  • ALL: indiquem que des de qualsevol màquina.
  • NOPASSWD: indiquem que no fa falta introduïr password.
  • /usr/bin/rsync: És la ruta on està l’executable rsync ( si és una altra ruta, es posa l’altra ruta).

Ara com ja ho tenim configurat anem a fer la còpia utilitzant ssh:

$rsync -avz --rsh 'ssh -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

    En aquesta ordre hem introduït nous elements que explique ara mateix:

  • –rsh ‘ssh -l user_ssh’: Indica que la remote shell serà ssh i que l’usuari per a ssh serà user_ssh.
  • –rsync-path=”sudo rsync” aquesta opció s’utilitza per a indicar on està rsync si no està al seu lloc per defecte però es pot utilitzar per a fer el que nosaltres volem, indicant-li que el path és “sudo rsync”. Aleshores quan es faça la connexió ssh, rsync executarà l’odre sudo rsync com al usuari user_ssh (que ja hem indicat que no necessita password per a executar rsync), aconseguint dret de super usuari per a l’aplicació i poder mantindre els seus atributs, owners,…

Si ara el que volem és fer una connexió però a un port ssh diferent (podem observar que ara no utilitzem el port del rsync sino el del ssh), ho executem de la següent forma:

$rsync -avz --rsh 'ssh -p port -l user_ssh' --rsync-path="sudo rsync" /ruta/oritge backup_user@servidor_destí::BACKUP

El :: és correcte i també es pot canviar –rsh per -e, és la mateixa opció però amb el mètode abreviat

Per a finalitzar dir que al executar aquesta ordre primer demana el password del usuari ssh i després el del usuari rsync, si es passa la primera autenticació però no s’arriba a la segona es que hi ha un error amb l’usuari ssh, una vegada ja s’ha posat el password de l’usuari de rsync… ja el problema està a la teulada del rsync.

I ja està acabat el segon post sobre el tema, prompte el tercer! on vorem com fer que no ens demane passwords el rsync i poder posar al cron per a que s’execute automàticament

Configurar RSYNC I

Bon dia!

Hui vaig a explicar com configurar un servidor rsync per a que des d’un client rsync es puguen fer còpies de seguretat. Primer vaig a fer-ho senzill, després aniré complicant un poc més la coseta fins que se’ns quede ‘una cosa be’. Vaig a escriure-ho perquè m’he vist en la necessitat de fer-ho i pensant-me que hi hauria molta informació al respecte m’he equivocat: al principi costa bastant arrancar, si busques a la xarxa veus molts problemes diferents que donen els mateixos errors i exemples de configuració que a mi no m’han funcionat. Així que jo explique el meu cas, pot ser que a vosaltres tampoc vos vaja be (qui sap!) però espere que al menys vos ‘despeje’ dubtes.

Primer vaig a aclarir unes definicions que diuen per ahí per la xarxa: PULL i PUSH, que si ho traduïm és com les etiquetes de les portes de les tendes “ESTIRAR” i “EMPUJAR”, és adir que en la primera “estires” la informació i en la segona “espentes” la informació:

PULL és quan el directori oritge és extern (una altra màquina) i el directori destí és local. Exemple: Tens un servidor on es configuren totes les tasques de còpies de seguretat dels demés servidors i va copiant de les demés màquines a local

PUSH és quan el directori orige és local i el directori destí és extern (una altra màquina). Exemple: En aquest cas cada servidor tindria la seua tasca de còpia de seguretat apuntant al servidor de còpies.

Depén de situacions serà millor un sistema o un altre, depen de l’accés que es tinga a les màquines, accés de xarxa, enrutament,… Per exemple si eres administrador de totes les màquines i estan connectades a la mateixa xarxa igual és millor centralitzar les còpies i utilitzar PULL, per contra si sols eres administrador de la teua màquina i t’han passat els paràmetres per a connectar-te al servdor de còpies o no estan les màquines en una mateixa xarxa privada (accés per internet) o moltes altres possibilitats, es possible que vulgues utilitzar PUSH. Jo vaig a utilitzar PUSH, però si vols utilitzar PULL tan sols has de canviar les rutes. De totes formes a veure si tinc un ratet i faig també una entrada utilitzant configuració PULL. Ara anem al lio!

La instal·lació a debian és molt senzilla: apt-get install rsync, i ja està!

Ara falta crear el fitxer de configuració, de passwords i habilitar el servei per a que arranque automàticament. El fitxer de configuració és ben senzill, es diferèncien dues parts: la part global i la part dels mòduls, cada mòdul és una configuració per a fer còpies (on es còpia, permisos, comentaris, accions a realitzar, canviar paràmetres globals per a aquest mòdul en concret,…). Ací deixe un petit exemple:


#nano /etc/rsyncd.conf
lock file = /var/run/rsync.lock
log file = /var/log/rsyncd.log
pid file = /var/run/rsyncd.pid

[BACKUP]
uid = backup_user
gid = backup_user
path = /mnt/backup
comment = Copia de backup
auth users = backup_user
read only = no
list = yes
secrets file = /etc/rsyncd.pass

La part global és la inicial, i la part de cada mòdul começa amb els comentaris entre [], en aquest cas hi ha un sol mòdul, el [BACKUP]. Els primers tres paràmetres són importants però no necessaris per al funcionament (si els lleves funcionen igual, jeje). El lock i el pid és per a controlar les execucions de l’aplicació i el log per a tenir un registre general del programa. També va be posar el llímit d’usuaris per a no saturar el servidor, aquest paràmetre és el max connections. Com ja he comentat, qualsevol paràmetre pot estar en global o al mòdul (al menys els que jo he provat).

Ara passem al mòdul d’aquest exemple:
– Primer indiquem el usuari:grup (uid i gid respectivament) que serà el owner (l’amo) de les dades que van a copiar-se al servidor, si al orige és un altre… al copiar-se al destí es canviarà per l’indicat ací.
– Es definix la ruta destí al servidor (path). Important que l’usuari definit abans tinga accés rw a aquesta ruta, sino dona error i no funciona. Feu-me cas que ja he estat ‘peleant’ pensant que havia donat permisos i resulta que no ho havia fet 🙁
– Comment: un xicotet comentari per a saber de que va
– Indiquem que no és soles lectura (per a poder escriure també) amb el read only
– El següent paràmetre si no està no passa res, és per a que aquest mòdul siga visible a l’hora de llistar els mòduls disponibles al servidor, crec que per defecte està habilitat encara que no es configure.
– I finalment una part important (i crec que sense ella no funcionaria el rsyncd): El fitxer on es guarda la relació user:pass, aquest fitxer és un fitxer pla (es pot llegir perfectament per una persona, no està encriptat) i he vist que si no se li fa un chmod 600 com a root a aquest fitxer, no es pot llençar backups com a un usuari normal des del client. Al log ix un error com aquest:

[4834] secrets file must not be other-accessible (see strict modes option)
[4834] continuing without secrets file
[4834] auth failed on module NAS from nom_ip_que_he_ocultat (ip_que_he_ocultat): missing secret for user "backup_user"

Recordem: l’usuari que indiquem com a owner dels fitxers que van a copiar-se té que tindre accés de rw a la ruta que es posa en path. Ademés s’ha d’especificar un screts file i com a root fer-li un chmod 600. Important perquè sino donarà bastants errors. Ah! i no va mal definir un fitxer de log per a revisar els possibles errors que apareguen a la part del server.

Tot seguit passem a crear el fitxer de passwords, la configuració d’aquest fitxer és senzilla: en cada línia una parella de usuari:password. Aleshores fem un

#nano /etc/rsyncd.pass

I posem a la primera línia: backup_user:pass_back

Amb aquesta línia estem definint l’usuari backup_user amb password pass_back (que és el que hem indicat que té accés al mòdul BACKUP al fitxer de configuració del rsyncd.

Finalment anem a habilitar el servidor de rsync:

#nano /etc/default/rsync

i la línia que diu: RSYNC_ENABLE=false, la canviem per RSYNC_ENABLE=true

Amb aquesta configuració ja es pot fer una còpia de backup des del client amb el següent comandament:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí/BACKUP

Amb aquesta ordre es fa una còpia amb els paràmetres avz, que ho explicaré més endavant, de la ruta actual al servidor amb nom servidor_destí i al mòdul BACKUP, utilitzant l’usuari backup_user que hem definit al /etc/rsyncd.pass. El port per defecte del servici rsyncd és el 873, si pel que siga l’hem canviat al servidor l’ordre a executar seria:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí:port/BACKUP

Cal recordar que amb aquesta ordre el que fem és sustituïr el owner original dels fitxers copiats (els de backup) pel que hem indicat a la configuració. Modificant els paràmetres del uid i el gid a root ens solucionarà aquest problema.

Passem a explicar les opcions que hem posat al rsync:

  • -a: equival a -rlptgoD, que vol dir: recursiu, còpia enllàços simbòlics, preserva els permisos, guarda el temps, preserva el grup, preserva el owner i preserva els device files. Com hem vist, el tema de preservar permisos, temps, usuari i companyia sols ho fa si hem definit com a root el uid.
  • -v: verbose, necesari per al log
  • -z: transmitir la informació comprimint-la.

Hi ha més opcions però podem dir que ‘aquestes són les normals’. Respecte a l’opció -z he fet proves i he tingut els següents resultats:

  • Sense compresió: sent 27368118 bytes received 4818 bytes 71376.63 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.02
  • Amb compresió: sent 24222524 bytes received 5007 bytes 72429.09 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.15

Es pot veure que si que millora amb compresió.

Fins ara no han aparegut nous possibles errors que no haja comentat ja. Però si volem fer una còpia a través de internet a un altre servidor d’un amic (per exemple) tindrém en compte que:

  • Tenim resposta Ok del ping.
  • Té el port disponible (el que és per defecte o un altre que ens dirà per a configurar-lo). Ací entra que al router que tinga en casa estiga ben configurat la redirecció (fordwarding) del router a la IP del servidor rsyncd.
  • Primer heu provat a la seua xarxa (que no té cap intermediari) i ha funcionat OK.

Cal tenir en compte que la velocitat de còpia no serà la mateixa, els exemples que he posat jo corresponen a còpies petites a traves de la Internet. Si vos fixeu, he fet una còpia de 26Mb i pico a una velocitat de 70’73kb/s en el cas més ràpid tardant 6 minuts 18 segons. Ara fem càlculs i 1Gb tarda 4.20h, 500Gb ja són 87 dies (o el que és el mateix… casi 3 mesos!). Hem de tenir en compte el tema de volum, estic parlant d’un ADSL de 10mb, no res de fibra i coses d’ixes rares que no arriben al meu poble. En aquestos cas jo crec que és millor portar el client on estiga el server i fer la còpia en xarxa local, i després ja la incremental fer-la a distància.

I fins ací arriba el primer post parlant sobre la configuració del RSYNC

Enviar e-mail des de la consola (gmail, hotmail,…)

Bona vesprada!

Per al projecte que vull fer aquest mes necessite tenir un client de correu per a enviar correus, no m’apetix configurar el meu propi server amb el que comporta tota aquesta configuració tenint ja servidors de correus. I m’he ‘topat’ amb l’aplicació mutt per a linux clar.

Aquesta aplicació és fàcil de configurar i pot enviar correus amb una ordre o accedir a llegir els correus del teu compte. Primer que res és instal·lar el programa:

apt-get install mutt

He vist ‘per ahí’ que recomanen instal·lar els complements mailutils, libnet-ssleay-perl i libio-socket-ssl-perl, així que per si a cas….

apt-get install mailutils libnet-ssleay-perl libio-socket-ssl-perl

I ara a configurar el fitxer de configuració! Amb nano mateixa fem un nano ~/.muttrc i peguem aquestes línies:

set send_charset=”utf-8″
set from = "user@gmail.com"
set realname = "El teu nom"
set imap_user = "user@gmail.com"
set imap_pass = "password"
set folder = "imaps://imap.gmail.com:993"
set spoolfile = "+INBOX"
set postponed ="+[Gmail]/Drafts"
set header_cache =~/.mutt/cache/headers
set message_cachedir =~/.mutt/cache/bodies
set certificate_file =~/.mutt/certificates
set smtp_url = "smtp://user@smtp.gmail.com:587/"
set smtp_pass = "password"

Canviar user pel vostre nom d’usuari i password pel vostre password. Per si no ho sabeu, aquest fitxer es crearà/modificarà amb l’usuari que es vol utilitzar per a enviar els correus.

Ara toca dir-li a GMail que confie amb mutt, s’accedix a https://www.google.com/settings/security i habilitar Accés per a aplicacions menys segures, sino el GMail ens bloquetjarà l’accés i ens enviarà un correu indicant-nos que ha bloquetjat un intent d’inici de sessió.

Finalment ja si executem mutt tindrem un client d’e-mail en consola i si volem enviar correus per consola tenim les següents possibilitats:

Correu amb el cos a un arxiu:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email

Correu amb el cos escrit a la mateixa ordre:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com <<< "Missatge"

Correu amb el cos a un arxiu i amb un arxiu adjunt:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email -a /ruta_arxiu_adjunt/arxiu.extensio

Tota la info l'he trobat a:
http://www.taringa.net/posts/linux/7446631/Enviar-correos-de-cuentas-gmail-desde-la-consola.html
http://rsppi.blogspot.com.es/2013/01/envio-de-emails-desde-consola-y-con.html
http://blog.desdelinux.net/enviar-emails-por-consola-con-sendmail/

Actualitzant a l’última versió estable del Ubuntu

L’altre dia estava intentant actualitzar el meu ubuntu (10.4) a l’última versió (11.4) perno m’apareixia en ningun lloc el ‘botonet’ d’actualitzar

Vaig estar mirant-ho pel google i en casi tots els blogs trobava el mateix, cosa que no em funcionava perquè era per a actualitzar a l’ultima versió no estable del Ubuntu i com ara ja no hi ha cap versió no estable… no instal·lava res. Res que al final he trobat el comandament adequat:

update-manager -c

En casi tots els blogs posaven la opció -d, que no és la correcta per a una versió estable, que és la -c.

Així que ‘manos a la obra’, em pose a actualitzar i resulta que no pots passar directament a l’última versió, s’ha de passar per totes les que hi ha hagut pel mig abans, es a dir de la 10.4 a la 10.10 i de la 10.10 a la 11.4. I jo ja pensava que no funcionaria correctament, que el més senzill seria instal·lar-ho tot des de 0 ja que totes les actualitzacions que he fet abans han sigut un desastre total, però li he donat una oportuinitat i la veritat que m’ha sorprés el que s’actualitzara tot correctament en les dos operacions. Veig que ja va fent-se més estable el procés d’actualització, cosa que deuria ser normal si cada mig any ix una versió nova!

Total que la nova versió molt boniqueta però resulta que si executes el amsn, skype,… qualsevol programa que et deix una icona a la ‘bandeja del sistema’ quan tanques l’aplicació… simplement desapareix i ja no pots treure-la, per a poder fer que apareixca qualsevol icona a la bandeja del sistema executar el següent comandament i arreglat!

gsettings set com.canonical.Unity.Panel systray-whitelist "['all']"