Configurar backup des de Synology a servidor RSYNC

Synology té un assistent que facilita la configuració de la còpia de seguretat i després la possible programació d’aquesta si es que volem. Però té un parell de llimitacions (les que jo he trobat, igual hi ha més!):

  • No es pot posar l’usuari que es vulga si es vol habilitar la transferència xifrada (per SSH), en la documentació oficial ho diu, he intentat fer-ho de totes les formes però no he pogut (tenen raó!). Es necessita configurar un superusuari, i jo de normal sols en tinc un (root).
  • Accions pre-xfer post-xfer: Depén del que es vulga fer es podran utilitzar o no. Rsync utilitza aquestes opcions per a poder executar un script abans de la còpia i un altre després de la còpia, el que passa és que quan DSM llança la còpia no ho tracta com una sol ordre rsync, sino varies. No se a ciència certa de que depén però crec que dependrà del número de carpetes, és més, quan fa comprovació dels mòduls configurats també executa aquestos scripts. Així que si el que es vol es fer un punt de muntatge, copiar i després desmuntar… segurament hi haurà problemes.

Primer es configura les dades per a poder connectar-se al servidor rsync: direcció, usuari, contrasenya, port (si no és el de per defecte). I després ja es pot clicar al desplegable per a que es connecte al servidor i seleccionar el mòdul que volem utilitzar per a fer la còpia de seguretat, si no saps que és un mòdul o no saps configurar-lo i també eres administrador del servidor de backup pots revisar aquesta entrada on ho explique.
01

02

03

04
En la següent pantalla es selecciona les dades a copiar, recordeu seleccionar sols les necessaries.

05

En la següent es pot seleccionar les configuracions d’algunes de les aplicacions instal·lades al Synology.

07

Finalment es configura les opcions de còpia i la possibilitat de programar-ho. En aquesta pantalla si l’usuari no es root l’opció de transferència per SSH estarà deshabilitada.

08

Una vegada creada la tasca, Synpology crea uns arxius a la ruta del mòdul al servidor. Aquestos arxius són importants i s’han de mantindre,sinó les còpies no es realitzaran (cada tasca té els seus arxius de configuració).

Després de creada es pot modificar, si s’ha utilitzat un usuari diferent de root es pot veure que l’opció de transferència per SSH ja està habilitada i es pot seleccionar, però si es selecciona i s’intenta executar la còpia, aquesta ens retornarà un error en la connexió.
09

10

Es poden configurar vàries còpies de seguretat a diferents servidors, mòduls… o tots al mateix servidor i mòdul ja que cada tasca es crea la seva pròpia carpeta per a guardar el backup.

Personalment per al que jo vull fer se’m queda curt aquest asistent, així que voré com es fa per script que no pareix tant difícil i interactuaré directament jo amb el rsync. El problema es que no podré guardar la configuració de les aplicacions i del propi dispositiu.

Lliberar Samsung Galaxy Ace S5830

Vaig a obrir una nova secció al meu blog, aquesta va a dedicar-se a l’android, ja que en tinc un ja fa un parell d’anys i no li he dedicat temps per a trastejar amb ell.

Per a estrenar aquesta secció no vaig a parlar del meu telèfon (que igual prompte el canvie) si no que vaig a parlar com lliberar el telèfon Samsung Galaxy Ace S5830, que no se jo però serà paregut per als seus germans. Ja comence diguent que no servix aquest mètode per al HTC HERO (que és el que tinc jo per ara). Primer explique un poc el que es vol aconseguir i després ja ho explique com es fa.

Resulta que en aquest mòbil la informació del IMEI i del número de desbloqueig de xarxes està guardat en un fitxer imatge, així que el que es pretén fer és muntar aquest fitxer en un directori i accedir a eixa informació. Compodeu vore no hi ha complicació alguna en la explicació de la falla, així que passe a la part pràctica (però sense il·lustracions).

Per a poder entrar en mode escritura a les particions arrel primer tenim que ser ROOT, sino sols podem en mòde lectura, aixi que anem a ‘rootear’ l’android. Per a poder fer-ho es baixa l’aplicació One Click i s’instal·la el Samsung Kies (aquest és per a que el Windows tinga els drivers del mòbil i es puga detectar). Una vegada instal·lat el Kies i baixat el OneClick, executem el Oneclick (tenint el mòbil connectat al PC), clic al botó “root” i arreglat!

Ara passem a la segona part, en aquesta part s’instal·la la SDK de l’Android (a la seva pàgina oficial, gratuït) i una vegada instal·lat afegim el paquet “android platform tools”

Va que açò ja va arribant al final, ara que ja tenim tot el necessari és quan va de bo. S’obri una consola de windows (Inicio -> Ejecutar -> ‘cmd’) i s’escriu el següent:

set PATH=%PATH%;R_U_T_A

On R_U_T_A és la ruta on està instal·lades les platform-tools, en el meu cas és “C:\Program Files\Android\android-sdk\platform-tools”, depenent d’on s’instal·le serà una ruta o una altra. I ara ja a seguir en les següents comandes:

cd /
mount -o remount rw /
mkdir /efs
mount -o nosuid,ro,nodev -t vfat /dev/block/stl5 /efs
cat /efs/mits/perso.txt

i eixirà una informació pareguda a la següent:

Fixeu-se que en la consola aparega el símbol #, si apareix el $ aleshores abans del cd / executeu un su.

La explicació del que s’ha escrit és fàcil: Es passa al directori arrel, es modifiquen els permisos de muntatge a escritura/lectura, es crea un directori amb el nom efs, es munta l’arxiu imatge on està el número que busquem i finalment es mostra per pantalla la informació (clar? més clar aigua).

Ara s’apaga el telèfon i es canvia la targeta SIM, s’encen i després de posar el PIN ens demanarà el codi que hem obtés per a desbloquejar el terminal. Pot ser que al tornar a posar la SIM antigua ens torne a demanar aquest codi, es torna a posar i ja està.

 

Referències:

http://flashea.com/2011/08/liberar-samsunggalaxy-ace-s5830.html

http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1204705

Primeres impresions del Netgear MS2110-100PES

Ja l’he rebut i ja està funcionant al meu pis, esta vesprada se’n va cap a ma casa. La primera imrpesió (visual) és molt bona, m’agrada el disseny senzill que té, és un cub. Li he posat el segon disc dur, l’he posat en marxa i… arranca! Per ara tot perfecte, me’n vaig a la web del router per a veure la IP assignada, entre en ella i… ja hi ha una cosa que no m’acaba d’agradar: per a poder configurar la NAS necessites connexió a Internet, ja que es connecta a la seva web i t’obliga a registrar-te en ella, després comprova si hi ha alguna actualització de firmware i acaba la configuració.

Entre a la seva web de configuració… i el que ja havia llegit en altres blogs, que la interficie web dona molt que dessitjar,  coma mínim deixa configurar be la IP estàtica, encara que t’obliga a posar porta d’enllaç i dns (aran o recorde cert si la porta d’enllaç és obligada perquè no estic davant de l’aparell però em sona que si). Veig en la web l’estat del RAID, està sincronitzant els 2 discs durs (diu que tardarà al voltant de 2h) així que ho deixe i me’n vaig a treballar.

A la vesprada torne, intente entrar a la NAS i em done compte que em redirecciona a la seva web (en internet), on tinc que validar-me i després em redirixig a la web de la NAS => no m’agrada tampoc.  Intente crear un nou usuari i no puc, però em done compte que és culpa meva, el password no cumplix els requisits mínims. Ja al final quan ja tinc l’usuari nou creat per a casa, entre als recursos compartits i veig que cada usuari té les seves carpetes, hi ha una general i són recursos compartits predefinits, tot molt senzill però a mi no m’apetix tenir ixa configuració en els recursos compartits, vull tenir el que jo vulga. Total que al final he tingut que entrar per ssh com a root per a editar el fitxer de configuració de samba i crear les carpetes que jo he volgut. No volia “tocar” la NAS tant prompte, però no ha pogut ser, per a una bona configuració millor entrar per consola que per la web que té.

És molt senzill entrar com a root en la NAS, si estàs en la consola s’escriu el següent

ssh AAAA_hipserv2_netgear_XXXX-XXXX-XXXX-XXXX@ip_de_NAS

On AAAA és el nom d’usuari i XXXX-XXXX-XXXX-XXXX és el product code (que no és el mateix que el s/n), el password és el del nom d’usuari que hem creat. Una vegada dins es fa un

sudo -s

Ens demana una altra vegada el password, ens dona un error i ja estem com a usuari root. Pareix ser que està basat en debian, per tant conté la seua estructura i la seva forma de instal·lar nou programari, encara que aquesta part no l’he provada encara.

Aquesta informació l’he treta de http://desinghacks.blogspot.com/2010/04/hacking-en-ms2110-code-name-stora.html

Per a acabar, dir que qui busque unba NAS fàcil d’instal·lar, barata i es conforma en la configuració que té per defecte (no es pot modificar gairebé res) aquesta és una bona NAS. Per a altres més ‘toquejadors’ ens queda curta la interfície web, menos mal que es pot entrar com a root, sino… seria una merda. Ah! el punt més negatiu que veig és que per a entrar a la seva web s’haja d’entrar per la web del fabricant. Com a punt positiu… és hot swap!

Actualitzat a 03/03/2013
Per a accedir per web i en lan (sense accés a internet ja que quan intentes entrar per web per defecte intenta redirigir-te a la seva web) cal escriure http://ip_del_server/?local=1