Informàtica – Pàgina 11 – Coses que passen

Servidor d’Impressió Conceptronic CPSERVU

Aquesta nit us parle del ‘trasto’ nou que m’he comprat hui a PCBOX (i això que per Salem nevava ‘a cabassos’ que diuen). Aquest aparell és un servidor d’impressió, ja que el pc al qual tenía connectada la impresora s’ha mort 🙁

Aquest aparell m’ha costat 35’73€ sinó recorde mal. I m’ha funcionat correctament en Ubuntu, Windows Xp i Windows Vista després de configurar-ho i buscar un poc d’informació a la xarxa que us la posaré ací:

Primer que res al manual diu que el servidor té la ip 192.168.0.2 i porta un cd amb el programari adequat per a configurar-lo, però a l’hora de la veritat… ni tenia eixa IP ni el programari funcionava correctament, després d’utilitzar un scanner d’ip’s he trobat que la ip del servidor era la 192.168.0.1.

Una vegada ja sabuda la ip, la configuració ha sigut ben senzilla (sense tocar el programari). Per web hi ha un wizard on li pots especificar una nova ip, nom del servidor, del port i del grup de xarxa. I ja després es connecta la impresora per USB i ja està tot!

Des del Windows Xp no he tingut ningun problema per a instal·lar la nova impresora en xarxa, sols m’ha demanat els drivers ja que no els podia aconseguir del propi servidor

Des del Ubuntu ha costat un poc més, s’ha de crear una nova impresora amb la connexió ldp amb la URI: lpd://”IP”/”Port name” on ip és la ip que li has assignat i el port name és el nom que se li ha posat al port (per defecte P1)

Des del Windows Vista… no funciona, en un principi no m’ha funcionat, apareix un cartellet que diu nosequé que la impresora no està preparada. He mirat a la web del conceptronic i verificat el firmware del servidor i SORPRESA! el firmware que té és del 2005, l’he actualitzat a la última versió (en aquest moment la del 4.30). La veritat és que no se si aquesta acció ha fet que pogués imprimir, però de totes formes… s’ha d’estar sempre a la última versió i més si la última versió és del 2007 (que en la web diu que és del 2008, però al servidor no). Finalment he vist que també estaven les últimes versions del programari que tenia jo al CD i amb el programari PSWizard he aconseguit instal·lar-li la impresora al Windows Vista, això sí, abans deus tenir instal·lada la impresora en local perquè el que fa aquest programari (al meu pareixer) és assignar-li els drivers de la impresora que li indiques (de les que tens instal·lades) al servidor i aleshores ja funciona correctament.

Com he pogut comprovar (i com forme jo em pensava) ha passat el que tenia que passar, com el Windows Xp ja està “mot guerrejat” no ha tingut cap problema, al linux m’he tingut que enterar un poc del tema per a saber el que feia i al Vista… no es pot dir res bo, que quan ha aparegut el missatge que la impresora no estava preparada ja he pensat que no ho faria anar.

Aquest servidor de impressió és compatible amb la majoria de les impresores.
A l’hora d’imprimir hi ha un xicotet retrás d’uns segons abans d’imprimir-se el treball enviat.
Admet configuració IP estàtica i dinàmica.
Es pot protegir la impresora amb password

La meua primera valoració amb aquestes proves és possitiva, vegent que es pot configurar en els 3 SO’s més utilitzats i té un preu bastant assequible. També existeix en versió Wireless però el preu ja em pareixia més abusiu (65€ més o menys)

Referències

===========

continuem amb el servidor DNS-caché

Ja he estat trastejant amb el fitxer de configuració i ja he trobat altres utilitats i alguns error que he comés amb la configuració. Primer que res, l’arxiu /etc/resolv.conf el modifica el propi servidor DNS-caché quan arranca, així que tot el que s’escriga al fitxer serà esborrat. Per a afegir servidors DNS externs a la configuració tant sol cal escriure al fitxer de configuració den dnsmasq (/etc/dnsmasq.conf):

server=Ip del servidor DNS

Després, per a que faça de DNS intern, podent resoldre els noms i que no tenim que estar memoritzant les IP’s cal que s’ecriga el següent:

local=/localnet/ (on localnet pot ser canviat, quedant-se nomservidor.localnet)

ara tant sols queda posar en el fitxer /etc/hosts:

IP.DEL.SER.VIDOR nomservidor.localnet nomservidor

I quan s’intente accedir al servidor internament be siga per web o ssh o fent-li un ping, es posa nomservidor.localnet i ja està

I així ja està ben configurat el DNSMASQ

Servidor DHCP i DNS-Caché

No fa ni 10 minutets que he escrit el post d’abans i ja estic escrivint el següent, es que estic inspirat.

Com ja he dit abans, al intentar crear un servidor de hosting d’anar per casa i no configurar-lo be he estat atacat sense parar durant 2 setmanes, fent que la connexió a internte fora molt roïn i fins i tot es penjava el router, ja he aplicat algunes normes de seguretat, però d’això ja parlaré un altre dia. Un dels problemes més freqüents i que ara encara em passa és que de vegades el meu servidor DNS (és a dir, el meu router) no es capaç de consultar amb els servidors dns del meu ISP i aleshores no puc navegar per la xarxa (a no ser que em sàpida de memòria les ip’s de les webs que més visite…), tenint que posar la ip dels equips connectats a la meua xarxa en manual i posar-los les IP’s de les DNS del meu ISP, cosa que no m’agrada perque la gent va pegant-me un poc la vara quan se’n van fora de casa i tornen…

Per a sol·lucionar aquest petit problemeta he utilitzat el servidor de dades (de nom “servidor”, ja se que no és molt original, i que?) per a habilitar un servidor DHCP i un servidor DNS-Caché. Per a qui no ho sàpiga, el primer servidor és l’encarregat de donar una IP a qualsevol host que es connecte a la xarxa i el segon és l’encarregat de comunicar-se amb els DNS del meu ISP per a resoldre els noms i les ip’s, llevant-li aquestes funcions al router que tinc ara.

Primer que res una petita descripció del servidor:

– El S.O. que utilitza és el Ubuntu 8.04

– CPU: AMD Athlon 700Mhz

– 192Mb de RAM i un disc de 80Gb (sistema operatiu i swap) i un altre de 320Gb (carpetes de dades)

Primer he instal·lat el servidor DNS-Caché, i com estic gos i ja està explicat en una altra web… feu clic ací i ho voreu com es fa,és senzil. La única cosa diferent que he fet és al fitxer resolv.conf posar-li la ip local i després les dos ip’s dels servidors DNS del meu ISP, per a que busque també en eixos servidors en cas que no ho tinga en caché.

I després he instal·lat el servidor DHCP3 com ho diu ací i en la modificació del fitxer de configuració dhcpd.conf he posat el següent:

# A slightly different configuration for an internal subnet.
subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.0.128 192.168.0.254;
option domain-name-servers 192.168.0.2,80.58.61.250;
# option domain-name “internal.example.org”;
option routers 192.168.0.1;
option broadcast-address 192.168.0.255;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
}

On es defineix el rang de IP’s que s’utilitzarà per a donar per DHCP, la porta d’enllaç i els servidors DNS predeterminats, que com es pot veure s’utilitza com a DNS primari el servidor i el DNS secundari un del ISP

Fins que no es configura correctament l’arxiu de configuració /etc/dhcp3/dhcpd.conf el servidor no arranca correctament i també tenir en compte de deshabilitar el servidor DHCP del router per a evitar confusions, ja que si estan els dos habilitats… el host agafarà la IP del primer servidor DHCP que trobe.

I així és com ho he configurat. Quan tinga més temps ja em posaré a descriure amb més detall les funcions del servidor i del serweb (el servidor web)

(Actualitzat 5/1/2009) Referències

Com es pot observar, he posat més enllaços sobre NTP que sobre DHCP, simplement és perque he vist més fàcil la recerca d’informació per a muntar un servidor DHCP que NTP

Feliç Any 2009

Hola! Que tal???

Si, ja se que ja fa mig any que no done noticies de vida. Tampoc ha passat gran cosa des que no he escrit res per ací. Respecte a l’enllaç de la caseta de ma tia… s’ha paralitzat prou el projecte, al final, després de veure que les proves “caseres” si que funcionen, he decidit fer l’enllaç un poc més profesional i he comprat punts d’accés per a l’ocasió, el que passa es que encara no m’han arribat. Els punts d’accés comprats són NANOSTATION 2 i estan prou be, els he encomanat de la mateixa web de l’enllaç, però encara no han arribat…i d’això ja fa més de 1 mes i comença a preocupar-me, per ara la única notícia que tinc és que no el tenen en stock i ho tenen que demanar, però s’ho agarren en paciencia.

A part d’aquest projecte, he començat un altre projecte que consistix en la creació de un servidor web com Deu mana però per ara el meu router que tinc a casa no aguanta els atacs des del exterior, es penja amb una facilitat… primer havia deixat el port 22 obert a l’exterior i els atacs ssh no paraven, així que l’he tingut que capar tambe. Aquest projecte està també gelat, fins que no tinga temps de veritat i diners per a comprar-me un bon router que aguante.

L’última cosa que he fet durant aquest temps és ampliar la meua xarxa local. He tirat un cable d’uns 40m fins al primer pis de la portella, on he fet una especie de talleret, he comprat un SAI i he connectat 2 servidors que tinc (un vell on fa de servidor de dades i un altre, vell també però com a servidor és nou, que és el que va per a servidor de hosting…. a vorem….). Al talleret he organitzat les deixalles informàtiques que tinc i quan em done compte s’haurà convertit en un traster, jeje

Açò ha sigut un resum del que ha passat… jeje

A vore si m’anime i escric algun altre article d’interés abans de gitar-me aquesta nit

Post ‘prova de l’ou’

Ara que ja ha passat la prova de la plutja amb èxit he anat a ‘arreplegar l’invent’ i m’he trobat en que la silicona estava despegant-se, la part de dalt estava solta, vaig estar parlant en el meu amic el Tato i em va dir que això era a causa d’haver omplit el tupper amb oli, ja que aquest actuava com a disolvent de la silicona, fent que es despegue.

Total…. que ara tinc que buidar el tupperware d’oli i buscar una silicona que siga resistent amb l’oli…

La prova de l’ou

Dins de la mala sort que estem tenint amb tanta plutja…. he pogut provar el punt d’accés baix les condicions climatològiques de la plutja i després de més 10 hores ploguent…. continua funcionant!!! Doncs això, que pareix que estiga ben fet el punt d’accés, ara falta saber si quan faça molta calor també ho aguantarà. Deixe una foto, quan es seque un poc el terreny ja el muntaré a la caseta.

Avançant amb la creació del carasol

Ja tinc el tupperware preparat (o al meys això crec) i tot el cabletjat muntat i provat…FUNCIONA!!! Clar que ho he provat en ma casa, no en la caseta de ma tia, falta posar-li l’oli, q igual esta nit m’atrevisc i li’l tire, a vore com passa la nit, si hi ha fugues o q. He seguit l’esquema que he posat en un altre post ací, sols que en la part on es connecta l’ordinador he posat una roseta en 2 eixides, una per a connectar l’ordinador i una altra on es connecta l’alimentació i el termòmetre. I al tupperware, el cable de xarxa arriba dins i té connectat una femella, i he fet un ‘latiguillo’ que va des de la femmella al AP (amb dades i electricitat) i a la peça (que no se com es diu) que li envia la informació al termòmetre i també té 2 cables d’antena (enganxats amb una T), dels quals un va a la antena que ennlaça amb GINJOL i l’altra a una omnidireccional de 4dbs que he comprat i ara estic comprobant que no té prou potència per a la cobertura que jo volia donar.

Aquesta última antena és una antena exterior amb una cobertura vertical molt ampla, altres de més dbs tenen menys cobertura (verticalment parlant), però a causa de la longitut del cable (3m, que són 1’5db de pèrdua) i de la T, es veu que perd massa dbs i la senyal és prou dèbil, en ma cassa no sobrepassa més de 2 parets, a vorem quina cobertura dona en la caseta, sinó la posaré provisional i més avant ja la canviaré, ademés sempre està la possibilitat de connectar per cable.

Total, que volia posar unes fotos de com està quedant-se però tinc uns problemetes amb la càmera, així que ens quedem sense imatges de l’AP tupperwaritzat (si, m’he inventat una paraula, i que).

Més del mateix

Primer que res, dir que això de sols utilitzar un parell per a la xarxa…. és mentida, no es pot fer, me la vaig ratllar massa.

Ara que ja he rectificat la meua errada… al tema!

Ja tinc el punt d’accés tant dessitjat però…. oh oh!! no és el mateix que hi ha a la imatge!!!! si que és el mateix model però no correspon amb la imatge 🙁 sols té una antena, l’he provat i està be, suporta mode repetidor, wds, wds + AP,… per als 40 i pocs euros no està mal. També suporta xifrat wep, wpa, wpa contra radius, servidor dhcp,… Total que pinta be el AP, si no fos perquè sols té una antena.

També tinc ja el tupperware i la garrafeta d’oli de motor (mineral). El tupperware té una capacitat de 4 litres (ara no el tinc ací i no ho recorde cert però crec que si que són 4 litres) mentre que la garrafeta d’oli és de 5 litres (crec).

Ja he trobat un ‘transformaoret’ amb opció de variar el voltatge (de 3v a 12v), perfecte per al POE i també he medit el voltatge d’eixida del transformador que porta l’AP (que necessita 7’5V) i quina sorpresa m’he emportat quan he vist que el transformador té una eixida de casi 12V!!! Per suposat he provat a enviar-li 7’5V que necessita l’AP i ha funcionat perfecte.

Sols em queda el cable de l’antena a l’AP i ja que estic per demana, també compraré alguns connectors RJ45 femelles, de paret i solts i algunes altres peces d’utilitat, per a fer-ho un poc més asseaet, així per ara he pensat en passar el cable de xarxa per la paret i a cada extrem posar-li un connector femella, i en la part de baix connectar un cable amb 3 eixides (termòmetre, POE i dades) i a la de dalt el mateix. També he vist una T per a connectar 2 antenes a l’AP, també ho compraré junt a una antena omnidireccional de 4dbs d’exterior. Així que fins que no tinga tot el material… no crec que pose ningun post més sobre aquest tema, encara que si que aniré “dissenyant” el tupperware (igual li faig un refugi de metall per a que el sol no faça malbé el plastic del ‘tupper’, que ja m’ha avisat ma mare que això passarà, fent que es trenque i se’n ixca tot l’oli!!!)

Això és tot, a vore si m’ix be la jugada i si ix be… utilitzaré el mateix AP amb una T per al node GINJOL.

Esquema del carasol

I com diuen… “lo prometido es deuda”

Així que ací vos pose l’esquema (sí, molt simple) del que pretenc fer

Per ara, com ja he dit, he provat el sensor de temperatura i funciona be, hui he provat l’alimentació POE amb 9V (que en el tester em marcava 10’50V) i a l’altra part del cable (6m) també hi havia el mateix voltatge, igual no fa falta posar cap regulador, el mal és que era de corrent contínua. El més segur és que prove amb el transformador que porte l’AP a veure si trau el mateix voltatge, espere tindre sort, sinó… ja li posaré un regulador, del qual ja faré un altre post explicant com fer-lo. I per a acabar vaig a dir com està configurat el cable per a aguantar-ho tot:

1 parell de cables (marró) el sensor de temperatura.

1 parell de cables (blau) l’alimentació, de normal és s’utilitza conjuntament aquest parell i l’anterior per al POE

2 parells (verd i taronja) per a les dades, per a una connexió a 100Mb/s sols fan falta 2 parells, encara que l’enllaç el configuraré per a, com a molt, 5’5Mb, es a dir, que es podria utilitzar sols un parell per a dades (a 10Mb/s) i encara en sobraria 1 parell. Pot ser, ara que m’acabe de donar compte, busque una altra cosa que ‘anxufar-li’ al cable, que podria ser?

1era prova… el termòmetre digital

Hui per la la vesprada he anat a preguntar als electricistes de la empresa pel tema de la caiguda de tensió al cable i quina solució veien ells apropiada i m’han respost el següent:

“Per a l’alimentació… en 9V et funcionarà be i per a lo del sensor no et farà falta res, sols soldar-lo a l’altre extrem i ja està”

En realitat no li deien sensor, té un nom que ara no recorde, i els he dit varies vegades que si de veritat suportaria els 5 o 6 metres de cable i m’han assegurat que sí, encara que jo no ho tenia molt clar. I quina ha sigut la meva sorpresa quan ho he provat???? SI!!!! Si que funciona be!!! I jo desconfiant d’ells, que mala persona. Tan sols he ‘desansoldat’ el sensor i l’he soldat a un extrem del cable i l’altre al termòmetre digital i si que funciona be.

Per part de la alimentació, m’han dit que no farà falta un estabilitzador (en principi) de totes formes, demà agafaré un transformador de 9V i mediré el que arriba a l’altre extrem… a vore si tinc sort i no tinc que fer res, jejeje

Això és tot per avuí, quan tinga un esquema manual i digitalitzat del projecte ja el posaré en un post, igual demà si tinc un ratet el dibuixe en un momentet.