Categoria: Informàtica

guifi.net

Ja havieu sentit parlar de guifi.net? jo feia temps que no, tant de temps que ni ho recordava. Farà cosa d’un mes vaig ‘antropessar’ (com es diria a Quatretonda) en aquesta web, després de mirar-la un poc em va vindre al cap que aquesta web ja la vaig vorer jo fa anys, clar!!! En segon (o pot ser primer!) de carrera, alla al 2004 quan començava wifi a neixer i a mi em va vindre ja la brillant idea que es podria fer una xarxa a la vall d’albaida per a comunicar tots els pobles (que bonic seria). Eixa època en la que es feien antenes amb els pops de les pringles que tots dien que funcionaven (però que es veu que jo no era prou manitas o no tenia ganes i a mi no em funcionava molt be, la veritat, jajaja).

‘En aquell entonces’ sols era un grup xicotet de persones en Barcelona que volien comunicar-se entre elles i ara resulta que ja van per casi 20.000 nodes operatius (10.000 més projectats), i tot ben estructurat (o això pareix en un principi).

Aleshores m’ha vingut novament la idea de… i que bonic seria tenir una xarxa wifi que unira tota la vall d’albaida, on poder compartir tot tipus de seveis. Clar com el tratge se’m fa massa gran vaig ‘repensar’ i la idea ja era… i qué bonic seria tenir una xarxa wifi per tot el poble per a compartir diversos servicis i ademés poder estat connectat a altres xarxes. Aquesta idea és més ‘pensable’ i més fàcil dur-la a terme.

Aquesta xarxa es basa en que cadascú és l’administrador del seu node (punt de connexió de la xarxa), hi ha supernodes (nodes els quals accepten connexions), nodes (o nodes clients que són els que es connecten als supernodes) i enllaços troncals (que són enllaços 1 a 1 (p2p) entre supernodes per a canalitzar les dades dins de la xarxa). Es una xarxa lliure en l’aspecte de que no hi ha cap cost adicional al connectar-se a la xarxa i que dins d’ella cadascú té la llibertat de fer el que vulga (saber que la llibertat teua s’acaba quan fas mal als demés, en altres paraules… tens el dret de la llibertat i la obligació de comportar-te i no llevar-li la llibertat als demés).

Qué es pot fer en aquesta xarxa?

El primer que pensa una persona en “connectar-nos tots a una xarxa wifi” és en poder accedir a internet ‘de baes’. Però això és una xicoteta part del que es pot fer a una xarxa, així que per a fer-se la idea deixe un xicotet llistat de coses que es poden fer a una xarxa:

– Compartir informació

– Jugar a jocs en xarxa

– Implantar un sistema de telefonia interna

– Crear una ràdio local

– Retransmetre actes locals importants

– Crear una intranet local

– Crear repositoris locals per a instal·lacions de programari lliure

– Sistema de còpies de seguretat

– Accés a Internet

-… i més coses que ara mateix no em venen al cap com podria ser el donar servei a les casetes de la serra de telefonia, internet, accés a dades de casa des de la caseta,…

Per ara el que estic fent és configurar les meues antenes per a poder començar la xarxa, una vegada configurades i amb algun servei en marxa toca parlar en la gent per a que vaja colaborant també amb aquesta xarxa.

Es pot obtenir més informació a la web de guifi.net

Activar Microsoft Office 2010

Ací vos porte acabaet de descobrir per mi (que no vol dir que no estaguera abans ja) un xicotet programa que ens resultarà de molta utilitat per a poder activar el nostre Microsoft Office 2010 en equips que no disposen de connexió a internet per a activar el nostre Microsoft Office 2010 acabat de comprar de qualsevol tenda i que ademés no tenim telèfon ni ninguna forma possible d’activar-ho pel mètode legal, però que com disposem d’una llicència vàlida supose que podrem activar-lo amb aquest mètode i si algú ens diu alguna cosa al respecte li podem ensenyar la nostra llicència totalment legal.

Va, al que anavem. Hi ha una aplicació que s’anomena Microsoft Toolkit v2.3.2 el qual servix tant per a activar Office 2010 com Windows 7, per sort no he tingut que activar el meu Windows 7 d’aquesta forma perquè quan me’l vaig instal·lar encara disposava de mitjans per a activar el producte així que no se com funcionarà per a activar Windows 7 a ciència certa, però segur que ho activa be.

Aquesta aplicació s’executa amb permisos d’administrador i es realitza els següents passos:

pas1

(Com es pot observar, si es clica a la icona de Windows… s’accedirà a l’apartat d’activació del Windows 7)

pas2

Una vegada es fa açò en la “information console” apareixerà que ja està activat i que s’han creat dos fitxers:

C:\Windows\AutoKMS\AutoKMS.exe
C:\Windows\AutoKMS\AutoKMS.ini

Important afegir a excepcions del nostre antivirus aquests dos arxius, que són els encarregats de dir-li al nostre Microsoft Office 2010 que està activat

I això és tot! xe que fàcil és ehhh

Canviar idioma en “Windows 7”

Va, ja se que estic passant-me massa al Windows 7 peeeeerò és el que hi ha. He vist que canviar d’idioma al Windows 7 en les versions superiors (més altes que el professional) és molt senzill, vas a panel de control, idiomes,… seguixes el cami perquè jo de memòria no el se i automàticament et pots baixar un altre idioma. Però ara be i si resulta que ens hem baixat les iso’s que he deixat jo al post anterior i hem instal·lat la versió profesional o inferior? Resulta que aquestes iso’s estàn en English de tota la vida.

Doncs també hi ha solució!!! es pot canviar, tocant un poc de consola però res que no es puga solucionar en 10 minutets. Primer que res necessitem el pack del idioma que vullguem i el podem aconseguir a la mateixa web des d’on es poden aconseguir les iso’s, que és des d’ací. Ens podem baixar per exemple el del castellà si es que l’entenem millor. El que es baixa és un executable que si intenem executar sols veurem que crea un fitxer “lp.cab” i després desapareix, açò ho fa perquè no tenim una versió compatible amb la instal·lació de nous idiomes.

El que ens toca fer ara és extraure nosaltres mateixa aquest lp.cab, per a això està la ferramenta exe2cab. Una vegada executada aquesta ferramenta sols ens preguntarà on està el fitxer .exe i on volem que es guarde el fitxer .cab (intentem deixar aquest fitxer en una ruta no molt llarga i posem-li el nom de lp.cab, així després a l’hora d’escriure la ruta i nom del fitxer serà més fàcil).

Una vegada extret el .cab anem a “instal·lar-lo”, i això ja ho fem des de la consola amb drets d’administrador (si no saps com obrir una consola en drets d’administrador no t’ho vaig a ensenyar jo, simplement vaig a dir-te que no continues amb açò). Com a exemple pose com instal·lar el paquet d’idioma castellà:

DISM /Online /Add-Package /PackagePath:C:\lp.cab
bcdedit /set {current} locale es-ES
bcdboot %WinDir% /l es-ES

Després toca anar a editar el registre, exactament dins de l’entrada:

>HKEY_LOCAL_MACHINE->SYSTEM->CurrentControlSet->Control->MUI->UILanguages

Per a esborrar la carpeta que diu en-EN (voreu que apareix també la es-ES, si no apareix es que alguna cosa heu fet mal i no recomane esborrar la carpeta que diu en-EN)

Es reinicia l’equip i….tatxaaaaaaannnnn ja està en castellà, ara ja se li pot instal·lar el paquet de català el qui vulga fer-ho.

 

Aquesta informació la he trobada ací, també l’he vist en altres webs i posa el mateix. Jo he seguit els passos de l’enllaç i ho he aconseguit sense cap problema

 

Projecte Arcade

Ara si! Ja fa temps que no em ‘vicie’ a jocs de quan anavem als recreatius i costava 5 duros una partida, crec que els recreatius han anat desapareguent des que la partida val 50 cèntims o 1€. I també ja fa temps que jo volia fer-me un PAD de màquines recreatives però sempre passava el mateix, no soc molt ‘manitas’ a l’hora de tocar fusta i abans estudiava, no treballava i per tant no tenia pela. Ara tot canvia i ademés he trobat una tenda per internet que et ven el moblet fet per una part i per l’altra part els botons (a l’estil de IKEA, jaja) aixina que de cine per a mi. Abans de comprar res ens fa falta la circuiteria. El que se sol fer és adaptar un teclat i per adaptar el teclat primer el tenim que trencar, jejeje. En aquest post sols vaig a fer un breu resum o un breu ‘pasos a seguir’ del que faré. – Primer confeccionar el PAD, sense PAD no fa falta que continue. – Arreplegar un pc vell, havia pensat en posar-li un linux i tota la seua historia, però vegent com estan les coses en emuladors de màquines velles… he canviat d’opinió, li posaré un Windows 98SE (si si!!! Second Edition!!!! jajaja) i amb el Neobook faré una interficie des de la qual es puguen llençar tots els emuladors com a pàgina principal. – Connectar el pc a la pantalla – JUGAR! Això és tot, per ara vull configurar l’equip per a jugar a jocs de la MAME, Mega Drive, Game Boy, Super Ness, C64,… no se si em dixe algún més. En poder jugar una altra vegada en els jocs que jo jugava de xicotet em conforme. Ale! Ja aniré informant

Sincronitzar Calendari Google i Notes

Hui he descobert compoder tenir el calendari del Google en el Notes, tant senzill com baixar-se la plantilla des d’ací i descomprimirla a la carpeta data del client notes.

Després dir-li que cree un nou calendari i escollim com a plantilla la del google, com es mostra a continuació:

Es selecciona calendari privat i es posa com a nom d’usuari el compte de correu complet (inclós @gmail.com) i el password, li diguem que OK i ja està tot!ja apareix al calendari el que tingam en el gcalendar. El que si que he vist és que al intentar editar un event et redirigix a la web, però al menys el podem tindre.

 

 

Lliberar Samsung Galaxy Ace S5830

Vaig a obrir una nova secció al meu blog, aquesta va a dedicar-se a l’android, ja que en tinc un ja fa un parell d’anys i no li he dedicat temps per a trastejar amb ell.

Per a estrenar aquesta secció no vaig a parlar del meu telèfon (que igual prompte el canvie) si no que vaig a parlar com lliberar el telèfon Samsung Galaxy Ace S5830, que no se jo però serà paregut per als seus germans. Ja comence diguent que no servix aquest mètode per al HTC HERO (que és el que tinc jo per ara). Primer explique un poc el que es vol aconseguir i després ja ho explique com es fa.

Resulta que en aquest mòbil la informació del IMEI i del número de desbloqueig de xarxes està guardat en un fitxer imatge, així que el que es pretén fer és muntar aquest fitxer en un directori i accedir a eixa informació. Compodeu vore no hi ha complicació alguna en la explicació de la falla, així que passe a la part pràctica (però sense il·lustracions).

Per a poder entrar en mode escritura a les particions arrel primer tenim que ser ROOT, sino sols podem en mòde lectura, aixi que anem a ‘rootear’ l’android. Per a poder fer-ho es baixa l’aplicació One Click i s’instal·la el Samsung Kies (aquest és per a que el Windows tinga els drivers del mòbil i es puga detectar). Una vegada instal·lat el Kies i baixat el OneClick, executem el Oneclick (tenint el mòbil connectat al PC), clic al botó “root” i arreglat!

Ara passem a la segona part, en aquesta part s’instal·la la SDK de l’Android (a la seva pàgina oficial, gratuït) i una vegada instal·lat afegim el paquet “android platform tools”

Va que açò ja va arribant al final, ara que ja tenim tot el necessari és quan va de bo. S’obri una consola de windows (Inicio -> Ejecutar -> ‘cmd’) i s’escriu el següent:

set PATH=%PATH%;R_U_T_A

On R_U_T_A és la ruta on està instal·lades les platform-tools, en el meu cas és “C:\Program Files\Android\android-sdk\platform-tools”, depenent d’on s’instal·le serà una ruta o una altra. I ara ja a seguir en les següents comandes:

cd /
mount -o remount rw /
mkdir /efs
mount -o nosuid,ro,nodev -t vfat /dev/block/stl5 /efs
cat /efs/mits/perso.txt

i eixirà una informació pareguda a la següent:

Fixeu-se que en la consola aparega el símbol #, si apareix el $ aleshores abans del cd / executeu un su.

La explicació del que s’ha escrit és fàcil: Es passa al directori arrel, es modifiquen els permisos de muntatge a escritura/lectura, es crea un directori amb el nom efs, es munta l’arxiu imatge on està el número que busquem i finalment es mostra per pantalla la informació (clar? més clar aigua).

Ara s’apaga el telèfon i es canvia la targeta SIM, s’encen i després de posar el PIN ens demanarà el codi que hem obtés per a desbloquejar el terminal. Pot ser que al tornar a posar la SIM antigua ens torne a demanar aquest codi, es torna a posar i ja està.

 

Referències:

– http://flashea.com/2011/08/liberar-samsunggalaxy-ace-s5830.html

– http://forum.xda-developers.com/showthread.php?t=1204705

Xifrar les nostres dades (IV)

En aquest post vaig a parlar de com implementar Dropbox per a poder tindre les nostres dades segures i disponibles des de qualsevol lloc. Com casi sempre vaig darrere de les tronades crec que no fa falta explicar a estes altures qué és Dropbox, de totes formes faig un resum. Dropbox és un servei d’allotjament en el que ens trobem en la opció de 2Gb gratuïts i altres opcions que són pagant. Però a nosaltres ens interessa la part gratuïta (que es pot extrapolar a les altres opcions també), ah! per cert vos podeu registrar si encara no teniu un compte fent clic ací. No s’apureu que és l’enllaç per a la meua “invitació” aixina em doneu 250Mb a mi i vosaltres comenceu en 2’25Gb, que no està mal,no?.

Be seguim en el tema. El que anem a fer es crear un arxiu contenedor del tamany de 2Gb (2’25Gb si s’heu registrat des del meu enllaç) i que es puge a l’espai en ‘el nuvol’. Per a fer això primer s’instal·la el software del Dropbox, disponible tant per a Linux com per a Windows, es configura amb el nostre compte (està molt be perquè també té la opció de configurar proxy inclós si fa falta usuari i clau de pas), s’indica la carpeta que es sincronitzarà i després es pot modificar les opcions per a indicar quines carpetes del Dropbox sincronitzar.

El que fa el programa del Dropbox és comprovar l’estat de la carpeta que hem escollit i la sincronitza en el nostre compte de Dropbox, aleshores si ho instal·lem en els nostres pc’s (casa, feina, …) tindrem una carpeta sincronitzada en tot moment entre els nostres pc’s. El que fa Dropbox és comprovar els bits que s’han modificat i els sincronitza, així si tenim un arxiu de 2Gb (l’arxiu continedor) i es modifica… no es tindrà que sincronitzar tot l’arxiu, sols la part modificada, és un punt en tindre en compte ja que si s’haguera de sincronitzar tot el fitxer no es podria dur a terme pel temps necessitat. No ho he comentat però el nostre disc també està disponible a la web, on es poden descarreguar els arxius que vulgam.

Ara que ja està instal·lat i configurat el software del Dropbox, creem un arxiu contenidor en el Truecrypt i el deixem en la carpeta que es sincrontiza amb el compte de Dropbox, si el registre del compte l’heu fet des de l’enllaç que vos he posat, podeu crear un arxiu contenidor de 2’1Gb (per exemple) i copiar també el programa de Truecrypt a la carpeta, així sempre ‘tenim a mà’ el programa per a muntar l’arxiu. No es realitza el muntatge de la imatge i s’espera a que es sincronitze (tardarà unes quantes hores, no vos despacencieu, jo ho vaig fer després de sopar, em vaig gitar i a l’endemà ja estava sincronitzat), aquesta és la part que més tarda, després la sincronització amb els altres pc’s és més ràpida, ja que es baixa la informació, no es puja.

Una vegada sincronitzada es fa la prova de muntar l’arxiu, modificar, desmuntar i es vorà com s’actualitza l’arxiu (i no tot sencer, sino sols els bits modificats). El problema més gran es que Dropbox no sincronitza mentre la imatge està muntada, aleshores no és una sincronització inmediata, com ocurrix en els arxius no xifrats.

Ara ja tenim les nostres dades ‘al núvol’ xifrades. I amb l’aplicació que ho des-encripta amb elles, que no és problema perquè ningú més sap de la nostra clau de pas. La veritat que aquest post tampoc té res que veure amb el que anomenem realment xifrar dades, però si que ho complementa, ja que així tenim la nostra informació compartida i xifrada.

Links:

– Registrar-se al Dropbox (‘invitació’ meua per a tenir més espai tu i jo 😉 )

Xifrar les nostres dades (III)

Bon dia!

Hui presente una altra ferramenta de gran utilitat, realment no té res que vore en el xifratge de dades. Aquesta ferramenta és un ‘clauer’, és a dir un software per a almacenar els passwords que tingam. Sempre s’ha dit que no es deu d’apuntar els passwords en cap lloc ja que si els apuntem… per a que volem tindre’ls? Pero ho he vist interessant per a almacenar els noms d’usuaris i claus de fòrums, webs,… que et registres per qualsevol motiu (per exemple en taringa per a vore posts, en una web d’alguna tenda per a comprar qualsevol article,…), entres una vegada i ja t’oblides.

Doncs be, l’aplicació de la que parle és KeePass, com les demés aplicacions també és lliure i es presenta en dues versions: Classic edition i Professional edition. La profesional té més opcions i és la que jo utilitce. A la seua web es pot trobar un bon manual en castellà on ens explica el funcionament del programa, bueno està un poc anticuat però no està tant mal, jaja.

El funcionament és senzill, es crea una base de dades nova, que es pot protegir per password, per compte d’usuari del windows o també es pot generar un arxiu clau que guardarem en una memòria USB, per exemple, i dins d’aquesta BD es van creant noves entrades amb nom d’usuari, clau, web, e-mail, descripció,… Aquestes entrades es poden classificar en carpetes per a organitzar-ho com nosaltres vulgam. Personalment jo la tinc descarregada com a versió portable, sense instal·lar, així es pot portar en una memòria USB tant el programa com la bd (com a seguretat utilitce una clau, no un arxiu clau) i així vaja on vaja sempre tinc aquestes claus a ma, això si, les claus més importants no les tinc guardades en cap lloc, només que en el meu cap (i espere que no se m’obliden).

Com he dit abans en altres posts… recordeu que si oblideu la clau ‘esteu venuts’, no hi ha forma de recuperar la informació d’aquesta bd. Així que aneu en compte amb la clau mestra que li poseu a la bd

 

Links:

– Web oficial KeePass

Xifrar les nostres dades (II)

L’altre dia estava parlant de com ocultar les dades als altres usuaris del mateix equip. És veritat que també es xifren les dades però és un mètode poc segur en comparació amb l’aplicació que presente hui: Truecrypt.

Jo m’atreviria a dir que aquesta és la aplicació per excelència al àmbit del xifratge d’arxius. Igual hi ha software més potent o més segur, però aquest dona molt bon servei a part de ser gratuït. El seu funcionament és senzill, després de triar el tipus de xifratge (en la web oficial descriu els tipus que suporta) es crea un arxiu contenedor el qual l’aplicació s’encarrega de muntar en una unitat virutal (al cas de Windows) o un punt de muntatge (al cas de linux), està clar que per a poder muntar aquest arxiu fa falta una clau de pas. És a dir que el sistema interpreta aquest arxiu com una unitat més, el problema es que el tamany de l’arxiu contenidor no es pot variar, sempre serà l’inicial, així que es deu escollir be el tamany d’aquest a l’inici. També hi ha opció de xifrar una partició sencera, però no l’he provat.

Aquesta aplicació es pot instal·lar o simplement descomprimir i executar-la. Per al cas de l’arxiu contenidor no fa falta instal·lació. Com vegeu tampoc comente el funcionament tècnic del programa perquè és molt senzill. Aquesta ferramenta va be, per exemple, per a fer un arxiu contenidor en una memoria flash i deixar en la mateixa memòria el programa, així per exemple en una memòria de 8Gb es pot crear un contenidor de 7’8Gb i es deixa el programa també, així s’obté una memòria amb dades completament xifrades. Però aquest és sols un exemple.

Torne a recordar que el perill més gran d’aquestes aplicacions i del xifratge de les dades no és que altres puguen accedir a elles sino que s’oblide la clau i ja no es puga tornar a accedir a les dades!!

Links:

– Web oficial de Truecrypt

Xifrar les nostres dades

Ve Setembre (ja ha passat) i és època per a començar nous projectes o com a mínim per a anar pensant-los. Esta vegada m’ha pegat per la seguretat de les nostres dades, sobre tot si compartim equip i hi ha dades que no volem que els demés usuaris puguen accedir a elles.

Poc a poc aniré introduïnt nous posts amb més informació sobre aquest tema, passant pel Truecrypt, dropbox, STRATO HiDrive i tot el que se m’ocurrixca. No sols és el xifrar les dades sino també el tindre les dades en un lloc segur, còpies de seguretat,….

Per començar podem trobar una utilitat molt senzilla que s’anomena My Lockbox, de la qual trobem la versió free i la pro (la segon és de pagament, com no)

Per a l’us que li volem fer en la free edition ja tenim prou. La diferència més gran és que en la free sols pots controlar una carpeta i en la pro pots controlar varies carpetes. Aquesta utilitat el que fa és xifrar una carpeta i ocultar-la, per a poder recuperar la carpeta i treballar amb ella cal executar el programa (que ens preguntarà la clau que hem introduït) i ja serà visible a l’explorador.

Amb aquesta ferramenta ja hem posat un grau de seguretat a les nostres dades personals, ja que per a qualsevol altre usuari que accedisca al nostre equip aquestes no seran visibles. Cal recordar que un dels problemes més greus en aquest tipus de programes és que el propi usuari s’oblide del password que ha posat i és un problema molt gran perquè aleshores no hi ha possibilitat per a poder accedir novament a les dades, així que aneu amb compte amb el passwords, tampoc val a apuntar-s’ho en un post-it perquè a les hores… per a qué tanta seguretat si ‘deixes la clau al pany’?

Ah! no comente res més sobre el funcionament del programa perquè és molt senzill, la instal·lació és la típica ‘siguiente, siguiente’, després li indiques el password de seguritat i la carpeta a la que vols que ‘monitoritze’ i ja està (més o menys “a grandes rasgos”)

Links:

Pàgina web oficial de My LockBox