Configurar RSYNC I

Bon dia!

Hui vaig a explicar com configurar un servidor rsync per a que des d’un client rsync es puguen fer còpies de seguretat. Primer vaig a fer-ho senzill, després aniré complicant un poc més la coseta fins que se’ns quede ‘una cosa be’. Vaig a escriure-ho perquè m’he vist en la necessitat de fer-ho i pensant-me que hi hauria molta informació al respecte m’he equivocat: al principi costa bastant arrancar, si busques a la xarxa veus molts problemes diferents que donen els mateixos errors i exemples de configuració que a mi no m’han funcionat. Així que jo explique el meu cas, pot ser que a vosaltres tampoc vos vaja be (qui sap!) però espere que al menys vos ‘despeje’ dubtes.

Primer vaig a aclarir unes definicions que diuen per ahí per la xarxa: PULL i PUSH, que si ho traduïm és com les etiquetes de les portes de les tendes “ESTIRAR” i “EMPUJAR”, és adir que en la primera “estires” la informació i en la segona “espentes” la informació:

PULL és quan el directori oritge és extern (una altra màquina) i el directori destí és local. Exemple: Tens un servidor on es configuren totes les tasques de còpies de seguretat dels demés servidors i va copiant de les demés màquines a local

PUSH és quan el directori orige és local i el directori destí és extern (una altra màquina). Exemple: En aquest cas cada servidor tindria la seua tasca de còpia de seguretat apuntant al servidor de còpies.

Depén de situacions serà millor un sistema o un altre, depen de l’accés que es tinga a les màquines, accés de xarxa, enrutament,… Per exemple si eres administrador de totes les màquines i estan connectades a la mateixa xarxa igual és millor centralitzar les còpies i utilitzar PULL, per contra si sols eres administrador de la teua màquina i t’han passat els paràmetres per a connectar-te al servdor de còpies o no estan les màquines en una mateixa xarxa privada (accés per internet) o moltes altres possibilitats, es possible que vulgues utilitzar PUSH. Jo vaig a utilitzar PUSH, però si vols utilitzar PULL tan sols has de canviar les rutes. De totes formes a veure si tinc un ratet i faig també una entrada utilitzant configuració PULL. Ara anem al lio!

La instal·lació a debian és molt senzilla: apt-get install rsync, i ja està!

Ara falta crear el fitxer de configuració, de passwords i habilitar el servei per a que arranque automàticament. El fitxer de configuració és ben senzill, es diferèncien dues parts: la part global i la part dels mòduls, cada mòdul és una configuració per a fer còpies (on es còpia, permisos, comentaris, accions a realitzar, canviar paràmetres globals per a aquest mòdul en concret,…). Ací deixe un petit exemple:


#nano /etc/rsyncd.conf
lock file = /var/run/rsync.lock
log file = /var/log/rsyncd.log
pid file = /var/run/rsyncd.pid

[BACKUP]
uid = backup_user
gid = backup_user
path = /mnt/backup
comment = Copia de backup
auth users = backup_user
read only = no
list = yes
secrets file = /etc/rsyncd.pass

La part global és la inicial, i la part de cada mòdul começa amb els comentaris entre [], en aquest cas hi ha un sol mòdul, el [BACKUP]. Els primers tres paràmetres són importants però no necessaris per al funcionament (si els lleves funcionen igual, jeje). El lock i el pid és per a controlar les execucions de l’aplicació i el log per a tenir un registre general del programa. També va be posar el llímit d’usuaris per a no saturar el servidor, aquest paràmetre és el max connections. Com ja he comentat, qualsevol paràmetre pot estar en global o al mòdul (al menys els que jo he provat).

Ara passem al mòdul d’aquest exemple:
– Primer indiquem el usuari:grup (uid i gid respectivament) que serà el owner (l’amo) de les dades que van a copiar-se al servidor, si al orige és un altre… al copiar-se al destí es canviarà per l’indicat ací.
– Es definix la ruta destí al servidor (path). Important que l’usuari definit abans tinga accés rw a aquesta ruta, sino dona error i no funciona. Feu-me cas que ja he estat ‘peleant’ pensant que havia donat permisos i resulta que no ho havia fet 🙁
Comment: un xicotet comentari per a saber de que va
– Indiquem que no és soles lectura (per a poder escriure també) amb el read only
– El següent paràmetre si no està no passa res, és per a que aquest mòdul siga visible a l’hora de llistar els mòduls disponibles al servidor, crec que per defecte està habilitat encara que no es configure.
– I finalment una part important (i crec que sense ella no funcionaria el rsyncd): El fitxer on es guarda la relació user:pass, aquest fitxer és un fitxer pla (es pot llegir perfectament per una persona, no està encriptat) i he vist que si no se li fa un chmod 600 com a root a aquest fitxer, no es pot llençar backups com a un usuari normal des del client. Al log ix un error com aquest:

[4834] secrets file must not be other-accessible (see strict modes option)
[4834] continuing without secrets file
[4834] auth failed on module NAS from nom_ip_que_he_ocultat (ip_que_he_ocultat): missing secret for user "backup_user"

Recordem: l’usuari que indiquem com a owner dels fitxers que van a copiar-se té que tindre accés de rw a la ruta que es posa en path. Ademés s’ha d’especificar un screts file i com a root fer-li un chmod 600. Important perquè sino donarà bastants errors. Ah! i no va mal definir un fitxer de log per a revisar els possibles errors que apareguen a la part del server.

Tot seguit passem a crear el fitxer de passwords, la configuració d’aquest fitxer és senzilla: en cada línia una parella de usuari:password. Aleshores fem un

#nano /etc/rsyncd.pass

I posem a la primera línia: backup_user:pass_back

Amb aquesta línia estem definint l’usuari backup_user amb password pass_back (que és el que hem indicat que té accés al mòdul BACKUP al fitxer de configuració del rsyncd.

Finalment anem a habilitar el servidor de rsync:

#nano /etc/default/rsync

i la línia que diu: RSYNC_ENABLE=false, la canviem per RSYNC_ENABLE=true

Amb aquesta configuració ja es pot fer una còpia de backup des del client amb el següent comandament:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí/BACKUP

Amb aquesta ordre es fa una còpia amb els paràmetres avz, que ho explicaré més endavant, de la ruta actual al servidor amb nom servidor_destí i al mòdul BACKUP, utilitzant l’usuari backup_user que hem definit al /etc/rsyncd.pass. El port per defecte del servici rsyncd és el 873, si pel que siga l’hem canviat al servidor l’ordre a executar seria:

$ rsync -avz /ruta/oritge rsync://backup_user@servidor_destí:port/BACKUP

Cal recordar que amb aquesta ordre el que fem és sustituïr el owner original dels fitxers copiats (els de backup) pel que hem indicat a la configuració. Modificant els paràmetres del uid i el gid a root ens solucionarà aquest problema.

Passem a explicar les opcions que hem posat al rsync:

  • -a: equival a -rlptgoD, que vol dir: recursiu, còpia enllàços simbòlics, preserva els permisos, guarda el temps, preserva el grup, preserva el owner i preserva els device files. Com hem vist, el tema de preservar permisos, temps, usuari i companyia sols ho fa si hem definit com a root el uid.
  • -v: verbose, necesari per al log
  • -z: transmitir la informació comprimint-la.

Hi ha més opcions però podem dir que ‘aquestes són les normals’. Respecte a l’opció -z he fet proves i he tingut els següents resultats:

  • Sense compresió: sent 27368118 bytes received 4818 bytes 71376.63 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.02
  • Amb compresió: sent 24222524 bytes received 5007 bytes 72429.09 bytes/sec total size is 27839822 speedup is 1.15

Es pot veure que si que millora amb compresió.

Fins ara no han aparegut nous possibles errors que no haja comentat ja. Però si volem fer una còpia a través de internet a un altre servidor d’un amic (per exemple) tindrém en compte que:

  • Tenim resposta Ok del ping.
  • Té el port disponible (el que és per defecte o un altre que ens dirà per a configurar-lo). Ací entra que al router que tinga en casa estiga ben configurat la redirecció (fordwarding) del router a la IP del servidor rsyncd.
  • Primer heu provat a la seua xarxa (que no té cap intermediari) i ha funcionat OK.

Cal tenir en compte que la velocitat de còpia no serà la mateixa, els exemples que he posat jo corresponen a còpies petites a traves de la Internet. Si vos fixeu, he fet una còpia de 26Mb i pico a una velocitat de 70’73kb/s en el cas més ràpid tardant 6 minuts 18 segons. Ara fem càlculs i 1Gb tarda 4.20h, 500Gb ja són 87 dies (o el que és el mateix… casi 3 mesos!). Hem de tenir en compte el tema de volum, estic parlant d’un ADSL de 10mb, no res de fibra i coses d’ixes rares que no arriben al meu poble. En aquestos cas jo crec que és millor portar el client on estiga el server i fer la còpia en xarxa local, i després ja la incremental fer-la a distància.

I fins ací arriba el primer post parlant sobre la configuració del RSYNC

Enviar e-mail des de la consola (gmail, hotmail,…)

Bona vesprada!

Per al projecte que vull fer aquest mes necessite tenir un client de correu per a enviar correus, no m’apetix configurar el meu propi server amb el que comporta tota aquesta configuració tenint ja servidors de correus. I m’he ‘topat’ amb l’aplicació mutt per a linux clar.

Aquesta aplicació és fàcil de configurar i pot enviar correus amb una ordre o accedir a llegir els correus del teu compte. Primer que res és instal·lar el programa:

apt-get install mutt

He vist ‘per ahí’ que recomanen instal·lar els complements mailutils, libnet-ssleay-perl i libio-socket-ssl-perl, així que per si a cas….

apt-get install mailutils libnet-ssleay-perl libio-socket-ssl-perl

I ara a configurar el fitxer de configuració! Amb nano mateixa fem un nano ~/.muttrc i peguem aquestes línies:

set send_charset=”utf-8″
set from = "user@gmail.com"
set realname = "El teu nom"
set imap_user = "user@gmail.com"
set imap_pass = "password"
set folder = "imaps://imap.gmail.com:993"
set spoolfile = "+INBOX"
set postponed ="+[Gmail]/Drafts"
set header_cache =~/.mutt/cache/headers
set message_cachedir =~/.mutt/cache/bodies
set certificate_file =~/.mutt/certificates
set smtp_url = "smtp://user@smtp.gmail.com:587/"
set smtp_pass = "password"

Canviar user pel vostre nom d’usuari i password pel vostre password. Per si no ho sabeu, aquest fitxer es crearà/modificarà amb l’usuari que es vol utilitzar per a enviar els correus.

Ara toca dir-li a GMail que confie amb mutt, s’accedix a https://www.google.com/settings/security i habilitar Accés per a aplicacions menys segures, sino el GMail ens bloquetjarà l’accés i ens enviarà un correu indicant-nos que ha bloquetjat un intent d’inici de sessió.

Finalment ja si executem mutt tindrem un client d’e-mail en consola i si volem enviar correus per consola tenim les següents possibilitats:

Correu amb el cos a un arxiu:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email

Correu amb el cos escrit a la mateixa ordre:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com <<< "Missatge"

Correu amb el cos a un arxiu i amb un arxiu adjunt:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email -a /ruta_arxiu_adjunt/arxiu.extensio

Tota la info l'he trobat a:
http://www.taringa.net/posts/linux/7446631/Enviar-correos-de-cuentas-gmail-desde-la-consola.html
http://rsppi.blogspot.com.es/2013/01/envio-de-emails-desde-consola-y-con.html
http://blog.desdelinux.net/enviar-emails-por-consola-con-sendmail/

Instal·lar debian a la QNAP TS-110

Hui vaig a reaprofitar la primera nas que em vaig comprar (de sols un disc) i 1TB d’espai. Ara mateix la tenia amb l’última versió del seu firmware amb emule però eixa versió de firmware feia que anara prou lent. Així que revisant ‘per ahí’ m’he trobat amb el cas de Martin Michlmayr, que li ha posat un debian. I jo he pensat… i si ho faig jo també???? Aixina que… ale valent a per ell!!! Bàsicament el que trobareu ací és una traducció del que diu ell, amb algunes modificacions segons la meva experiència.

Primer que res saber que Debian suporta el processador que du la NAS (ARM) i que el que vaig a explicar, segons ell, es pot aplicar a QNAP TS-110, TS-112, TS-112P, TS-119, TS-119P+, TS-119P II, TS-120 or TS-121.

Per a poder instal·lar el debian el que es fa es posar una imatge a la memòria flash per a que arranque al reiniciar i fer la instal·ació per xarxa. Com no tenim monitor de sortida s’utilitzarà el ssh per a la instal·lació. Com he dit… tenim que modificar les dades que hi ha a la flash, així que primer farem un backup del que tenim a la memòria flash de la nas.

Seguint la guia que explica aquesta persona, el primer que fem és connectar una memòria USB a la NAS i per ssh vegem on s’ha muntat, per a això executem el següent codi

mount | grep external
/dev/sdi1 on /share/external/sdi type vfat [...]

i una vegada sabem on s’ha muntat, anem al seu directori i volquem la info de la flash amb CAT

cd /share/external/sdi
cat /dev/mtdblock0 > mtd0
cat /dev/mtdblock1 > mtd1
cat /dev/mtdblock2 > mtd2
cat /dev/mtdblock3 > mtd3
cat /dev/mtdblock4 > mtd4
cat /dev/mtdblock5 > mtd5
cd
umount /share/external/sdi

Aquestos arxius els guardem per si volem tornar arrere (qui sap!)

Ara ja podem baixar les imatges de debian dels seus servidors amb aquestos comandos:

cd /tmp
busybox wget http://ftp.debian.org/debian/dists/stable/main/installer-armel/current/images/kirkwood/network-console/qnap/ts-119/initrd.gz
busybox wget http://ftp.debian.org/debian/dists/stable/main/installer-armel/current/images/kirkwood/network-console/qnap/ts-119/kernel
busybox wget http://ftp.debian.org/debian/dists/stable/main/installer-armel/current/images/kirkwood/network-console/qnap/ts-119/flash-debian
busybox wget http://ftp.debian.org/debian/dists/stable/main/installer-armel/current/images/kirkwood/network-console/qnap/ts-119/model

Aquestos fitxers que s’han baixat són el kernel, l’instal·lador del ramdisk, fitxer amb info del model de QNAP i un script que copia el kernel a la flash (això diu ell, jo sols m’ho crec i au). Be ara ja toca ‘flashejar’ la memòria flash amb la següent instrucció:

sh flash-debian

Tardarà uns minuts (no vos preocupeu) i al final eixirà un missatge que diu que reiniciem la màquina

Updating MAC address...
Your MAC address is 00:08:9B:8C:xx:xx
Writing debian-installer to flash... done.
Please reboot your QNAP device.

I la reiniciem

reboot
exit

A partir d’ací ja comença la instal·lació. Com no es pot connectar la pantalla per a veure el procés d’instal·lació, el que es fa és connectar-se per ssh a la NAS. Per a això el sistema s’ha creat un usuari anomenat installer amb password install amb el qual ingressarem via ssh.
Un altre tema és la IP, si teniem configurada una IP estàtica aquesta es mantindrà, si és per DHCP ens tocarà connectar-nos al server DHCP per a veure quina IP li ha assignat a la seva MAC i finalment si la màquina no sap quina IP tindre es posarà per defecte la 192.168.1.100.

Així que finalment amb la IP que tinga s’accedix per SSH i ja es pot instal·lar el sistema ‘com tota la vida’

Una vegada s’ha instal·lat el primer que he fet és posar-li el server samba, web, ftp, sql, php, pnp, emule, webmin,… i crec que això és tot el que li he posat (el que per a mi és una instal·lació base per a un server polivalent, jeje)

Ah! cal actualitzar el paquet qcontrol que és el que s’encarrega de fer funcionar el ventiladoret, i les llumenetes ja que diuen que la versió que s’instal·la per defecte no es bona, falla. Per a realitzar açò seguim els següents passos:

Afegim a l’arxiu /etc/apt/sources.list la línea:

deb http://ftp.debian.org/debian/ wheezy-backports main

i després fem un:

apt-get update
apt-get install -t wheezy-backports qcontrol

i ja el tindrem actualitzat.

I això és tot xavals!

La web d’on he tret tota la info:

Obsessió per no perdre la informació i tenir-la a la ma

Hui toca parlar una mica per la meva obsessió (o més be por)per no perdre la meva informació. Sense anar més lluny avuí una xica m’ha estat preguntant com poder recuperar les dades d’una targeta microsd del mòbil la qual li deia el mòbil que no era correcta i quan la connectava al pc l’únic que li feia era ralentitzar el pc. Per supost la meva resposta ha sigut que no es pot fer res ahí, que ho ha perdut i que ha de saber que aquestes coses solen passar i hui en dia confiem massa amb el nostre smartphone per a deixar les nostres dades…

Jo, com a bon informàtic, tinc a casa una NAS amb RAID 1. Tinc una Synology però fins ara sols l’utilitzava per a ‘volcar’ dades simplement. Sobre tot quan tenia que formatar un pc. Aquesta setmana he començat a revisar tots els arxius que tinc i la veritat que tinc molts més dels que em pensava, així que com la feina se’m feia ‘costera amunt’ he decidit començar pel més importat que solem tenir: Les nostres preciades fotos! Quantes vegades hem perdut fotos per no haver-les guardat quan era hora, eh? També he tingut coneguts que m’han vingut amb la targeta de la càmera perquè el seu fill li ha esborrat totes les fotos i encara no les havía ‘passat’. Per sort en aquestos casos es poden recuperar.

El que m’ha sorprés de mi, i segur que li passa a més gent, es que he descobert que tenim moltes (parlant en ‘gigues’) repetides. Aleshores la meva feina ha sigut comprovar les que ja tenia classificades i després les demés comparar-les (una feina de xinos, sense ofendre’ls). Al final m’he sorprés perquè tinc més de 50Gb en fotos i videos de la càmera tot i que jo no soc de fer fotos (o es veu que si).

Després també m’he dedicat a revisar els meus documents de ‘quan jo estudiava’. però això com poc ha variat des d’aquells temps… ho tinc tot correcte. També he el·liminat programari massa antic (ohhhhh) i al final m’he deixat encara arxius a l’apartat “_Per classificar”.

El que vull agarrar-me en serio és tota la música que tinc, en quan a pel·lícules no en tinc tantes encara que és l’apartat que més m’ocupa a la NAS.

Fins ací ha sigut la feina avorrida i melancòlica (al veure fotos velles). Després m’ha picat el cuquet per veure qué més pot fer la meva NAS. El primer que he vist es que em feia falta actualitzar el firmware, cosa que he fet. Després he vist que Synology et dona un servei com el de DynDNS, així que m’he posat a configurar-lo per a poder dispondre dels meus arxius en qualsevol lloc. Sense donar-me compte estic creant-me el meu propi nuvol!!!! Topant-me amb el super router de telefònica, que el tindré que canviar per una altra cosa millor.

Mirant més he vist que puc sincronitzar (tipo dropbox) els meus dispositius: PC, smparphone, tablet,… I no he perdut el temps en començar pel meu smartphone (recordant el que m’ha preguntat aquesta xica aquest matí). Instal·le l’aplicació, li indique que ho vull sincronitzar tot, sols amb wifi (encara que no estiga en ma casa, quan estiga a casa d’un amic i tinga wifi… sincronitzaré igual ja que he obert els ports).

Aquesta part està be ja que sincronitzes al teu directori privat, al teu ‘home’. Així tots els usuaris poden sincronitzar les seves dades privades sense que els demés usuaris puguen accedir a elles.

Després he vist que també podia sincronitzar el meu compte de dropbox amb la meva NAS, i ho he configurat. També està be perquè es pot fer el mateix que abans, cada usuari té les seves dades. Si et poses a pensar, penses… per a qué vull sincronitzar els arxius de Dropbox? Tu sincronitza que les dades són el poder.

Finalment no he sincronitzat les dades del meu equip perquè a mi m’agrada deixar les dades al directori compartit de la NAS i fer la configuració que jo vulga.

Resumint… tinc el meu propi nuvol, tinc els meus dispositius sincronitzats al meu propi nuvol i puc accedir-hi des de qualsevol part.

P.D. Per supost que tots els accesos externs són per SSL, això teniu-ho en compte de configurar-ho aixi!

Guia ràpida: IP Forwarding amb IPTABLES

Ja fa temsp que no escric res així que he pensat en posar alguna coseta per a que no vaja oblidant-me d’aquest blog. Hui explicaré de forma ràpida com redirigir el tràfic rebut en un port cap a una altra IP:PORT. Per a que servix? doncs per exemple si tens un pc connectat directament a Internet i vols tenir un altre pc connectat al primer fent de servidor web per exemple (el que amb un router es fa ràpidament, anomenat NAT). També servix, com en el meu cas, per a accedir a serveis instal·lats a pcs que estàn en una xarxa diferent a la meva i el linux fa de passarela entre les dues xarxes (l’altra està aïllada, no tenen gateway ni res (si fas ping no contesten a no ser que estigues al seu rang).

Ho vaig a explicar per a deixar el routing fixe a debina/ubuntu, és a dir que quan es reinicie l’equip la configuració es quede guardada.

Primer es modifica a l’arxiu /etc/sysctl.conf la línia que diu net.ipv4.ip_forward deixant-ho a 1. Després es reinicia el servici amb /etc/init.d/procps restart
I ara ja es poden aplicar les regles de l’IPTABLES per a redirigir el tràfic. En aquest cas anem a suposar que volem donar servei web (port 80) al pc2 (IP: 192.168.0.2) que està connectat al pc1 (192.168.0.1), volem utilitzar el port per defecte de la web (80) per a que l’usuari que es vulga connectar no tinga que posar cap port al navegador web.

Aquesta és l’ordre a escriure per a aquest cas:
iptables -t nat -A PREROUTING -p tcp --dport 80 -j DNAT --to-destination 192.168.0.2:80
I per a enmascarar també la resposta i ser un NAT complet després s’afegix la següent instrucció:
iptables -t nat -A POSTROUTING -j MASQUERADE
(aquesta última és general, es a dir que es poden configurar diferents redireccions de port i finalment posar aquesta ordre)

Per supost que aquestes ordres executades a la consola no es quedaran guardades si es fa un reinici del pc, així que ens queda crear un script amb aquestes ordres i afegir-lo a l’inici del sistema per a que s’execute. Fer l’script és fàcil, copiar i pegar a un arxiu i donar permisos d’execució (chmod +x nom_del_fitxer com a ROOT).

Per a afegir un script a l’inici del sistema s’ha de modificar el fitxer /etc/rc.local i posar la ruta del script abans del exit 0.

I ja està tot dit! Ho he extret dels següents enllaços:
http://blog.desdelinux.net/como-iniciar-reglas-de-iptables-automaticamente/
http://www.ducea.com/2006/08/01/how-to-enable-ip-forwarding-in-linux/
http://blog.desdelinux.net/como-iniciar-reglas-de-iptables-automaticamente/

TIPS! jeje

Com ja fa temps que no escric res… vaig a escriure un parell de ‘tips’ que m’han ajudat a mi. Un va sobre el Adobe Reader i els documents en xarxa i l’altre sobre les pestanyes de l’interne explorer (en aquest cas la versió 9 encara que en la web diu que val per al 8)

Adobe Reader i pdf’s en xarxa

En algunes xarxes obrir pdf’s pot tardar molt (i tancar-los també!), jo em pensava que era per culpa de la xarxa…. i no, no és per culpa de la xarxa ja que altres documents si que s’obrin normal. És per culpa de la configuració del propi Adobe, deshabilitant un parell d’opcions farem que puga obrir documents en xarxa igual de ràpid que en local (sense contar el que tarde de descarregar-se’ls, clar).

Les Opcions a deshabilitar són 2: – Edición -> Preferencias -> General -> “Activar modo protegido al iniciar” – Edición -> Preferencias -> 3D y multimedia -> “habilitar procesamiento de hardware para tarjetas de video heredadas”

La segon opció és la que millora més el temps d’obertura i tancament de fitxers, per si voleu dixar-se el mode segur activat (no se que passa si el tens activat ni si el tens desactivat)

Pestanyes al Internet Explorer

Alguna vegada us ha passat que voleu obrir links en noves pestanyes i s’obri la pestanya però no el link? es queda en blanc! donc et porte la solució, és tant fàcil com escriure el següent en un bloc de notes, guardar amb el nom “registre.reg” i ejecutar-lo (si no tens drets d’administrador no podràs) i arreglat!

Windows Registry Editor Version 5.00

[HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}]
@="IHlinkFrame"
[HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}\NumMethods]
@="8"
[HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}\ProxyStubClsid32]
@="{A4A1A128-768F-41E0-BF75-E4FDDD701CBA}"

Aquesta informació l’he trobat a http://support.microsoft.com/kb/2509814/es. La info del adobe no ho recorde ja on ho vaig trobar, sols recorde que vaig tindre que investigar molt molt molt fins trobar-ho

Reutilitzant smartphones amb Android (HTC HERO)

Acabe d’aconseguir un Samsung Galaxy S4 i la veritat que estic molt content, per a tindre 5 pulgades de pantalla no és molt més gran que el meu antic HTC Sensation i m’agrada més, jeje. Però mirant en el ‘caixó dels trastos’ he vist que ja tinc 3 mòbils Android: el Samsung, el Sensation i el HERO, tenint els dos HTC’s lliberats.

I com no, igual que m’agrada recuperar pc’s vells i fer-los servir (el meu servidoret ja té més de 15 anys, encara que ja estic a punt de jubilar-lo perquè quan li pose en marxa la mula al cap d’un temps es penja per culpa de no tindre prou memòria RAM (256) per a aguantar això i el servidor SQL actual), he pensat que podia donar-li alguna utilitat al HTC Hero! Mirant les seues característiques… és un bon dispositiu el qual no té el perqué estar parat.

Així que m’he posat a pensar quina utilitat podria donar-li i de seguida m’han eixit varies. Aquest dispositiu disposa de connectivitat wifi, bluetooth i GPS, diguent això… ja estic diguent-ho tot! Amb wifi puc fer-lo servir de client per a reproduir audio (video també però la pantalla ja és massa petita) de la NAS, ràdio per internet o inclós fer-lo servir de telèfon VoIP encara que no tinc servidor a casa (per ara), junt al bluetooth el puc connectar al fil musical de casa ja que tinc un receptor bluetooth connectat a aquest.

I amb el GPS tampoc fa falta dir res, porte més de 4 anys sense contakms a la bici així que ja en tinc un. Mirant aplicacions al final m’he decidit per la de endomondo, perquè sí i ‘punto’! En tot moment veus a la velocitat que vas, km’s que fas, mitja… i quan acabes al arribar a casa i connectar el dispositiu a la wifi automàticament actualitza les dades a la web, on tinc un calendari on em mostra tota la informació (això pot ser la fi de la meua superweb amb el meu super-registre d’eixides de bici que tinc des del 2006 més o menys)

També he pensat… i un GPS per a que em porte a tot els llocs? ja se que està el navigator per a android el qual va molt be però li fa falta connectivitat de dades i és una cosa que no tinc en aquest mòbil ja que no disposa de targeta SIM. Mirant per ahí he vist varis programes de GPS Offline casi tots ells de pagament com el Tom Tom, iGO, Sygic,… Al final m’he posat el iGO simplement perquè he trobat per ahí un foro d’on te’l podies baixar amb els mapes, encara no l’he provat molt però fa bona pinta (ocupa 1Gb més o menys).

Així que ja tinc un dispositiu (que no utilitzava per a res i estava oblidat) al qual ja li puc fer us! El primer que he fet és canviar-li la ROM per la cyanogenmod compatible, la 7.2 en aquest cas que porta android 2.3.7 si no recorde mal (el terminal per defecte porta el 1.5 o 1.7 el qual no em deixava instal·lar aplicacions per temes de compatibilitat) i després li he instal·lat les següents aplicacions:

– Endomondo: per a registrar tracks

– iGO: per a fer de GPS i guiar-me quan no sàpiga anar a on tinga que anar

– Radios de españa: per a escoltar la ràdio

– BSplayer: per a connectar-me a la NAS

Després també m’he instal·lat el Bussines Calendar per a tenir el meu calendari també al dispositiu, lector de codi de barres i configurat el display amb una sola pantalla d’inici amb tot açò.

Ara mateix tinc la memòria interna del dispositiu casi plena (he tingut que moure aplicacions a la SD), així que ja no li posaré res més. El que si que he fet és fer-li una còpia de seguretat al dispositiu per si de cas, jeje.

Windows Update Offline

Bones! Fa temps que no dic res així que ja toca

Trastejant a la feina amb un portàtil meu he vist que aquest no podia buscar actualitzacions de Windows 7, supose que per política ja que a casa si que pot. Així que he estat mirant per ahí com poder baixar-me les actualitzacions i instal·lar-les manualment i m’he topat amb l’aplicació WSUS Offline Update que el que fa és descarregar totes les actualitzacions del S.O. i les guarda a una carpeta on està el client per a executar-lo i instal·lar les actualitzacions. Està be perquè deixa triar les actualitzacions de quin S.O. vols (Windows Xp, Windows server 2003, Windows Vista, Windows 2008, Windows 7, Windows 2008 R2, Windows 8, Windows 2012 tant per a 32bits com per a 64bits) ademés de baixar també les actualitzacions de Office (des del 2003 fins al 2013).

Com ja he dit abans crea un sistema de directoris dins la carpeta “client” del propi programa on s’almacenen les actualitzacions, per exemple tots les actualitzacions de W7 32bits i Office 2010 en castellà ocupa uns 2’88Gb. Aquesta carpeta té un executable que és l’encarregat d’instal·lar les actualitzacions. Tant en la primera part com en la segon es pot triar quina classe d’actualitzacions es volen descarregar/instal·lar.

A més també es poden crear imatges per a grabar en DVD’s (per què en CD’s… poden caure uns quants, jeje).

Si et poses a pensar pot ser arribes a la conclusió que aquest programa no fa molta falta ja que si ho tens al teu mateix pc… no fa falta utilitzar-lo ja que per a això pots utilitzar el Windows Update, i si tens varis ordinadors… igual val la pena muntar un servidor WSUS. Però si no t’apetix fer aquesta feina, el teu windows té problemes a l’hora de connectar al servidor de windows update (per exemple si és piratilla o alguna cosa extranya) o et passa com a mi… si que li trobaràs utilitat. És més, estic per baixar-ho tot i dixar-ho a la NAS de casa i aixina agilitzar les actualitzacions dels pc’s

Instal·lar i activar Office 2013

Bones!

Ja que últimament estic un poc apartat del mon de la tecnologia hui vaig a explicar d’on i com podem “arreplegar” i instal·lar l’office 2013 i poder deixar-lo activat (per si perdem el nostre CD original o la clau d’activació o en el moment d’activar l’office no tenim connexió a internet i ens fa falta precís precís).

L’Office 2013 es pot baixar de la web de digitalrivercontent.net, a continuació els enllaços directes:
Office 2013 Professional Plus x86
Office 2013 Professional Plus x64
Office 2013 Language Pack x86 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
Office 2013 Language Pack x64 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
Project 2013 Professional x86
Project 2013 Professional x64
Visio 2013 Professional x86
Visio 2013 Professional x64

Aquestes versions són retail i nosaltres volem passar-ho a VL per a després poder-ho activar amb el nostre “programeta” i el que vaig a explicar sols ho he provat en l’Office 2013 Professional Plus. Anem allà.

1. Primer que res extreure el contingut de la ISO a una carpeta (o utilitzar un programa que ens deixe editar les imatges ISO).

2. Renombrar la carpeta proplusr.ww a ProPlus.WW

3. Dins d’aquesta carpeta renombrar els arxius proprww.cab a propsww.cab i proprww2.cab a propsww2.cab

4. Eliminar els arxius config.xml, proplusrww.msi, proplusrww.xml i setup.xml

5. Extreure els arxius d’aquest fitxer (per a 32 bits) o d’aquest altre (per a 64 bits) dins de la mateixa carpeta. Aquestos fitxers porten el mateix nom que els que acabem d’eliminar però modificats per a que instal·le la versió que nosaltres volem.

Ara ja si hem editat la ISO guardem canvis i grabem la imatge o si ho hem fet en una carpeta ja podem executar la instal·lació.

Una vegada instal·lat el paquet ofimatic es passa a l’activació d’aquest, que es fa de la mateixa forma que vaig explicar en aquest post  per a Office 2010 però en la nova versió del programa que pots aconseguir des d’ací.

Aquesta informació i els arxius per a convertir la versió retail a VL els he extret de la web sanperinf.blogspot.com.es.

El password dels arxius és “123456” sense les cometes