Hui toca parlar una mica per la meva obsessió (o més be por)per no perdre la meva informació. Sense anar més lluny avuí una xica m’ha estat preguntant com poder recuperar les dades d’una targeta microsd del mòbil la qual li deia el mòbil que no era correcta i quan la connectava al pc l’únic que li feia era ralentitzar el pc. Per supost la meva resposta ha sigut que no es pot fer res ahí, que ho ha perdut i que ha de saber que aquestes coses solen passar i hui en dia confiem massa amb el nostre smartphone per a deixar les nostres dades…
Jo, com a bon informàtic, tinc a casa una NAS amb RAID 1. Tinc una Synology però fins ara sols l’utilitzava per a ‘volcar’ dades simplement. Sobre tot quan tenia que formatar un pc. Aquesta setmana he començat a revisar tots els arxius que tinc i la veritat que tinc molts més dels que em pensava, així que com la feina se’m feia ‘costera amunt’ he decidit començar pel més importat que solem tenir: Les nostres preciades fotos! Quantes vegades hem perdut fotos per no haver-les guardat quan era hora, eh? També he tingut coneguts que m’han vingut amb la targeta de la càmera perquè el seu fill li ha esborrat totes les fotos i encara no les havía ‘passat’. Per sort en aquestos casos es poden recuperar.
El que m’ha sorprés de mi, i segur que li passa a més gent, es que he descobert que tenim moltes (parlant en ‘gigues’) repetides. Aleshores la meva feina ha sigut comprovar les que ja tenia classificades i després les demés comparar-les (una feina de xinos, sense ofendre’ls). Al final m’he sorprés perquè tinc més de 50Gb en fotos i videos de la càmera tot i que jo no soc de fer fotos (o es veu que si).
Després també m’he dedicat a revisar els meus documents de ‘quan jo estudiava’. però això com poc ha variat des d’aquells temps… ho tinc tot correcte. També he el·liminat programari massa antic (ohhhhh) i al final m’he deixat encara arxius a l’apartat “_Per classificar”.
El que vull agarrar-me en serio és tota la música que tinc, en quan a pel·lícules no en tinc tantes encara que és l’apartat que més m’ocupa a la NAS.
Fins ací ha sigut la feina avorrida i melancòlica (al veure fotos velles). Després m’ha picat el cuquet per veure qué més pot fer la meva NAS. El primer que he vist es que em feia falta actualitzar el firmware, cosa que he fet. Després he vist que Synology et dona un servei com el de DynDNS, així que m’he posat a configurar-lo per a poder dispondre dels meus arxius en qualsevol lloc. Sense donar-me compte estic creant-me el meu propi nuvol!!!! Topant-me amb el super router de telefònica, que el tindré que canviar per una altra cosa millor.
Mirant més he vist que puc sincronitzar (tipo dropbox) els meus dispositius: PC, smparphone, tablet,… I no he perdut el temps en començar pel meu smartphone (recordant el que m’ha preguntat aquesta xica aquest matí). Instal·le l’aplicació, li indique que ho vull sincronitzar tot, sols amb wifi (encara que no estiga en ma casa, quan estiga a casa d’un amic i tinga wifi… sincronitzaré igual ja que he obert els ports).
Aquesta part està be ja que sincronitzes al teu directori privat, al teu ‘home’. Així tots els usuaris poden sincronitzar les seves dades privades sense que els demés usuaris puguen accedir a elles.
Després he vist que també podia sincronitzar el meu compte de dropbox amb la meva NAS, i ho he configurat. També està be perquè es pot fer el mateix que abans, cada usuari té les seves dades. Si et poses a pensar, penses… per a qué vull sincronitzar els arxius de Dropbox? Tu sincronitza que les dades són el poder.
Finalment no he sincronitzat les dades del meu equip perquè a mi m’agrada deixar les dades al directori compartit de la NAS i fer la configuració que jo vulga.
Resumint… tinc el meu propi nuvol, tinc els meus dispositius sincronitzats al meu propi nuvol i puc accedir-hi des de qualsevol part.
P.D. Per supost que tots els accesos externs són per SSL, això teniu-ho en compte de configurar-ho aixi!