Informàtica – Pàgina 3 – Coses que passen

Enviar e-mail des de la consola (gmail, hotmail,…)

Bona vesprada!

Per al projecte que vull fer aquest mes necessite tenir un client de correu per a enviar correus, no m’apetix configurar el meu propi server amb el que comporta tota aquesta configuració tenint ja servidors de correus. I m’he ‘topat’ amb l’aplicació mutt per a linux clar.

Aquesta aplicació és fàcil de configurar i pot enviar correus amb una ordre o accedir a llegir els correus del teu compte. Primer que res és instal·lar el programa:

apt-get install mutt

He vist ‘per ahí’ que recomanen instal·lar els complements mailutils, libnet-ssleay-perl i libio-socket-ssl-perl, així que per si a cas….

apt-get install mailutils libnet-ssleay-perl libio-socket-ssl-perl

I ara a configurar el fitxer de configuració! Amb nano mateixa fem un nano ~/.muttrc i peguem aquestes línies:

set send_charset=”utf-8″ set from = "user@gmail.com" set realname = "El teu nom" set imap_user = "user@gmail.com" set imap_pass = "password" set folder = "imaps://imap.gmail.com:993" set spoolfile = "+INBOX" set postponed ="+[Gmail]/Drafts" set header_cache =~/.mutt/cache/headers set message_cachedir =~/.mutt/cache/bodies set certificate_file =~/.mutt/certificates set smtp_url = "smtp://user@smtp.gmail.com:587/" set smtp_pass = "password"

Canviar user pel vostre nom d’usuari i password pel vostre password. Per si no ho sabeu, aquest fitxer es crearà/modificarà amb l’usuari que es vol utilitzar per a enviar els correus.

Ara toca dir-li a GMail que confie amb mutt, s’accedix a https://www.google.com/settings/security i habilitar Accés per a aplicacions menys segures, sino el GMail ens bloquetjarà l’accés i ens enviarà un correu indicant-nos que ha bloquetjat un intent d’inici de sessió.

Finalment ja si executem mutt tindrem un client d’e-mail en consola i si volem enviar correus per consola tenim les següents possibilitats:

Correu amb el cos a un arxiu:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email

Correu amb el cos escrit a la mateixa ordre:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com <<< "Missatge"

Correu amb el cos a un arxiu i amb un arxiu adjunt:
mutt -s "Assumpte" destinatari@correu.com < axiu de text de l'email -a /ruta_arxiu_adjunt/arxiu.extensio

Tota la info l'he trobat a:
http://www.taringa.net/posts/linux/7446631/Enviar-correos-de-cuentas-gmail-desde-la-consola.html
http://rsppi.blogspot.com.es/2013/01/envio-de-emails-desde-consola-y-con.html
http://blog.desdelinux.net/enviar-emails-por-consola-con-sendmail/

Obsessió per no perdre la informació i tenir-la a la ma

Hui toca parlar una mica per la meva obsessió (o més be por)per no perdre la meva informació. Sense anar més lluny avuí una xica m’ha estat preguntant com poder recuperar les dades d’una targeta microsd del mòbil la qual li deia el mòbil que no era correcta i quan la connectava al pc l’únic que li feia era ralentitzar el pc. Per supost la meva resposta ha sigut que no es pot fer res ahí, que ho ha perdut i que ha de saber que aquestes coses solen passar i hui en dia confiem massa amb el nostre smartphone per a deixar les nostres dades…

Jo, com a bon informàtic, tinc a casa una NAS amb RAID 1. Tinc una Synology però fins ara sols l’utilitzava per a ‘volcar’ dades simplement. Sobre tot quan tenia que formatar un pc. Aquesta setmana he començat a revisar tots els arxius que tinc i la veritat que tinc molts més dels que em pensava, així que com la feina se’m feia ‘costera amunt’ he decidit començar pel més importat que solem tenir: Les nostres preciades fotos! Quantes vegades hem perdut fotos per no haver-les guardat quan era hora, eh? També he tingut coneguts que m’han vingut amb la targeta de la càmera perquè el seu fill li ha esborrat totes les fotos i encara no les havía ‘passat’. Per sort en aquestos casos es poden recuperar.

El que m’ha sorprés de mi, i segur que li passa a més gent, es que he descobert que tenim moltes (parlant en ‘gigues’) repetides. Aleshores la meva feina ha sigut comprovar les que ja tenia classificades i després les demés comparar-les (una feina de xinos, sense ofendre’ls). Al final m’he sorprés perquè tinc més de 50Gb en fotos i videos de la càmera tot i que jo no soc de fer fotos (o es veu que si).

Després també m’he dedicat a revisar els meus documents de ‘quan jo estudiava’. però això com poc ha variat des d’aquells temps… ho tinc tot correcte. També he el·liminat programari massa antic (ohhhhh) i al final m’he deixat encara arxius a l’apartat “_Per classificar”.

El que vull agarrar-me en serio és tota la música que tinc, en quan a pel·lícules no en tinc tantes encara que és l’apartat que més m’ocupa a la NAS.

Fins ací ha sigut la feina avorrida i melancòlica (al veure fotos velles). Després m’ha picat el cuquet per veure qué més pot fer la meva NAS. El primer que he vist es que em feia falta actualitzar el firmware, cosa que he fet. Després he vist que Synology et dona un servei com el de DynDNS, així que m’he posat a configurar-lo per a poder dispondre dels meus arxius en qualsevol lloc. Sense donar-me compte estic creant-me el meu propi nuvol!!!! Topant-me amb el super router de telefònica, que el tindré que canviar per una altra cosa millor.

Mirant més he vist que puc sincronitzar (tipo dropbox) els meus dispositius: PC, smparphone, tablet,… I no he perdut el temps en començar pel meu smartphone (recordant el que m’ha preguntat aquesta xica aquest matí). Instal·le l’aplicació, li indique que ho vull sincronitzar tot, sols amb wifi (encara que no estiga en ma casa, quan estiga a casa d’un amic i tinga wifi… sincronitzaré igual ja que he obert els ports).

Aquesta part està be ja que sincronitzes al teu directori privat, al teu ‘home’. Així tots els usuaris poden sincronitzar les seves dades privades sense que els demés usuaris puguen accedir a elles.

Després he vist que també podia sincronitzar el meu compte de dropbox amb la meva NAS, i ho he configurat. També està be perquè es pot fer el mateix que abans, cada usuari té les seves dades. Si et poses a pensar, penses… per a qué vull sincronitzar els arxius de Dropbox? Tu sincronitza que les dades són el poder.

Finalment no he sincronitzat les dades del meu equip perquè a mi m’agrada deixar les dades al directori compartit de la NAS i fer la configuració que jo vulga.

Resumint… tinc el meu propi nuvol, tinc els meus dispositius sincronitzats al meu propi nuvol i puc accedir-hi des de qualsevol part.

P.D. Per supost que tots els accesos externs són per SSL, això teniu-ho en compte de configurar-ho aixi!

Guia ràpida: IP Forwarding amb IPTABLES

Ja fa temsp que no escric res així que he pensat en posar alguna coseta per a que no vaja oblidant-me d’aquest blog. Hui explicaré de forma ràpida com redirigir el tràfic rebut en un port cap a una altra IP:PORT. Per a que servix? doncs per exemple si tens un pc connectat directament a Internet i vols tenir un altre pc connectat al primer fent de servidor web per exemple (el que amb un router es fa ràpidament, anomenat NAT). També servix, com en el meu cas, per a accedir a serveis instal·lats a pcs que estàn en una xarxa diferent a la meva i el linux fa de passarela entre les dues xarxes (l’altra està aïllada, no tenen gateway ni res (si fas ping no contesten a no ser que estigues al seu rang).

Ho vaig a explicar per a deixar el routing fixe a debina/ubuntu, és a dir que quan es reinicie l’equip la configuració es quede guardada.

Primer es modifica a l’arxiu /etc/sysctl.conf la línia que diu net.ipv4.ip_forward deixant-ho a 1. Després es reinicia el servici amb /etc/init.d/procps restart
I ara ja es poden aplicar les regles de l’IPTABLES per a redirigir el tràfic. En aquest cas anem a suposar que volem donar servei web (port 80) al pc2 (IP: 192.168.0.2) que està connectat al pc1 (192.168.0.1), volem utilitzar el port per defecte de la web (80) per a que l’usuari que es vulga connectar no tinga que posar cap port al navegador web.

Aquesta és l’ordre a escriure per a aquest cas:
iptables -t nat -A PREROUTING -p tcp --dport 80 -j DNAT --to-destination 192.168.0.2:80
I per a enmascarar també la resposta i ser un NAT complet després s’afegix la següent instrucció:
iptables -t nat -A POSTROUTING -j MASQUERADE
(aquesta última és general, es a dir que es poden configurar diferents redireccions de port i finalment posar aquesta ordre)

Per supost que aquestes ordres executades a la consola no es quedaran guardades si es fa un reinici del pc, així que ens queda crear un script amb aquestes ordres i afegir-lo a l’inici del sistema per a que s’execute. Fer l’script és fàcil, copiar i pegar a un arxiu i donar permisos d’execució (chmod +x nom_del_fitxer com a ROOT).

Per a afegir un script a l’inici del sistema s’ha de modificar el fitxer /etc/rc.local i posar la ruta del script abans del exit 0.

I ja està tot dit! Ho he extret dels següents enllaços:
http://blog.desdelinux.net/como-iniciar-reglas-de-iptables-automaticamente/
http://www.ducea.com/2006/08/01/how-to-enable-ip-forwarding-in-linux/
http://blog.desdelinux.net/como-iniciar-reglas-de-iptables-automaticamente/

TIPS! jeje

Com ja fa temps que no escric res… vaig a escriure un parell de ‘tips’ que m’han ajudat a mi. Un va sobre el Adobe Reader i els documents en xarxa i l’altre sobre les pestanyes de l’interne explorer (en aquest cas la versió 9 encara que en la web diu que val per al 8)

Adobe Reader i pdf’s en xarxa

En algunes xarxes obrir pdf’s pot tardar molt (i tancar-los també!), jo em pensava que era per culpa de la xarxa…. i no, no és per culpa de la xarxa ja que altres documents si que s’obrin normal. És per culpa de la configuració del propi Adobe, deshabilitant un parell d’opcions farem que puga obrir documents en xarxa igual de ràpid que en local (sense contar el que tarde de descarregar-se’ls, clar).

Les Opcions a deshabilitar són 2: – Edición -> Preferencias -> General -> “Activar modo protegido al iniciar” – Edición -> Preferencias -> 3D y multimedia -> “habilitar procesamiento de hardware para tarjetas de video heredadas”

La segon opció és la que millora més el temps d’obertura i tancament de fitxers, per si voleu dixar-se el mode segur activat (no se que passa si el tens activat ni si el tens desactivat)

Pestanyes al Internet Explorer

Alguna vegada us ha passat que voleu obrir links en noves pestanyes i s’obri la pestanya però no el link? es queda en blanc! donc et porte la solució, és tant fàcil com escriure el següent en un bloc de notes, guardar amb el nom “registre.reg” i ejecutar-lo (si no tens drets d’administrador no podràs) i arreglat!

Windows Registry Editor Version 5.00

[HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}] @="IHlinkFrame" [HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}\NumMethods] @="8" [HKEY_CLASSES_ROOT\Interface\{79EAC9C5-BAF9-11CE-8C82-00AA004BA90B}\ProxyStubClsid32] @="{A4A1A128-768F-41E0-BF75-E4FDDD701CBA}"

Aquesta informació l’he trobat a http://support.microsoft.com/kb/2509814/es. La info del adobe no ho recorde ja on ho vaig trobar, sols recorde que vaig tindre que investigar molt molt molt fins trobar-ho

Codificació QR

Hui parlaré un poc dels codis de barra QR, be no són codis de barra perquè ja no utilitza barres jeje. És un codi de barra 2D, al qual cap molta més informació que en els simples CB (codis de barra) que hem conegut ‘tota la vida’, no vaig a profunditzar en les especificacions del QR ni en les versions que hi ha ja que ho podeu trobar a la wikipedia o a la seva web. Del que parlaré és de les utilitats que pot tindre per a un usuari.

Des que tots tenim smpartphones amb càmera integrada i un S.O. prou avançat (android, iOS,…) una de les apps que sempre ha estat (i jo he tingut) ha sigut la del lector de codi de barres. Hi ha varies app’s que fan més o menys la mateixa funció: llegir codi de barres, QR’s,… Poc després va apareixer una app per a android, la qual vaig provar, que generava QR’s amb la informació de les xarxes wifi’s que tenia memoritzat el meu smartphone. Aquesta era de gran utilitat per a ‘compartir’ les claus d’una xarxa wifi, tant sols feia falta un altre smartphone que llegira aquesta imatge i automàticament es connectava a aquesta xarxa. En aquest punt em vaig quedar jo un poc ‘mosca’, ja que en qualsevol generador de QR’s online que existix a internet podia generar imatges QR però no podia fer el mateix que l’aplicació, que detectara que és una xarxa wifi. Després també vaig veure que apareixien ‘targetes de visita’ amb codis QR els quals conteninen informació del contacte que podies afegir a la teva llibreta de direccions i ací ja va ser on em vaig posar a buscar informació sobre ‘com fan això?’.

Mirant per ací, per alla i juntant informació he vist que la informació està etiquetada. Aquestes etiquetes es separen per “;” i darrere cada etiqueta va “:” on està la informació. Exemple:

ETIQUETA_PRINCIPAL:Etiqueta1:informació;Etiqueta2:informació;Etiqueta3:informació;;

Per a caracters especials com “\”, “,”, “;”, i “:” es posarà primer un backslash (“\”)

Vegent l’exemple, ETIQUETA_PRINCIPAL determina quín tipus de informació conté aquest QR. No ho se cert però pareix que hi ha un estandar on està documentat aquests tipus de informació però després també hi ha altres etiquetes que no són estàndars però que també s’utilitzen com poden ser les de facebook, youtube, twiter, android (market),… Les principals etiquetes que he vist són les següents (hi ha més):

URL
Per a accedir a una web, segons he llegit és preferible escriure la web en majúscules, però clar de vegades el servidor web no ho acceptarà així que fes el que vulgues,jeje.

URLTO:http://www.latevaurl.es/directori

e-Mail
També tenim la opció de generar una imatge QR per a que ens envien un e-mail, segurament també estarà la opció d’assignar directament ja un camp “Subject” i un camp “Message”. Però ací mostraré sols la més senzilla:

mailto:nom@email.es

Número de telèfon

Per a incloure un número de telèfon:

tel:+34965547521

El +34 és el prefixe nacional

Informació de contacte:

Aquesta serà la més complicada pel número de camps que té. Existeixen 2 variants, la MECARD i la VCARD. Com és un poc més extens… ací pose exemples i els links on ho expliquen (tampoc té massa complicació és més tema de temps del que dispose, jeje). En vcard un exemple seria el següent:

BEGIN:VCARD VERSION:4.0 N:Gump;Forrest;;; FN:Forrest Gump ORG:Bubba Gump Shrimp Co. TITLE:Shrimp Man PHOTO;MEDIATYPE=image/gif:http://www.example.com/dir_photos/my_photo.gif TEL;TYPE=work,voice;VALUE=uri:tel:+1-111-555-1212 TEL;TYPE=home,voice;VALUE=uri:tel:+1-404-555-1212 ADR;TYPE=work;LABEL="100 Waters Edge\nBaytown, LA 30314\nUnited States of America" :;;100 Waters Edge;Baytown;LA;30314;United States of America ADR;TYPE=home;LABEL="42 Plantation St.\nBaytown, LA 30314\nUnited States of America" :;;42 Plantation St.;Baytown;LA;30314;United States of America EMAIL:forrestgump@example.com REV:20080424T195243Z END:VCARD

Es pot trobar la informació a http://en.wikipedia.org/wiki/Vcard

I en MECARD un exemple seria aquest:

MECARD:N:Owen,Sean;ADR:76 9th Avenue, 4th Floor, New York, NY 10011;TEL:12125551212;EMAIL:srowen@example.com;;

Es pot trobar la informació a http://www.nttdocomo.co.jp/english/service/developer/make/content/barcode/function/application/addressbook/index.html

També existeix el format BIZCARD i AU format però com els desconec… no els pose

WIFI

Aquesta és molt interessant ja que pots compartir les xarxes wifi que hi ha amb imatges, sense falta de ensenyar-te de memòria la clau. És bastant senzilla:

WIFI:T:WPA;S:mynetwork;P:mypass;;

T: És el tipus de codificació, pot ser ‘WEP’, ‘WPA’ o ‘nopass’. Si s’omet passa el mateix que si es posa ‘nopass’, indicant que la xarxa és oberta.
S: És el SSID de la xarxa
P: És el password de la xarxa

Com ja he dit abans, no se si són estàndars o no i tot està que després el lector que tingam sàpia ‘entendre’ la informació que se li passe. Per exemple pareix ser que per a iphone si que existix la etiqueta youtube://ID per a poder reproduir directament videos de youtube i a Android existix el market://details?id=org.example.foo

El que si que m’ha quedat clar es que es poden implementar noves etiquetes i dissenyar aplicacions per a que les ‘entenguen’ podent posar molta informació, inclòs imatges codificades sempre que no supere el valor màxim de caràcters que es poden posar a aquest codi de barres.

I ara ja, després de pegar prou la vara en com s’estructura aquestes imatges… pose link a una web que genera els QR’s amb la informació que vulgues sense compendre com ho fan i que li pots posar una imatge, un logo al QR generat:

http://www.qrcode-monkey.com/es/

Informació extreta de:

http://code.google.com/p/zxing/wiki/BarcodeContents
http://www.nttdocomo.co.jp/english/service/developer/make/content/barcode/function/application/
http://www.generate-qr-codes.org/content-generator.html
http://desktoppub.about.com/od/qrcodes/f/What-To-Put-In-A-QR-Code.htm

Reutilitzant smartphones amb Android (HTC HERO)

Acabe d’aconseguir un Samsung Galaxy S4 i la veritat que estic molt content, per a tindre 5 pulgades de pantalla no és molt més gran que el meu antic HTC Sensation i m’agrada més, jeje. Però mirant en el ‘caixó dels trastos’ he vist que ja tinc 3 mòbils Android: el Samsung, el Sensation i el HERO, tenint els dos HTC’s lliberats.

I com no, igual que m’agrada recuperar pc’s vells i fer-los servir (el meu servidoret ja té més de 15 anys, encara que ja estic a punt de jubilar-lo perquè quan li pose en marxa la mula al cap d’un temps es penja per culpa de no tindre prou memòria RAM (256) per a aguantar això i el servidor SQL actual), he pensat que podia donar-li alguna utilitat al HTC Hero! Mirant les seues característiques… és un bon dispositiu el qual no té el perqué estar parat.

Així que m’he posat a pensar quina utilitat podria donar-li i de seguida m’han eixit varies. Aquest dispositiu disposa de connectivitat wifi, bluetooth i GPS, diguent això… ja estic diguent-ho tot! Amb wifi puc fer-lo servir de client per a reproduir audio (video també però la pantalla ja és massa petita) de la NAS, ràdio per internet o inclós fer-lo servir de telèfon VoIP encara que no tinc servidor a casa (per ara), junt al bluetooth el puc connectar al fil musical de casa ja que tinc un receptor bluetooth connectat a aquest.

I amb el GPS tampoc fa falta dir res, porte més de 4 anys sense contakms a la bici així que ja en tinc un. Mirant aplicacions al final m’he decidit per la de endomondo, perquè sí i ‘punto’! En tot moment veus a la velocitat que vas, km’s que fas, mitja… i quan acabes al arribar a casa i connectar el dispositiu a la wifi automàticament actualitza les dades a la web, on tinc un calendari on em mostra tota la informació (això pot ser la fi de la meua superweb amb el meu super-registre d’eixides de bici que tinc des del 2006 més o menys)

També he pensat… i un GPS per a que em porte a tot els llocs? ja se que està el navigator per a android el qual va molt be però li fa falta connectivitat de dades i és una cosa que no tinc en aquest mòbil ja que no disposa de targeta SIM. Mirant per ahí he vist varis programes de GPS Offline casi tots ells de pagament com el Tom Tom, iGO, Sygic,… Al final m’he posat el iGO simplement perquè he trobat per ahí un foro d’on te’l podies baixar amb els mapes, encara no l’he provat molt però fa bona pinta (ocupa 1Gb més o menys).

Així que ja tinc un dispositiu (que no utilitzava per a res i estava oblidat) al qual ja li puc fer us! El primer que he fet és canviar-li la ROM per la cyanogenmod compatible, la 7.2 en aquest cas que porta android 2.3.7 si no recorde mal (el terminal per defecte porta el 1.5 o 1.7 el qual no em deixava instal·lar aplicacions per temes de compatibilitat) i després li he instal·lat les següents aplicacions:

– Endomondo: per a registrar tracks

– iGO: per a fer de GPS i guiar-me quan no sàpiga anar a on tinga que anar

– Radios de españa: per a escoltar la ràdio

– BSplayer: per a connectar-me a la NAS

Després també m’he instal·lat el Bussines Calendar per a tenir el meu calendari també al dispositiu, lector de codi de barres i configurat el display amb una sola pantalla d’inici amb tot açò.

Ara mateix tinc la memòria interna del dispositiu casi plena (he tingut que moure aplicacions a la SD), així que ja no li posaré res més. El que si que he fet és fer-li una còpia de seguretat al dispositiu per si de cas, jeje.

Windows Update Offline

Bones! Fa temps que no dic res així que ja toca

Trastejant a la feina amb un portàtil meu he vist que aquest no podia buscar actualitzacions de Windows 7, supose que per política ja que a casa si que pot. Així que he estat mirant per ahí com poder baixar-me les actualitzacions i instal·lar-les manualment i m’he topat amb l’aplicació WSUS Offline Update que el que fa és descarregar totes les actualitzacions del S.O. i les guarda a una carpeta on està el client per a executar-lo i instal·lar les actualitzacions. Està be perquè deixa triar les actualitzacions de quin S.O. vols (Windows Xp, Windows server 2003, Windows Vista, Windows 2008, Windows 7, Windows 2008 R2, Windows 8, Windows 2012 tant per a 32bits com per a 64bits) ademés de baixar també les actualitzacions de Office (des del 2003 fins al 2013).

Com ja he dit abans crea un sistema de directoris dins la carpeta “client” del propi programa on s’almacenen les actualitzacions, per exemple tots les actualitzacions de W7 32bits i Office 2010 en castellà ocupa uns 2’88Gb. Aquesta carpeta té un executable que és l’encarregat d’instal·lar les actualitzacions. Tant en la primera part com en la segon es pot triar quina classe d’actualitzacions es volen descarregar/instal·lar.

A més també es poden crear imatges per a grabar en DVD’s (per què en CD’s… poden caure uns quants, jeje).

Si et poses a pensar pot ser arribes a la conclusió que aquest programa no fa molta falta ja que si ho tens al teu mateix pc… no fa falta utilitzar-lo ja que per a això pots utilitzar el Windows Update, i si tens varis ordinadors… igual val la pena muntar un servidor WSUS. Però si no t’apetix fer aquesta feina, el teu windows té problemes a l’hora de connectar al servidor de windows update (per exemple si és piratilla o alguna cosa extranya) o et passa com a mi… si que li trobaràs utilitat. És més, estic per baixar-ho tot i dixar-ho a la NAS de casa i aixina agilitzar les actualitzacions dels pc’s

Instal·lar i activar Office 2013

Bones!

Ja que últimament estic un poc apartat del mon de la tecnologia hui vaig a explicar d’on i com podem “arreplegar” i instal·lar l’office 2013 i poder deixar-lo activat (per si perdem el nostre CD original o la clau d’activació o en el moment d’activar l’office no tenim connexió a internet i ens fa falta precís precís).

L’Office 2013 es pot baixar de la web de digitalrivercontent.net, a continuació els enllaços directes:
– Office 2013 Professional Plus x86
– Office 2013 Professional Plus x64
– Office 2013 Language Pack x86 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
– Office 2013 Language Pack x64 (no fa falta perquè en la ISO ja ve en castellà)
– Project 2013 Professional x86
– Project 2013 Professional x64
– Visio 2013 Professional x86
– Visio 2013 Professional x64

Aquestes versions són retail i nosaltres volem passar-ho a VL per a després poder-ho activar amb el nostre “programeta” i el que vaig a explicar sols ho he provat en l’Office 2013 Professional Plus. Anem allà.

1. Primer que res extreure el contingut de la ISO a una carpeta (o utilitzar un programa que ens deixe editar les imatges ISO).

2. Renombrar la carpeta proplusr.ww a ProPlus.WW

3. Dins d’aquesta carpeta renombrar els arxius proprww.cab a propsww.cab i proprww2.cab a propsww2.cab

4. Eliminar els arxius config.xml, proplusrww.msi, proplusrww.xml i setup.xml

5. Extreure els arxius d’aquest fitxer (per a 32 bits) o d’aquest altre (per a 64 bits) dins de la mateixa carpeta. Aquestos fitxers porten el mateix nom que els que acabem d’eliminar però modificats per a que instal·le la versió que nosaltres volem.

Ara ja si hem editat la ISO guardem canvis i grabem la imatge o si ho hem fet en una carpeta ja podem executar la instal·lació.

Una vegada instal·lat el paquet ofimatic es passa a l’activació d’aquest, que es fa de la mateixa forma que vaig explicar en aquest post per a Office 2010 però en la nova versió del programa que pots aconseguir des d’ací.

Aquesta informació i els arxius per a convertir la versió retail a VL els he extret de la web sanperinf.blogspot.com.es.

El password dels arxius és “123456” sense les cometes

Baixar-se informació de TV3 a la carta

Hui vos vaig a ensenyar com baixar-se videos en format mp4 de la web de tv3 manualment, em pareix que hi ha un programa que diuen que t’ho fa automàticament però com jo no he pogut provar-lo… a continuació vos mostre com he aconseguit baixar videos a dia de hui (02/04/2013). Tota aquesta informació l’he treta de diverses webs i he pensat que millor recopilar-la en un post per a que no se m’oblide.

Primer que res dir que hi ha dos camins per a arribar al mateix lloc (baixar-se el video). El primer és per mitjançant el fitxer de podcast, com per exemple pot ser http://www.tv3.cat/3alacarta/podcast/xml/la-sonora.xml la ruta és la mateixa per a tots pel que pareix ser, sols canvia el fitxer (la-sonora.xml) per la del programa que vulguis (singulars.xml, per exemple,…).

En aquesta primera opció sols es trobaran els últims videos segons pareix ser i és la més fàcil. Si es pot accedir a aquest fitxer es veurà a l’explorador un enllaç com aquest:

http://scpodcast.tv3.cat/podcast.mp4?download=http://mp4-medium-dwn.media.tv3.cat/g/tvcatalunya/3/0/1364091211003.mp4&programa=La+Sonora&var10=A+la+furgoneta+de+La+Pegatina+%26+Desembarquen+els+eivissencs+de+Projecte+Mut&var15=49467&var30=6009394&var31=60&var3=4510691&var20=Podcast&var29=Video

D’aquest enllaç ens quedem amb http://mp4-medium-dwn.media.tv3.cat/g/tvcatalunya/3/0/1364091211003.mp4 el qual és el video que volem, copiem i peguem aquesta adreça a l’explorador d’internet i se’ns baixarà el video.

Si no trobem el video que volem per aquest cami… tindrem que tirar pel camí més llarg (que no és tant llarg tampoc). Entrem a la web de TV3 i busquem el video que volem, copiem l’adreça i ens fixem en el número que apareix després de http://www.tv3.cat/videos/

http://www.tv3.cat/videos/4510691/A-la-furgoneta-de-La-Pegatina-&-Desembarquen-els-eivissencs-de-Projecte-Mut

Aquest número també el podem trobar quan ja s’està reproduint, a la part de baix on diu “enllaç”. En aquest cas el número està al final de l’adreça

Exemple: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4510691

Agafem el número i el posem en aquesta URL on jo he posat 4484691

http://www.tv3.cat/su/tvc/tvcConditionalAccess.jsp?ID=4484691&QUALITY=H&FORMAT=MP4

I ens apareixerà un text en pantalla com aquest:

<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?> -<bbd> -<item> <code>0</code> <media videoname="BB_PUBSECMUSIC" ADSERVER="YES" CLIENTSKIP="NO" PUBLI="true"/> <media videoname="Boogie-boogie amb Lluis Coloma & Un segle d'edicio musical a l'Editorial Boileau/La sonora/07032013/BB_SONORA">rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/4/7/1362279381874.mp4?auth=db8aMbAcjc3acdhdbaCcwdgcwaMaMa7afao-brwSa2-8-vga-KFrlL-o6leqakar8l8pgl6resjthpjn9rapfsboblhq9ljsjmmp9mjshsjtjphojssqltjpjmzrCk9slmkqlmGsosl&aifp=fhgt</media> <jsessionid>ABFC0AAAD12B3DB6FC9866ACA922A03B.app8serv</jsessionid> </item> </bbd>

Ens hem de fixar concretament en:

rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g/tvcatalunya/4/7/1362279381874.mp4

i substituir

rtmp://mp4-500-str.tv3.cat/ondemand/mp4:g

per

http://mp4-medium-dwn.media.tv3.cat/g

Que en aquest exemple ens quedariem amb

http://mp4-medium-dwn.media.tv3.cat/g/tvcatalunya/4/7/1362279381874.mp4

i ja tindriem l’adreça del video a baixar

I aixina de fàcil és (fins que ho canvien). Ja se que és laboriós però no digau que no és fàcil

Garmin eTrex 20

Vos presente el Garmin eTrex 20. Podriem dir que és la evolució del meu Garmin Legend HCx. I ara el que toca és carregar-li els mapes topogràfics de la península. Per a poder carregar els mapes de Topo Spain es pot fer igual que al Garmin Legend HCx, com ho explique ben explicadet ací.

Però amb això no hi ha prou. En les noves versions dels aparells de Garmin s’ha posat més seguretat per a que no es puguen posar mapes que s’han adquirit de forma il·legal, com ja tenim la nostra còpia legal no passarà res si utilitzem aquest mètode. Ara anem a utilitzar aquest mètode simplement per a saber un poc més d’aquesta tecnologia. Tots els mapes amb ID >= 2200 necessita ser autenticat, aquesta autenticació si no recorde mal s’obté via internet (a la web de Garmin) i si no tenim internet? utilitzem aquest mètode ben senzill.

Primer que res baixar-se aquest arxiu, conté el programa que ens desbloquetjarà l’arxiu .img generat amb el procés que indica el post anterior. Per a desbloquetjar es descomprimix el contingut del rar a la mateixa carpeta on està l’arxiu .img i s’executa l’executable (no té virus), al Windows 7 pareix ser que s’ha d’executar com a administrador, se li diu “unlock”, està un ratet fent cosetes fins que acabe i dirà “press any key…” i ja estarà desbloquejat. Es reinicia el GPS i ja apareixerà!

Per a accedir al fitxer .img generat al GPS es té que posar el GPS en mode “almacenamiento masivo” quan es connecte al PC.

I això ha sigut tot, com sempre… la informació la he trobat en diferents webs però d’on he trobat el programa ha sigut en el fòrum GPS Underground