Tornant a parlar del projecte d’enllaç Caseta-Casa

Retornant a l’enllaç que vull fer de forma més professional, ja he escollit els elements que quedaven per escollir i ja els he comprat, la veritat es que no m’he calfat molt el cap, he entrat en les webs de PCBOX i de APPINFORMATICA i he estat mirant routers fiables i PLC’s a bon preu, al final m’he fet amb el router WRT54G2 de Linksys i amb un kit de LEVEL ONE PLC (els dos a la tenda d’APP que esta vegada els tenien més barats que a PCBOX), la veritat que el router també l’he escollit per el disseny, ja que feia les funcions que m’interesen i quedarà be penjat a la paret de la caseta XD

Com ja tenia aquest material no he pogut esperar a demanar els AP’s que vull i he provat l’esquema que vull fer però sense els AP’s, connectat el router dirèctament a un PLC. La prova ha sigut possitiva, encara que he estat ‘peleant’ 3 dies fins que ho he descobert com configurar-h0.

Primer he intentat fer un enllaç amb IP estàtica de router_caseta a router_casa, donant aquest últim accés a internet al primer, sense cap problema, es configura les ips en el rang de la xarxa de casa i ‘arreando’, he connectat el portàtil al router_caseta i funcionava la connexió.

El següent pas era configurar el servidor VPN i que el router es connecte a través d’aquest servidor, aquest pas ha sigut el que m’ha dut de cap 3 dies. Com el servidor VPN estaria situat a casa ma tia i allí en sa casa no puc tenir tot un CPD muntat m’he tingut que decidir de muntar el servidor VPN que porta el Windows XP, ja que és el més senzill de configurar i posar en marxa ademés que poden seguir utilitzant-lo amb l’emule, msn, navegar… sense cap problema. Si no se sap com fer del Windows XP un servidor VPN, a googlejar “servidor VPN Windows xp” i eixiran milers de webs on ho expliquen, és ben senzill. El que més ha costat és que el router fera de client VPN i el windows li donara les ip’s correctes. Primer ho he fet al meu portàtil utilitzant la ethernet per a connectar-li el router i la wifi per a connectar-se al router de casa, donant ip’s del mateix rang a les dos targetes (que aquest era la causa de que no funcionara correctament) finalment he reproduit un escenari paregut al vmware, on un windows xp feia de servidor VPN amb 2 targetes de xarxa (una en cada rang diferent d’IPs) i un altre windows xp feia de client sobre una targeta de xarxa, al connectar-se i vore que funcionava correctament m’he posat a analitzar l’escenari i és on me n’he adonat que el problema el tenia en el direccionament que donava.

El client i el servidor estan units en una xarxa amb el mateix rang d’ips i el que fa el servidor al connectar-se el client a ell és donar-li a aquest una ip del rang de l’altra targeta per a que puga accedir a la xarxa a la que està unida, exemple:

1. El servidor està connectat a 2 xarxes diferents: 192.168.0.0/24 i 192.168.5.0/24

2. El client està connecta a la xarxa 192.168.5.0/24, per tant sols té accés a aquesta xarxa

3. Quan el client es connecta al servidor per la xarxa 192.168.5.0, aquest li dona una IP del rang 192.168.0.0/24, des de la qual el client ja té accés a la xarxa 192.168.0.0/24 a través de la connexió VPN

Respecte als PLCs… cap problema, realment plug and play, els he connectat a la xarxa elèctrica i en un extrem al servidor VPN i a l’altre al router i he fet ping i resposta.

Resumint:

La connexió Router_caseta – PLC – PLC – Servidor VPN – Router_casa – Internet s’ha establit correctament, per a dur a terme aquest esquema li he instal·lat una altra targeta de xarxa al pc de taula de casa al qual es connecta al PLC, ho he provat en els tallafocs deshabilitats, ara falta fer-ho anar amb més seguretat aplicada

Després d’aquest èxit ja estic esperant poder demanar els APs per a provar la connexió wifi i el tunel VPN a través dels APs, que no se com reaccionaran els APs i els enrutament de direccions

BACKUP’s (LFTP)

Existix una ferramenta molt útil per a realitzar còpies de seguretat quan no es pot fer servir el totpoderós ‘rsync’, aquesta ferramenta s’anomena LFTP, al Ubuntu no hi ha hagut ningun problema a l’hora d’instal·lar-la (apt-get install lftp i ‘arreando’) aquesta ferramenta permet connectar-se a sistemes remots, que no tinguen la possibilitat d’executar el rsync, i copiar des de (o fins a) sistemes remots a local, podent fer un espill del sistema remot i restaurar-lo, té la opció de executar-se i sols copiar els fitxers que s’han modificat, no he indagat molt en les opcions ja que (igual que al post anterior) sols em dedique a comentar el que he trobat en un altre blog, per tant pose les opcions que poden ser més utils:

Fer un espill d’un servidor remot:

lftp -c "open -u usuario,contraseña ftp://dominio.com; mirror -ne /ruta/remota /ruta/local/backup"

Restaurar de la còpia local al servidor remot:

lftp -c "open -u usuario,contraseña ftp://dominio.com; mirror -neR /ruta/remota /ruta/local/backup"

També es pot executar la còpia des de diversos servidors remots alhora com es mostra al post d’on he tret aquesta informació:

LFTP, alternativa a RSYNC para backup remoto

Esquema de la xarxa

Be, abans que se m’amuntone la feina ja he fet l’esquema de la xarxa que tinc, per ara, al meu cap:

Esquema de la Xarxa

Aquest és l’esquema de la xarxa a la que vull arribar, però per ara l’apartat WAN sols estaria compost per les 2 antenes UBIQUITI, per tant l’enllaç entre elles intenta emular una WAN encara que siga un enllaç punt a punt. Com es pot observar, es configuraran els tallafocs a l’eixida a la WAN per a que sols puguen accedir dintre de les LANs les conexions entre aquestes.

Com no puc fer aquesta xarxa sense innovar amb alguna tecnologia que no haja provat, he decidit que l’enllaç entre l’antena UBIQUITI de casa i el router de casa el faré per la xarxa elèctrica, ja que no tinc forma de comunicar aquests dos punts per cable i per wifi necessitaria un altre punt d’accés.

El material que ja tinc escollit són les antenes UBIQUITI NS2, falta veure un router wifi per a la caseta i quin enllaç elèctric utilitze. Per si vos apetix pegar-li una miradeta a aquestes antenes podeu accedir a aquestos enllaços:

http://www.ubnt.com/products/nano.php – Pàgina oficial

http://demo.ubnt.com/ – Demo del AirOS (user: ubntdemo pass: ubnt), SO del Nanostation

http://wiki.ubnt.com/wiki/index.php/AirOS – Manual del AirOS

Quan tinga la llista de la compra realitzada ja vos informaré

continuem amb el servidor DNS-caché

Ja he estat trastejant amb el fitxer de configuració i ja he trobat altres utilitats i alguns error que he comés amb la configuració. Primer que res, l’arxiu /etc/resolv.conf el modifica el propi servidor DNS-caché quan arranca, així que tot el que s’escriga al fitxer serà esborrat. Per a afegir servidors DNS externs a la configuració tant sol cal escriure al fitxer de configuració den dnsmasq (/etc/dnsmasq.conf):

server=Ip del servidor DNS

Després, per a que faça de DNS intern, podent resoldre els noms i que no tenim que estar memoritzant les IP’s cal que s’ecriga el següent:

local=/localnet/        (on localnet pot ser canviat, quedant-se nomservidor.localnet)

ara tant sols queda posar en el fitxer /etc/hosts:

IP.DEL.SER.VIDOR    nomservidor.localnet    nomservidor

I quan s’intente accedir al servidor internament be siga per web o ssh o fent-li un ping, es posa nomservidor.localnet i ja està

I així ja està ben configurat el DNSMASQ

Servidor DHCP i DNS-Caché

No fa ni 10 minutets que he escrit el post d’abans i ja estic escrivint el següent, es que estic inspirat.

Com ja he dit abans, al intentar crear un servidor de hosting d’anar per casa i no configurar-lo be he estat atacat sense parar durant 2 setmanes, fent que la connexió a internte fora molt roïn i fins i tot es penjava el router, ja he aplicat algunes normes de seguretat, però d’això ja parlaré un altre dia. Un dels problemes més freqüents i que ara encara em passa és que de vegades el meu servidor DNS (és a dir, el meu router) no es capaç de consultar amb els servidors dns del meu ISP i aleshores no puc navegar per la xarxa (a no ser que em sàpida de memòria les ip’s de les webs que més visite…), tenint que posar la ip dels equips connectats a la meua xarxa en manual i posar-los les IP’s de les DNS del meu ISP, cosa que no m’agrada perque la gent va pegant-me un poc la vara quan se’n van fora de casa i tornen…

Per a sol·lucionar aquest petit problemeta he utilitzat el servidor de dades (de nom “servidor”, ja se que no és molt original, i que?) per a habilitar un servidor DHCP i un servidor DNS-Caché. Per a qui no ho sàpiga, el primer servidor és l’encarregat de donar una IP a qualsevol host que es connecte a la xarxa i el segon és l’encarregat de comunicar-se amb els DNS del meu ISP per a resoldre els noms i les ip’s, llevant-li aquestes funcions al router que tinc ara.

Primer que res una petita descripció del servidor:

– El S.O. que utilitza és el Ubuntu 8.04

– CPU: AMD Athlon 700Mhz

– 192Mb de RAM i un disc de 80Gb (sistema operatiu i swap) i un altre de 320Gb (carpetes de dades)

Primer he instal·lat el servidor DNS-Caché, i com estic gos i ja està explicat en una altra web… feu clic ací i ho voreu com es fa,és senzil. La única cosa diferent que he fet és al fitxer resolv.conf posar-li la ip local i després les dos ip’s dels servidors DNS del meu ISP, per a que busque també en eixos servidors en cas que no ho tinga en caché.

I després he instal·lat el servidor DHCP3 com ho diu ací i en la modificació del fitxer de configuració dhcpd.conf he posat el següent:

# A slightly different configuration for an internal subnet.
subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.0.128 192.168.0.254;
option domain-name-servers 192.168.0.2,80.58.61.250;
# option domain-name “internal.example.org”;
option routers 192.168.0.1;
option broadcast-address 192.168.0.255;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
}

On es defineix el rang de IP’s que s’utilitzarà per a donar per DHCP, la porta d’enllaç i els servidors DNS predeterminats, que com es pot veure s’utilitza com a DNS primari el servidor i el DNS secundari un del ISP

Fins que no es configura correctament l’arxiu de configuració /etc/dhcp3/dhcpd.conf el servidor no arranca correctament i també tenir en compte de deshabilitar el servidor DHCP del router per a evitar confusions, ja que si estan els dos habilitats… el host agafarà la IP del primer servidor DHCP que trobe.

I així és com ho he configurat. Quan tinga més temps ja em posaré a descriure amb més detall les funcions del servidor i del serweb (el servidor web)

(Actualitzat 5/1/2009) Referències

Com es pot observar, he posat més enllaços sobre NTP que sobre DHCP, simplement és perque he vist més fàcil la recerca d’informació per a muntar un servidor DHCP que NTP